César Orquín, l’anarquista que va salvar centenars d’espanyols de ser exterminats a Mauthausen

Sis de cada deu espanyols que van entrar al camp de concentració de Mauthausen van morir. Una de les poques eixides que tenien els interns d’aquests camps d’extermini era ser escollit per a entrar en un dels Kommandos que els alemanys muntaven per a fer treballs forçosos en l’exterior, però que els permetia estar més ben alimentats i passar temps fora de la ira indiscriminada dels guàrdies de les cambres de gas. César Orquín, un anarquista valencià que va formar part de la XV columna de les Brigades Internacionals en la Guerra Civil, va arribar a dirigir un d’aqueixos grups gràcies als seus coneixements d’alemany. Orquín, amb les seues seleccions, va salvar a centenars de republicans espanyols capturats durant la II Guerra Mundial.

El llibre La derrota perpètua (Reclam Edicions) de Carles Senso, Guillem Llin, Ximo Vidal i Salvador Català pretén recuperar la figura d’aquest anarquista amb una recerca exclusiva que inclou fotos i documents inèdits. És una rehabilitació de la figura d’Orquín, la imatge del qual va ser injuriada pels comunistes –en plena guerra ideològica amb els estalinistes en els anys 40–, que el van acusar de ser un col·laborador nazi per la influència que va arribar a tindre en el camp de concentració de Mauthausen. Aquests quatre investigadors aconsegueixen amb aquesta obra capgirar el relat consolidat per la influència soviètica en el comunisme espanyol i rehabilitar la figura d’aquest anarquista.

“Hem pogut descobrir que Orquín és un fill il·legítim d’una saga burgesa valenciana com són els Trénor. Sa mare era la criada, però els faciliten una casa al costat de la seua família i una infància gens acord a la classe social de què venia. Rep una educació, especialment un alt nivell d’alemany, que és el que en el futur li permet formar part com a traductor de la XV columna de les Brigades Internacionals o ser un enllaç fonamental en els camps de concentració alemanys”, explica Carles Senso, doctor en història i periodista.

Aqueixa posició de privilegi en el camp és el que li permet eixir amb els Kommandos que treballen als voltants de Mauthausen. “Era ell qui triava als treballadors d’aquests equips, majoritàriament anarquistes, però posteriorment comunistes i republicans de tota mena”, apunta. “El que hem pogut documentar també és que en aqueixos Kommandos es tenien unes condicions de vida molt més bones que en el camp. I hem pogut constatar que en els seus Kommandos no moria ningú”, explica.

La mateixa imatge inèdita que reprodueix el llibre que els autors han cedit a eldiario.es per a aquest reportatge, demostra que la situació en els Kommandos era molt millor que en el camp. El físic i les cares són més saludables que els de les persones que morien de fam, malalties i assassinades tots els dies. Porten el famós “pijama de ratlles”, però el seu aspecte i la seua condició és molt millor que les fotografies que s’han difós de Mauthausen.

Senso assegura que comencen a investigar sobre Orquín perquè es troben amb “un personatge formidable”. “S’havien publicat llistes de valencians a Mauthausen, però només això, llistes. Al principi més de sis centenars –dels gairebé 9.000 espanyols que van estar en camps nazis– i amb el temps molts més. El que hem volgut és ampliar les històries d’aqueixes persones”, afirma. I és en aqueixa gran recerca que es troben l’anarquista César Orquín.

Senso apunta que els comunistes eren el grup més organitzat en els camps de concentració i eren molt respectats pels interns. “Orquín es converteix en un contrapoder a aquests comunistes amb la seua figura, perquè té la possibilitat de salvar moltes persones. I això el fa impopular entre els comunistes, que creen un relat molt desfavorable amb acusacions de col·laboracionista”, relata, sense oblidar la gran batalla ideològica que en l’època vivien els anarcosindicalistes i els estalinistes.

Després de la Segona Guerra Mundial, Orquín intenta muntar a Àustria una resistència organitzada a la dictadura de Francisco Franco. Però la pressió comunista l’obliga a exiliar-se de nou, aquesta vegada a l’Argentina, on acaba morint.

El reportatge César Orquín, un heroi sense matisos a Mauthausen sobre les revelacions del llibre ha aconseguit el Premi Ramon Barnils 2018.