Covid i gènere: la feminització de la pobresa i de les cures converteixen les dones en més vulnerables davant la pandèmia

La incidència de la Covid-19 sí que entén de gèneres. La Covid presenta diferències entre homes i dones no solament per una qüestió biològica, sinó pels rols i altres qüestions associades al gènere: la posició socioeconòmica i la posició en el mercat laboral tenen influència sobre la incidència del virus. L’estudi d’Alícia Villar-Aguilés, professora de sociologia a la Universitat de València, apunta que, malgrat que les xifres de mortalitat són superiors en homes en les estadístiques, el coronavirus té més impacte en les dones. “Les dones i les xiquetes estan i estaran més afectades per les conseqüències de la pandèmia, perquè la seua posició socioeconòmica és més vulnerable en termes generals”, expressa Villar en l’estudi publicat en la revista científica Mètode.

En el cas valencià, recorda l’autora, la taxa de letalitat en homes és d’un 10,6% i en les dones, d’un 6,7%. “És un fet que moren més homes que dones, però les dones estan més exposades al contagi i acumulen més casos diagnosticats”, indica l’autora, que assenyala que l’augment de mortalitat –segons les estadístiques disponibles– és variable en funció del territori: “Per al període del 20 de març al 8 de maig de 2020, el País Valencià presenta un excés de mortalitat del 28,9%, que en homes és d’un 29% i en dones d’un 28,5%. La mitjana estatal se situa en un 57,9%, amb més percentatge en dones (61,6%) que en homes (57,4%)”, assenyala el document.

La professora apunta diverses consideracions de caràcter socioeconòmic com a agents de vulnerabilitat per a les dones. La feminització de la pobresa i de les faenes de cures –educació, sanitat, atenció a la dependència o faena de casa–, faenes alhora considerades essencials, impliquen un augment de la incidència dels contagis entre dones respecte dels homes. “Les dones suporten més càrrega de faenes precàries i d’economia submergida, un treball invisible i no pagat que s’ha evidenciat encara més com a conseqüència de la crisi global que ha provocat la pandèmia. La COVID-19 ha mostrat que el funcionament de la societat, i en concret de la societat capitalista, es basa en la faena de cures no reconeguda pel sistema, que duen a terme fonamentalment les dones”, assenyala Villar.

Per a Villar, la bretxa de gènere s’evidencia en el nombre de contagis i en els factors de risc, en què les dones són majoria en tots els indicadors. A més de malalties prèvies (cardiovasculars, respiratòries, diabetis i hipertensió arterial), es consideren també com a factors de risc estar en contacte estret amb casos de COVID-19; estar en contacte amb persones amb infecció respiratòria aguda; ser professional sanitari i visitar centres sanitaris. “Les dones confirmades com a cas de COVID-19 representen un 63% en el factor de risc 1; en el factor 2, també són un 63%; en el factor 3, s’observa la feminització del personal sanitari, ja que un 76,5% del personal sanitari amb COVID-19 són dones; en el factor 4, un 60% són dones”.

A més de la malaltia en si, l’estudi analitza l’impacte del coronavirus en altres aspectes. Les denúncies per violència masclista i atencions del 016 i altres recursos es van incrementar durant el període de confinament i les dones víctimes “han estat més exposades a aquest perill per la convivència confinada amb els seus maltractadors i la imposició del distanciament social. Les tensions domèstiques en termes econòmics i com a conseqüència de la mateixa situació de confinament i de restricció de contacte i moviment social han funcionat com un amplificador de les violències masclistes”, insisteix l’autora, que afig que la saturació del sistema sanitari ha deixat fora del sistema les actuacions relacionades amb la maternitat i els parts.

També les dones han patit una “càrrega més gran i més estrés laboral” pel fet de combinar la faena telemàtica forçosa durant el confinament amb la cura d’altres persones de l’entorn, sumat a la faena de casa habitual i al tancament d’escoles durant l’estat d’alarma decretat a la primavera. Així doncs, conclou la investigadora, la pandèmia “ens ha portat una altra bretxa de gènere que s’evidencia amb dades en un risc de contagi més elevat en les dones, per la seua posició més vulnerable com a professionals del sector sanitari i com a cuidadores en l’àmbit de la faena de casa, remunerada i no remunerada”.