Aspencat: “Estem al principi de la total normalització de la música en valencià”

De fons sonen Els Catarres. Són les vuit i mitja de la vesprada i la carpa del Festivern està de gom a gom. Aspencat, un dels grups més consolidats del panorama de la música en valencià, farà la seua actuació ben entrada la nit. Quico Tur, principal vocalista del grup amb Ivan Gosp, arriba al backstage en aquell moment. “La gentada que hi ha és impressionant”, “s’ha penjat el cartell d’entrades esgotades” comenta a l’organització. Saluda a companys i coneguts mentre va cap al camerino. I tot, sense deixar de reivindicar durant el trajecte un festival com el celebrat a Tavernes de la Valldigna.

Un disc nou de títol ‘Tot és ara’ i guardonats amb el premi Ovidi Montllor al millor videoclip. Sembla que no us ha anat malament aquest any 2015...

Sí, vam guanyar el premi al millor videoclip i millors arranjaments. I sí, com dius, no ens ha anat gens malament. El disc va eixir el 7 de setembre i l’acollida de la gent ha estat boníssima. De fet, els primers concerts a Vic o Barcelona estaven a rebentar des del primer minut. Hem fet una gira bastant bona els últims mesos de 2015, que era una mica de llançament. I és que hui toquem al Festivern i el dia 9 estem a la carretera altra vegada. Com vam traure el disc pel setembre farem gira fins al mes de novembre o desembre.

Estar altra vegada entre els premiats dels Ovidi Montllor i quedar-se a les portes de tornar a guanyar en la categoria de millor disc és una prova de maduresa del grup?

Havíem guanyat durant dues vegades el premi al millor disc i enguany, la veritat, la competència era molt forta. Zoo havia fet un disc molt redó i molt compacte... Estem molt contents d’haver estat nominats per tercera vegada... I sí, pel que comentaves, crec que el grup ha assumit unes quotes de maduresa importants. No només en l’àmbit de la producció musical i de la creació de cançons, sinó també dalt de l’escenari. Crec que ja tenim una experiència acumulada. I en els festivals on anem, no desmereixen les nostres actuacions davant d’altres bandes estatals.

En aquest últim disc i també en l’anterior, ‘Essència’, hi ha una presència més gran de l’electrònica i el hip-hop que contrasta amb els ritmes més reagge i ska dels primers discs com ‘Obri la llauna’. Com ha estat aquesta evolució?

‘Obri la llauna’ era més ska i possiblement el vàrem fer mirant la tendència del moment al País Valencià. El grup ha anat evolucionant perquè hem anat descobrint música nova. I també hem anat madurant com a músics i com a persones. Al final, hem anat orientant el projecte cap a la música que més ens agrada escoltar. És a dir, partint d’una base reagge, però incorporant pinzellades d’electrònica i de diferents estils provinents de la música jamaicana. Ara mateix Aspencat ha creat un estil, un so propi. Crec que el nostre projecte és únic i, d’alguna manera, a més a més, hem trobat el nostre camí.

Amb aquest estil propi i amb la retirada d’Obrint Pas i la pressumpta de la Gossa Sorda,  quedeu com a referents de la música en valencià?

No m’agrada l’etiqueta: Açò ho hem construït entre tots. De referents, n'hi ha molts. Per a mi, ho són l’Ovidi o Obrint Pas. Especialment, aquests perquè a gent de la meua generació, com el seu nom indica, els han obert pas. Després hi ha grups molt forts com la Gossa Sorda o Orxata Sound System, que ja no estan en actiu. Però, ja et dic: ací estem tots per sumar. Som una gran família i paga molt la pena.

El Festivern està considerat com el referent de la música en valencià. Que mire cap a grups estatals com Boikot o Juantxo Skalari és una mostra que es superen els prejudicis que hi havia?

Sí, evidentment. De fet, quan eixim fora i compartim escenari amb grups d’àmbit estatal, no sols als Països Catalans sinó també a la resta de l’Estat, aquesta diferència no es veu. Ells ens miren d’igual a igual. La música al País Valencià ha crescut moltíssim i és capaç de compartir escenari amb grups de talla considerable d’àmbit estatal o internacional.  Més enllà d’això, que grups estatals actuen ací en aquests festivals també és una mostra de maduresa. Al capdavall, el tema de la llengua és el de menys. El Festivern és una alternativa al clàssic cotilló o a gastar-se molts diners en un sopar. La gent ve ací a passar-ho bé amb els seus amics i a gaudir de la música. Que té un contingut polític? Doncs, en part, és evident. I és d’aplaudir.

Com pot influir aquest component polític molt marcat en determinats casos, en els quals s’associa aquesta música a ideologies molt concretes?

Crec que aquesta pantalla també l’hem passada. S’ha trencat un poc eixe vincle. Si fa uns anys era així, des de fa anys hi ha grups emergents que, tant pel que fa a les lletres com a l’estil, ja no estan marcats políticament. Crec que estem assistint al principi de la total normalització de la música en valencià al nostre país.

Arran del principi de la normalització de la música en valencià que has comentat, com veus la seua situació?

Ens ha costat arribar molt ací i tot és molt fràgil, i a més sense cap suport important darrere. Però, crec que estem en un moment d’efervescència, molt fèrtil.  Hi ha propostes increïbles amb molta qualitat. I, a banda, cada vegada en son més. Una bona mostra és com cada any creix el nombre de grups que opten als Ovidi.

Amb el canvi de govern en la Generalitat Valenciana, espereu que es normalitze la situació davant la política de menyspreu impulsada pel PP?

És inevitable que hi haja més permeabilitat, ja que hi ha més complicitat en les institucions. No obstant això, des d’Aspencat no esperem cap regal de ningú, perquè mai ho hem fet. Fa nou anys que vam començar des de baix, de forma autogestionada. Que ara les institucions, en lloc de posar pals a les rodes, somrisquen... doncs, ens pareix perfecte.

Per acabar, què espera a Aspencat en el futur?

Sé que ens espera el 2016 una gira molt llarga. I després haurem de pensar, que no vol dir parar de tocar. Al llarg del 2017 continuarem tocant i després no sé el que farem. Imagine que pot eixir a la llum un altre disc... Però, els temps d’aquest disc no te’ls podria dir. Crec que a Aspencat, mínim, li queda un altre disc. I això vol dir tres o quatre anys més de música, segur.