Les ombres en els comptes de Ciutadans en les Corts Valencianes deixen el secretari d’Organització fora del grup

La decisió de la direcció nacional de Ciutadans d’apartar el secretari d’Organització en la Comunitat Valenciana (número dos del partit), Emilio Argüeso, i el coordinador de la província de València, Juan Córdoba, es va viure en la premsa i en el mateix partit com una revolució de l’actual líder del partit, Toni Cantó, màximament quan es va fer in extremis el mateix matí en què es van presentar les llistes. Va ser una sorpresa.

L’eixida d’Argüeso i de Córdoba es va vendre mediàticament com una renúncia dels dos homes forts per a dedicar-se a tasques del partit, però una reunió d’un proveïdor del grup parlamentari amb un membre de l’aparell d’Albert Rivera dies abans d’haver presentat les llistes va ser el detonant que va propiciar l’eixida de tots dos de les Corts Valencianes, endolcida amb la promesa que l’un seria senador territorial i l’altre diputat provincial.

Els comptes del grup parlamentari de Ciutadans en el Parlament valencià van ser motiu de discrepància durant tota la legislatura passada. Per aquest mateix motiu va haver-hi friccions, i prou, amb els portaveus, després apartats, Carolina Punset i Alexis Marí. El compte corrent del grup parlamentari en les Corts durant la legislatura passada estava obert en una oficina del Banc Popular del carrer de Cedaceros de Madrid. Com a autoritzats, només hi havia Emilio Argüeso i José Manuel Villegas, tot i que el dia a dia i tots els pagaments els duia a terme el secretari d’Organització valencià. Cap altre responsable de la formació en la Comunitat Valenciana tenia accés als extractes bancaris o coneixia, més enllà del pagament de les nòmines, en què es gastava els diners.

De fet, malgrat les crides constants a la transparència, Ciutadans en les Corts Valencianes només té penjats els comptes del grup de l’any 2016. Un document ben breu amb què és impossible conéixer en què es gastava els diners i en què figura una partida, “Despeses entitats vinculades”, que rep 191.000 euros. Emilio Argüeso, a preguntes d’eldiario.es, explica que aquests diners provenen d’una transferència econòmica per al partit. Sobre l’opacitat pel que fa a la rendició de comptes, el secretari d’Organització al·lega que ja ha presentat els de l’any 2017 i que, si no s’hi han penjat, és culpa de la cambra valenciana. En breu, anuncia, presentarà els de l’any 2018.

Argüeso reconeix que el proveïdor que va anar a queixar-se a Madrid, l’empresari J. V. Aleixandre, va treballar amb el grup parlamentari “subministrant vinils” durant la legislatura passada. El mateix secretari d’Organització revela que en l’actualitat “ja no hi treballa”. Sobre l’informe que l’empresari va lliurar a Madrid, Argüeso defensa que “no té cap fonament”, per això “no hi ha res a dir”.

El que més crida l’atenció d’aquesta història de poder intern és que a l’eixida d’Argüeso es va sumar també la de Córdoba, el seu home fort. Fonts coneixedores de l’informe del proveïdor asseguren que el fet de no incloure’l en les llistes autonòmiques també hi podria tindre relació.

La gestió dels comptes d’Argüeso i la seua eixida de les Corts Valencianes ha provocat que el nou grup parlamentari, ara liderat per Toni Cantó, tinga un compte corrent diferent. Fonts del Parlament valencià expliquen que els nous responsables del grup han demanat un certificat de les Corts per a acreditar els nous responsables. D’aquesta manera, ja podran anar a una entitat bancària per obrir un compte corrent diferent en què es puga ingressar la subvenció de la cambra valenciana. El mateix Argüeso confirma que els nous dirigents n’han obert un de nou en què ell ja no hi figura com a autoritzat.

L’opacitat dels grups parlamentaris de les Corts Valencianes és una de les preocupacions del president, Enric Morera, encara que el secretari d’Organització taronja el culpa del descontrol per no haver demanat més informació. Aquest diari ja va explicar els sobresous que cobrava la cúpula del PP, que eren impossibles de conéixer per la manera com es presenten els comptes. Passa el mateix pel que fa als problemes amb el proveïdor de Ciutadans, cap rastre de les factures pels serveis prestats.