Al banc dels acusats un altre alcalde del PP d’Oriola, el cinqué jutjat per corrupció o estafa en 30 anys

Des del 1986, l’Ajuntament d’Oriola ha estat governat la major part pel PP, tret de dues breus interrupcions. Dins d’aquest llarg període, els populars han tingut cinc alcaldes, i tots han hagut d’asseure’s en el banc dels acusats per casos de corrupció i d’estafa: dos ja van ser condemnats i tres afronten causes judicials obertes.

L’últim n’és l’alcalde en exercici, Pepe Vegara, elegit l’any 2023, i que divendres 21 de novembre s’asseurà en el banc dels acusats per presumptes delictes contra la Hisenda pública. La Fiscalia l’acusa de frau en l’impost de societats, frau d’IVA i falsedat documental, relacionats amb la seua etapa com a apoderat general i conseller delegat d’una ITV. A més, l’acusació reclama una multa elevada pels pretesos perjudicis fiscals.

Però el llegat judicial dels exalcaldes del PP a Oriola s’estén des dels anys 80. Aquests han sigut Luis Fernando Cartagena, José Manuel Medina, Mónica Lorente, Emilio Bascuñana i José Vegara.

Luis Fernando Cartagena (1986 1995)

Va ser el primer alcalde popular de la llista i va estar nou anys en el càrrec, fins que va ser cridat per Eduardo Zaplana per al seu primer govern el 1995, que va nomenar l’oriolà conseller d’Obres Públiques.

El seu periple judicial va acabar amb una condemna per corrupció. Va ser condemnat per malversació de fons públics i falsedat en document mercantil per haver-se apropiat de 49.000 euros donats per una congregació religiosa a l’hospital municipal d’Oriola, fons que no van ingressar en les arques municipals. Segons la sentència, Cartagena va actuar amb ànim de benefici propi juntament amb l’empresari Ángel Fenoll.

Cartagena va ser condemnat a quatre anys de presó el 2002 i aquesta pena va ser ratificada pel Tribunal Suprem. No obstant això, no va entrar a la presó fins a l’any 2008 i després de la denegació de l’indult per part del Govern. L’exalcalde va complir dos anys (la meitat de la pena) en el penitenciari de Villena.

José Manuel Medina (1995 2007)

José Manuel Medina va ser el successor de Cartagena des del 1995 (quan el primer encara no estava encausat) i va ser el més longeu en el càrrec, ja que va governar durant tres mandats consecutius.

El seu nom es va vincular a la corrupció amb el cèlebre cas Brugal, una gran trama relacionada amb l’adjudicació del contracte d’escombraries a Oriola, per la qual va ser imputat el 2006, encara en exercici del càrrec. En un primer moment, l’Audiència Provincial va absoldre Medina i a la que va ser la seua successora en l’alcaldia, Mónica Lorente, perquè va anul·lar les escoltes telefòniques clau.

Però aquesta sentència va ser revisada: el Tribunal Suprem va decidir que aquestes escoltes sí que eren vàlides i va ordenar a l’Audiència d’Alacant repetir el judici amb aquestes proves admeses.

A més dels delictes de corrupció denunciats per la Fiscalia –que n’eren molts, incloent-hi prevaricació, suborn i tràfic d’influències– el seu cas forma part d’aquesta macrocausa de Brugal que ha marcat la història del PP local.

Mónica Lorente (2007 2011)

La successora de Medina tant en el PP com en l’alcaldia d’Oriola va ser Mónica Lorente, i també va seguir els seus passos en els passejos pels tribunals. Lorente està implicada en el cas Brugal des de l’any 2012, juntament amb Medina, per l’adjudicació de contractes de residus.

A més, Lorente ja va ser imputada el 2011 per un presumpte delicte de falsedat de document públic en relació amb les obres de la plaça oriolana de El Escorratel, encara sent alcaldessa, el contracte de la qual, segons la denúncia interposada pels Verds, es va signar el 2008, mesos després que fora inaugurada. Per això va ser condemnada el 2016 per falsedat documental, cosa que li va costar nou mesos d’inhabilitació i una multa.

Emilio Bascuñana (2015 2022)

Emilio Bascuñana va recuperar l’alcaldia per al PP després del primer parèntesi d’un mandat governat pels Verds a Oriola. Però, abans de ser alcalde, Bascuñana va tindre altres responsabilitats en la Direcció Territorial de Sanitat, tot i que aquest càrrec durant sis anys s’ha posat en dubte, perquè no acudia a treballar mentre cobrava un sou públic i, alhora, mantenia una clínica privada.

No obstant això, aquest escàndol no va ser prou per a descavalcar-lo de l’alcaldia, perquè els seus socis de Ciutadans no van donar suport a la proposta del PSPV. Bascuñana va ser reelegit el 2019 i imputat el 2021. La Fiscalia l’acusa de prevaricació i malversació, i reclama tres anys de presó i sis anys d’inhabilitació. El cas continua pendent en el Jutjat d’Instrucció núm. 1 d’Oriola des del 2023.

Davant aquesta judicialització, el partit taronja no va poder negar-se al segon envit dels socialistes i llavors sí que va prosperar una moció de censura el 2022 que va ajudar a pujar una alcaldessa del PSPV. No obstant això, no va poder mantindre l’alcaldia el 2023, en què va tornar a imposar-se el PP.

José Vegara (2023 actualitat)

La nova victòria dels populars a Oriola va tindre com a protagonista el hui alcalde José Vegara. El regidor el persegueixen les investigacions judicials fins i tot abans d’accedir al càrrec, quan era candidat. El cas: irregularitats fiscals mentre gestionava la seua empresa d’ITV.

La Fiscalia li reclama set anys de presó, a més d’una multa milionària, per un pretés frau en l’IVA i l’impost sobre societats i falsedat en documents mercantils. Vegara ha rebutjat un acord amb la Fiscalia, defensant-se i al·legant que la causa s’havia polititzat.

A més, el seu cas va exposar una debilitat interna del PP: el partit va tardar 21 mesos a obrir un expedient disciplinari, cosa que ha provocat crítiques sobre el seu compromís ètic.

José Vegara s’asseurà definitivament en el banc dels acusats divendres 21 de novembre després de diversos obstacles que han retardat el judici. Pendent queda així del que diga la justícia, com els seus antecessors en l’alcaldia i en el PP: Medina, Lorente i Bascuñana.