L’exconseller Blasco se salva de pagar responsabilitat civil pel saqueig a les ONG i provoca una pugna legal entre el Govern valencià i l’Audiència

L’exconseller de Solidaritat en l’època del PP Rafal Blasco s’ha salvat d’afrontar de la seua butxaca una altra responsabilitat civil, segons la sentència de les peces 2 i 3 del cas Cooperació que certifica la seua condemna a un any de presó. La secció cinquena de l’Audiència Provincial de València es dona per satisfeta amb el lliurament d’un baix comercial de la seua fillastra Déborah Salom Císcar que va valorar en 600.000 euros, però que van comprar per 400.000.

El set vegades conseller i totpoderós ideòleg dels governs del PP de Zaplana i Camps va abonar –ho va fer la seua dona Consuelo Císcar– 200.000 euros de fiança i té embargat el seu luxós xalet, on acollia desenes d’obres d’art que no s’han reclamat mai per fer front als delictes pels quals va ser condemnat en la peça separada número 1 del cas Cooperació el 2014. En aquest cas, és el Tribunal de Comptes el que intenta recuperar els diners.

La sentència feta pública divendres passat salva Blasco de la responsabilitat civil, però també a qui va ser la seua mà dreta Marc Llinares i ha encés la Generalitat i l’acusació popular exercida per la Coordinadora Valenciana d’ONGD. En el cas de l’Advocacia de la Generalitat, perquè el tribunal de la secció cinquena de l’Audiència de València assegura que hi ha un procediment en el Tribunal de Comptes que desconeix i per no fixar una responsabilitat civil.

“Com que en aquest cas hi ha una responsabilitat solidària de tots els condemnats, l’Advocacia defensa que l’òrgan judicial (l’Audiència Provincial) sí que és competent per a quantificar ara la responsabilitat dels comptedants en execució de sentència. A més, es dona la circumstància que, com passa amb els condemnats Blasco i Llinares, en la sentència ni tan sols s’explicita que la quantificació queda pendent del Tribunal de Comptes i, per consegüent, s’ha interpretat que no se’ls demanen responsabilitats econòmiques en cap cas”, ha explicat la Generalitat Valenciana en un comunicat.

Per això, l’Advocacia de la Generalitat Valenciana ha demanat un escrit d’aclariment i adverteix que podria presentar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem perquè no esta d’acord amb els atenuants aplicats a determinats condemnats i la repercussió sobre les condemnes. “En concret, s’han aplicat tres atenuants (confessió tardana, reparació del mal i dilacions indegudes) a Marc Llinares i a Augusto César Tauroni, i dues a Blasco (reparació del mal i dilacions indegudes)”, ha explicat.

La Coordinadora Valenciana d’ONGD també ha mostrat disconformitat amb els atenuants, que considera “un despropòsit”, perquè “per a qualsevol mortal” la sentència hauria sigut d’uns set anys. “Els fets provats validen tots els delictes de què se’ls acusa, però després no se’ls condemna en tots”, explica Raúl Vidal, lletrat de l’entitat que ha exercit l’acusació popular.

En la sentència, entén el tribunal que “hi ha un obstacle” a la petició de 4,7 milions d’euros de la Generalitat en concepte de responsabilitat civil. “Ja constaven els processos comptables oberts i, alguns, acabats, a les conclusions dels quals no ha tingut accés la Sala, així com els expedients de reintegrament, de què també desconeix aquest Tribunal el resultat”, afirma la sentència.

A més, afig com a argument principal: “La quantificació del perjudici es fa molt difícil, quan no s’ha aportat a judici un informe pericial que justifique realment aquest perjudici, ja que només en fase de conclusions, sense que hi haguera hagut trasllat als acusats, es van quantificar per la Generalitat, distingint tant les faenes realment dutes a terme, i fins i tot les despeses indirectes experimentades en ocasió d’això”.

Entén la sala i ho planteja com una reprimenda, que les xifres a què arriba la Generalitat Valenciana “estan molt lluny de les relatades pel perit Sr. Falomir, que va aclarir en judici que ell entén que el total desviat ascendeix a 3.221.287,92 euros, però que, en tot cas, aquesta xifra no implica cap quantificació”. “Haurà de ser, doncs, en execució de sentència, quan es determine, ateses aquestes circumstàncies i tenint en compte tant les resolucions comptables que s’aporten com els expedients administratius i els béns decomissats, i principalment les pericials que puguen determinar el muntant dels perjudicis reals aconseguits, que es puga determinar la quantitat de la qual hagen de respondre els responsables civils esmentats”, afig el tribunal, decisió a què s’oposen tant l’Advocacia com la Coordinadora.

Els que sí que hauran de pagar en aquestes dues peces una responsabilitat civil que la majoria ja han consignat són els empresaris Carlos Andrés Chust, Miguel Ángel Climent Estruch, Rosa María Castelo Otero, Luis Freire Oleas, Alberto Pampín Bueno, Jesús Urquiza Delgado i Fernando Cañete Blanco; els membres de la Fundació Hemisferio María Isabel Castillo López, José Bollaín i Alfonso Navarro Torres; el cooperant Fernando Darder Flores i l’exdirector general de Cooperació José Maria Felip Sardà. “El total del consignat en metàl·lic en el compte d’aquest tribunal ascendeix a 392.287,48 euros”, conclou.

Així doncs, els únics deutors civils – i per tant no afectes a la responsabilitat comptable– que falten per determinar serien els senyors Félix Sanz Pardo, Rafael Barrera Cuquerella, José Luis Mezquita Alcáñiz, Arturo Ignacio Tauroni Masiá i Augusto César Tauroni Masiá, l’empresari cervell de la trama, a qui li han embargat dos apartaments a Miami, un iot i els diners que havia aconseguit desviar a les seues empreses. Ni Blasco ni Marc Llinares estan previstos com a deutors.