José Martí compleix un any al capdavant de la Diputació de Castelló, el triomf del municipalisme del PSPV malgrat José Bono

Suera, 600 habitants. Vila-real, 50.577 habitants. La pugna interna en el PSPV per presidir la Diputació de Castelló va enfrontar dos alcaldes socialistes de dos municipis totalment diferents, José Pascual Martí i José Benlloch. Però també dues maneres d’entendre el partit. Encara que, com poques vegades passa, el projecte menut, que no menor, va aconseguir imposar-se al gran, que a més tenia col·lateralment el suport de la direcció autonòmica i fins i tot d’un prohom del socialisme espanyol, l’exministre José Bono, que no va dubtar a estrényer fins a última hora en la direcció federal pel seu candidat. Com quan Pedro Sánchez va aconseguir tombar tot l’aparell del partit.

Fa dues setmanes, José Pascual Martí va complir un any al capdavant de la Diputació de Castelló. El primer president de la institució provincial no regidor a Castelló de la Plana. Filòsof de formació, professor de professió i polític de llarga trajectòria en el PSPV-PSOE, es va fer càrrec d’una institució que el PP va manejar durant més de dues dècades en què va deixar una empremta de corrupció i clientelisme, especialment durant l’etapa de Carlos Fabra com a president. Però el camí no va ser fàcil, sobretot a escala orgànica.

I és que l’aposta de la direcció provincial era la de Martí. També la dels nous alcaldes i alcaldesses joves que van conquistar places importants, com l’Alcora, la Vall d’Uixó, Onda, Almassora o Vinaròs, després del gran canvi progressista del 2015. Però la direcció autonòmica tenia altres plans, que consistien a influir en el nomenament dels diputats provincials, inclòs l’alcalde de Vila-real, que volia aspirar a la presidència de la Diputació de Castelló. Benlloch, també un jove alcalde, governa amb folgança –aquesta és la seua tercera legislatura– en la segona ciutat més important de les comarques castellonenques.

La proposta de diputats de la direcció provincial va topar amb l’oposició de tres direccions comarcals, que van rebre el suport de la direcció de país. Una carta del secretari d’Organització, José Luis Ábalos, en plena pugna i en què explicava als afiliats com han de ser els processos, va desactivar la revolta interna a Castelló i va deixar via lliure perquè la proposta de la direcció provincial arribara a la direcció federal.

Allí, va haver-hi modificacions i canvis en la proposta per les peticions de la direcció del PSPV. Fins i tot es va produir la intermediació de l’exministre José Bono, que fins a última hora va intentar que José Benlloch acabara sent designat candidat del PSPV a president la Diputació de Castelló. L’enfrontament entre sanchistes i susanistes es va traslladar a la pugna entre l’opció més municipalista i la d’una gran ciutat. Encara que fonts de la direcció de país expliquen que Ximo Puig no tenia problemes amb Martí, a qui coneix des de fa anys, sinó que la intenció era influir en la nominació de diputats provincials. De fet, apunten, volien Benlloch com a diputat, però no de president.

Aquesta fricció ha deixat un curiós panorama d’equilibris de poder intern a la província per la qual el president de la Generalitat, Ximo Puig, es presenta com a candidat a la Generalitat. Una direcció liderada per Ernest Blanch descontenta amb les “ingerències” i a la qual es van sumant càrrecs públics que es consideren abandonats. Per part seua, les primàries en què Pedro Sánchez va ser elegit secretari general del partit també han condicionat aquesta pugna posterior. De fet, càrrecs importants com l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco; l’exconsellera de Territori, María José Salvador; o el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, es van desmarcar de la línia que van marcar des de la direcció de país i ara donen, en major o menor mesura, suport a les propostes de la direcció provincial.

Des de la direcció del PSPV consideren que hi ha una relació de “normalitat” entre les dues direccions i consideren estratègica la posició de Martí. “Sense una diputació socialista hauria sigut impossible aprovar els fons de cooperació que la Diputació d’Alacant boicoteja i les de València i Castelló secunden”, apunten.