València: ¿Llibres o Lladres?

Ricard Pérez Casado va escriure molt. Abans de ser alcalde, durant el seu mandat i després. Va publicar llibres sobre urbanisme, filosofia, la Unió Europea i el Mediterrani: projectes, estudis i experiències. Per això no és casualitat que en el moment de la seua mort, se’l considera el gran alcalde que va modernitzar València de veritat: pel Túria, el marítim, el Saler… Eixa felicitat actual, eixa evidència que vegem hui va ser al seu moment tinta i paper.

Res de màgia, ni d’èpica: Fou molt de paper i teclat. I en aquell treball no estava sol: què dir dels economistes com Ernest Lluch o Vicent Soler, de l’antropologia de Pepa Cucó o Antoni Ariño, els estudis de Pere Beneyto, la geografia de Joan Romero o Vicent Boira, les investigacions urbanes de Josep Sorribes o de Joan Olmos, l’arquitectura de Carles Dolç, de Carmen Alborch sobre cultura, feminisme i ciutat… per dir alguns noms reconeguts. Cadascú podrà tindre les seues opinions, però s’escrivia molt: “la mar de bé”. Me quede curt del que fou un conjunt de valencianes i valencians que no només escrivien per a estudiar, sinó també creant, projectant amb poals de tinta i tones de paper per viure millor.

Pocs exemples tenim dels últims governs botànics. Pense en Joan Sanchis, sobre la jornada de treball, Nuria Matarredona, David Estal o Ramon Marrades, que han estudiat i escrit sobre urbanisme o Carlos Villodres sobre democràcia són exemples que han pogut escriure i després fer política. Però són casos menors en comparació. Hui tenim una sequia gegant en l’escriptura.

La política no deixa de ser un art on fer idees realitat. L’art implica borradors, notes al marge, llibretes amagades amb formes erràtiques, idees que seran desenvolupades, papers a la paperera i galerades abans de publicar.

Potser tornarem a guanyar quan tingam llibres. Per això és indignant: No pot ser que un TFG universitari tinga més pàgines que un programa electoral. No pot ser que no s’aprofite el temps en l’oposició per redactar anàlisis, reflexions, lleis, possibilitats de futur. No pot ser que no tingam debats de gent jove presentant llibres sobre accés a la vivenda, migració o l’aigua. No pot ser que els polítics només lligen hui al “Noah Harari” de torn. No pot ser que diguem al mateix temps que és que tot va molt ràpid ara quan les reaccions de tots són tan previsibles al mateix temps. No pot ser que vullguem guanyar sense idees noves ni projecte. No pot ser que València ciutat no tinga un escrit estratègic des de fa més de 50 anys! No pot ser que no tingam idees d’anar més enllà dels jardins projectats... No podem viure tota la vida d’eixos textos. Tornarem a guanyar amb els nous llibres a la mà.

Un guanyador d’un premi literari va dir a l’Ajuntament que València a voltes té la doble LL de “Lladres” i altres vegades de “Llibres”. Pareix la nostra condemna, però sabem cap a on ha d’anar ara el pèndul. Escriure és fer diana, cal seguir teclejant. “Ricard, tens material inèdit? - Sí, clar. Escriure és com la bici: si pares, caus”. Gràcies, Ricard, per escriure tant.