La bogeria immobiliària, en xifres: comprar un pis a València costa el doble que el 2019; llogar, un 17% més que en 2024

L’últim informe de la Càtedra Observatori de l’Habitatge de la Universitat Politècnica de València, corresponent al tercer trimestre del 2025, revela de nou una dada alarmant: el preu mitjà de l’habitatge nou s’ha duplicat des del 2019 a la ciutat de València i la seua àrea metropolitana. El valor mitjà de venda supera ja 3.700 euros el metre quadrat en la capital i arriba a més de 4.500 euros el metre quadrat en municipis de primera corona com Godella, Almàssera o el Puig. “La conseqüència és clara: un mercat que creix en xifres, però es buida d’accessibilitat”, adverteix Fernando Cos-Gayón López, director de la Càtedra.

L’informe assenyala que l’oferta efectiva d’obra nova s’ha reduït més d’un 80% en sis anys. Huit districtes de la ciutat manquen de promocions actives i les poques que hi ha es dirigeixen a compradors d’alta renda o inversors internacionals. Els salaris, en canvi, a penes han crescut un 10% des del 2019. Hui, l’esforç mitjà per a adquirir un habitatge supera el 45% dels ingressos nets d’una llar tipus, molt per damunt del llindar d’accessibilitat recomanat per la Unió Europea, que se situa en el 30%.

“El mercat és estadísticament visible, però socialment invisible”, explica Fernando Cos-Gayón, director de la Càtedra Observatori de l’Habitatge UPV. “Les famílies treballadores són les grans absents del nou cicle immobiliari”, afig.

València lidera l’encariment del lloguer a Espanya el 2025

La tensió es reprodueix en el mercat del lloguer. València lidera el 2025 l’encariment del lloguer a Espanya, amb un augment interanual del 17,1%. El preu mitjà mensual arriba a 1.674 euros, cosa que converteix l’arrendament en una opció inviable per a bona part de la població treballadora i jove. “El 35% dels contractes signats són ja de caràcter temporal o de curta estada, mentre que el lloguer de llarga duració es redueix per la inseguretat jurídica i la retirada d’oferta arran de la Llei d’habitatge 12/2023”, remarca Cos-Gayón.

A més, el director de la Càtedra postil·la que aquesta situació “cronifica el desarrelament urbà: joves que retarden la seua emancipació, famílies desplaçades a la perifèria i treballadors essencials que ja no poden viure a la ciutat on treballen”.

Un creixement poblacional que agreuja la pressió

Espanya va arribar l’1 de gener de 2025 a una població total de 49,08 milions d’habitants, superant per primera vegada la barrera de 49 milions. El creixement anual del 2024 va ser de més de 458.000 persones, a causa íntegrament del saldo migratori positiu. La Comunitat Valenciana ha sigut una de les regions més dinàmiques: la seua població va créixer un 5,5% des del 2022, i el 84% d’aquest augment va provindre de població estrangera, segons dades referenciades en l’informe. Aquest creixement, encara que positiu, segons l’Observatori “agreuja la pressió sobre un parc d’habitatge ja insuficient, sense una estratègia coordinada entre administracions”.

L’informe identifica el cost de construcció com un “obstacle determinant”. Els materials, l’energia i la mà d’obra han encarit l’edificació fins a fer-la inviable en molts casos. Les vacants de treballadors en el sector s’han multiplicat per quatre en l’última dècada i la fragmentació empresarial impedeix assumir grans promocions públiques o privades.

“Continuar edificant amb mètodes tradicionals és insostenible”, afirma Fernando Cos-Gayón. “El sector necessita industrialitzar-se per a recuperar escala, reduir costos i tornar a produir habitatge a un ritme d’acord amb la demanda real”, esmenta.

La construcció industrialitzada permet reduir els terminis d’obra, estabilitzar costos i garantir qualitat. L’exemple històric del primer edifici de la Universitat Politècnica de València, dissenyat per Joaquín Hernández i construït en dotze mesos només entre el 1969 i 1970 amb un sistema totalment prefabricat, demostra que la rapidesa i la durabilitat poden conviure. Cinquanta-cinc anys després, aquell edifici continua operatiu, recordant que la visió tècnica i la planificació industrial són compatibles amb la permanència i l’excel·lència.

Redefinir la política d’habitatge

L’informe conclou que Espanya necessita redefinir la seua política d’habitatge. L’anomenat “habitatge assequible viable” ha de ser digne, sostenible i reproduïble, però també econòmicament possible. No es tracta de competir amb l’habitatge lliure, sinó d’oferir llars als que hui estan exclosos del mercat.

“Les dades no són destinació, sinó mapa”, conclou Cos-Gayón. “I el mapa del 2025 assenyala un rumb clar: industrialitzar per a construir més, redefinir l’habitatge assequible i retornar a les ciutats la seua funció essencial: ser llocs d’acolliment, no d’expulsió”, conclou el catedràtic.