Clúster logístic, intercanvi d’estudiants i finançament: els acords en l’eix blau de València i Palma

La cimera bilateral entre els governs valencià i balear ha posat de manifest la bona sintonia entre Francina Armengol i Ximo Puig en la concepció d’una Espanya federal i en la reivindicació de la reforma del sistema de finançament des de l’òptica de la “perifèria central”. Puig i Armengol repetiran cada any la cimera, en què no participa Catalunya com a tercera autonomia amb llengua compartida, i les sinergies entre tots dos executius han derivat en una sèrie de projectes que passen per l’economia blava, la mar i el turisme. 

“Sens dubte estem hui en la perifèria central, en el centre de l’Espanya real”, ha dit Puig. Davant de la “tendència centralitzadora”, el president valencià ha assegurat que “per fortuna ja han decaigut els confinaments perimetrals territorials, ara han d’acabar els mentals”. Al seu costat, Francina Armengol ha reivindicat la necessitat urgent d’una reforma del sistema de finançament que beneficie totes les comunitats autònomes. 

Així doncs, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana pretenen posar en marxa un programa d’intercanvi d’estudiants i de reserva de places per a alumnes de totes dues autonomies, a més de programes de col·laboració en formació dual. La cimera també ha plantejat la necessitat d’enfortir els vincles entre els serveis d’ocupació respectius (Labora per la part valenciana i el Servei d’Ocupació de les Illes Balears), en el marc de l’arribada dels fons europeus Next Generation. 

En matèria de transició ecològica, Puig i Armengol han decidit elaborar una estratègia conjunta d’adaptació al canvi climàtic amb plans autonòmics d’eficiència energètica i descarbonització de les instal·lacions i dels edificis públics. A més d’un fòrum d’intercanvi d’experiències públiques i privades per millorar la implementació de renovables, tots dos executius autonòmics avaluen la possibilitat de coordinar els sistemes i els equips de neteja del litoral. 

Un dels punts en què ha incidit més la cimera bilateral és la necessitat de fomentar estratègies conjuntes de descarbonització de la mobilitat dels ports, especialment en matèria de transport marítim de mercaderies i viatgers. Els governs valencià i balear aposten per crear entorns favorables a l’atracció d’inversions ecològicament sostenibles mitjançant projectes industrials i agroalimentaris desharmonitzats, que reduïsquen l’empremta ecològica i milloren la gestió de l’aigua i la regeneració dels aqüífers. 

A més d’establir impostos que graven les activitats contaminants, Puig i Armengol s’han compromés a col·laborar en matèria d’hidrogen, aprofitant l’impuls de la planta de Lloseta i de la posada en funcionament del projecte GreenHysland. 

Per vertebrar el teixit productiu balear i valencià, els governs respectius preveuen crear un organisme conjunt de formació i innovació en matèria turística. Puig i Armengol consideren la possibilitat de crear un paquet d’experiències turístiques conjuntes fora de temporada. Un dels punts en què més han incidit les taules de debat és la connexió logística entre els ports illencs i els de la Comunitat Valenciana. 

L’eix entre Palma i València també preveu l’impuls a un clúster logístic intermodal per a fomentar el transport sostenible, el Corredor Mediterrani i la connexió amb Madrid. La Cimera també ha decidit posar en marxa projectes estratègics conjunts en digitalització i innovació. 

En l’àrea de societat del coneixement, la cimera ha reunit representants balears i valencians del món universitari i de la innovació. Així doncs, la cimera impulsarà el grup d’investigació sobre astrofísica del grup balear Gravity. A més, la cimera també impulsarà l’intercanvi d’artistes i creadors a través d’un conveni entre el Centre del Carme de Cultura Contemporània, a València, i Es Baluard Museu d’Art Contemporani, a Ciutat de Mallorca, i la commemoració dels 500 anys de les Germanies, una història comuna a tots dos territoris. Finalment, els governs de l’eix Palma-València han decidit crear circuits per a fer gires de produccions escèniques i musicals.