Accident del metro de València: 12 anys, dues comissions parlamentàries, tres investigacions judicials... alguns moments clau
Dilluns passat dia 5, més de 12 anys després que el descarrilament d’un comboi del metro a València causara la mort a 43 persones i ferides a 47 més, la titular del Jutjat d’Instrucció número 21, Nieves Molina, decidia processar l’exgerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), Marisa Gracia, i set exdirectius més de l’empresa pública per l’accident. Les víctimes, que reclamen justícia des de fa més d’una dècada, van aplaudir una decisió que feia anys que esperaven: veure asseguts al banc dels acusats alguns dels que ells consideren responsables del succés.
En aquest temps aquests han sigut alguns dels moments clau:
3 de juliol de 2006. Un comboi de la línia 1 del metro de València descarrila entre les estacions de Plaça d’Espanya i Jesús. Van morir 43 persones i 47 més van resultar ferides. Inicialment l’accident es va atribuir a un excés de velocitat, es va responsabilitzar el conductor i el Govern valencià, llavors en mans del PP de Francisco Camps, va eludir qualsevol responsabilitat entre els directius de l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.
4 de juliol de 2006. Se celebra el funeral per les víctimes a la catedral de València, al qual assisteixen els reis Joan Carles i Sofia, el president del Govern José Luis Rodríguez Zapatero, el president de la Generalitat Francisco Camps o l’alcaldessa de València Rita Barberá. El dia 8 de juliol, el papa Benet XVI, a València amb motiu de la V Trobada Mundial de les Famílies, va visitar també el lloc del sinistre.
21 de juliol de 2006. El Partit Popular de Francisco Camps tanca en cinc dies només la comissió d’investigació oberta en les Corts Valencianes (s’havia constituït el dia 17). El dictamen, que és aprovat en solitari pels populars a l’agost després d’una trentena de compareixences i mig centenar de documents, afirma que l’única causa del sinistre va ser l’excés de velocitat i que la línia era segura.
Octubre del 2006. Es constitueix l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J) per exigir responsabilitats i una investigació exhaustiva de l’accident.
Març del 2007. La magistrada Nieves Molina va arxivar el cas per primera vegada. Va considerar també l’excés de velocitat com a única causa del succés i no va establir responsabilitat penal ja que el conductor, a qui es considerava l’únic responsable, va morir en l’accident.
3 abril de 2007. Primera manifestació convocada per l’Associació de Víctimes 3 de Juliol des de l’estació de Jesús fins a la plaça de la Mare de Déu. Aquest espai es va convertir en l’escenari en què cada dia 3 de cada mes es reunien víctimes i familiars per exigir justícia en el que va acabar sent el símbol d’una lluita.
Desembre del 2010. FGV va decidir canviar el nom de l’estació del metro de Jesús, que poc després passaria a denominar-se Joaquín Sorolla, per la inauguració de l’estació de l’AVE a València. El 2012 va passar a dir-se Joaquín Sorolla-Jesús i al juliol del 2016 a l’estació se li va canviar el nom una altra vegada per l’original Jesús.
19 de febrer de 2012. Es coneix l’existència d’un contracte amb la consultora H&M Sanchis l’objectiu del qual va ser alliçonar els compareixents, empleats d’FGV, abans de comparéixer en la comissió parlamentària en les Corts. Havien d’evitar pronunciar paraules com “tragèdia”, “deficiència” o “balisa”. També van elaborar informes anuals sobre l’accident i sobre la manera de contrarestar les denúncies públiques de les víctimes.
2012.- Naix el projecte per a l’elaboració del documental ‘L’estratègia del silenci’ en col·laboració amb l’AVM3J, que es va estrenar el 2017. Prèviament, el 2013, es va publicar el web documental ‘0 responsables’.
Juliol del 2012. Ix a la llum el paper del llavors president de les Corts Juan Cotino en la gestió posterior a l’accident. El que era conseller d’Agricultura del Govern de Camps el 2006 es va desplaçar entre juliol i octubre d’aqueix any a Torrent per reunir-se amb les famílies de les víctimes. En algunes d’aquestes trobades, Cotino va arribar a oferir faena als familiars dels sinistrats.
Octubre del 2012. Dimiteix la gerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, Marisa Gracia, responsable de l’empresa pública en l’època del sinistre.
Abril del 2013. Jordi Évole va dedicar el seu programa ‘Salvados’ en La Sexta a l’accident del metro, amb els testimoniatges de les víctimes i els familiars sobre el que havia passat al juliol del 2007. L’emissió d’aquest espai va servir per a reobrir el debat i traure de nou a la llum la tragèdia i la posterior gestió política del succés. El 3 de maig, a penes uns dies després del programa, milers de persones van omplir la plaça de la Mare de Déu per reclamar justícia.
20 de gener de 2014. La magistrada Nieves Molina reobri la investigació a instàncies de l’Audiència de València, per la qual serien imputats al maig d’aqueix mateix any tres treballadors de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (Francisco Orts, Francisco García i Vicente Contreras).
19 de maig de 2015. La Unió de Periodistes presenta un informe en què es constata que Canal 9 va manipular les informacions sobre l’accident del metro de València al juliol del 2006. Segons l’anàlisi, de 150 pàgines, l’activitat d’RTVV no va estar inspirada pels principis d’imparcialitat i objectivitat informativa: “S’han distorsionat i ocultat una bona part de les dades publicades sobre la investigació”.
3 de juliol de 2015. Nou anys després del sinistre, i ja amb Ximo Puig en el Palau de la Generalitat gràcies al Pacte del Botànic rubricat amb el seu soci de Govern, Compromís, i amb Podem, les Corts Valencianes aprovaven la creació d’una nova comissió d’investigació sobre l’accident del metro.
3 de juliol de 2015. Una dècada després de l’accident i conegut el dictamen de la comissió d’investigació parlamentària, en què per fi es van depurar responsabilitats polítiques, l’AVM3J celebra l’última concentració a la plaça de la Mare de Déu de València.
24 de juny de 2016. Després de 20 sessions de treball, 73 compareixents, 150 hores d’audiències i d’analitzar centenars de documents, les Corts Valencianes presenten un nou dictamen (amb el vot discrepant del PP) de més de 300 pàgines i més de 40 conclusions demolidores contra la gestió del Consell del Partit Popular. La comissió va atribuir el sinistre a la falta de seguretat, va alertar de la falta d’inversions en la línia, va responsabilitzar políticament l’expresident Camps i Juan Cotino i va denunciar la manipulació informativa de Canal 9 per a tapar l’accident.
5 de novembre de 2016. L’Associació de Víctimes del Metro va inaugurar el monument d’homenatge a les víctimes, obra de l’artista alemanya establida a València Anja Krakowski i finançat amb donatius, en el lloc de l’accident. Són 43 rellotges, un per cadascuna de les persones mortes, que marquen les 13.03 hores, el moment en què es va produir el descarrilament.
23 de maig de 2017. La jutgessa va arxivar per segona vegada la investigació sobre els successos del 3 de juliol de 2006 perquè va descartar responsabilitats penals i no va considerar acreditada una fallada en el comboi o en la infraestructura.
19 de febrer de 2018. L’Audiència de València obligava la jutgessa a reobrir per tercera vegada la causa de l’accident del metro del 2006 després de plantejar dubtes sobre l’absència de balises que limitaren la velocitat en la revolta on es va produir el sinistre o la pretesa inacció per part de l’empresa després de descarrilaments anteriors.
31 d’octubre de 2018. La jutgessa processa l’exgerent d’FGV, Marisa Gracia, i set exdirectius més de l’empresa pública responsable de la gestió dels ferrocarrils valencians: Juan José Gimeno, Vicente Antonio Contreras, Manuel Sansano, Francisco García, Sebastián Argente, Luis Miguel Domingo i Salvador Orts.
L’obertura imminent de judici oral serà l’últim capítol fins hui. Ara falta saber quina serà la sentència i si hi haurà definitivament responsabilitats penals.
