La creació de cinc jutjats especialitzats en violència de gènere a la Comunitat Valenciana, en mans de Vox

La creació de jutjats especialitzats de violència sobre la dona a la Comunitat Valenciana queda en mans de Vox. La consellera de Justícia, Elisa Núñez, té damunt la taula la segona i la tercera fase del pla aprovat per la seua predecessora, la socialista Gabriela Bravo, per a ampliar els jutjats especialitzats a tots els partits judicials i millorar l’atenció a les víctimes. El pla implica la creació de cinc jutjats per al 2023 i d’altres tants per al 2024, amb l’objectiu que totes les demarcacions estiguen cobertes pels òrgans amb competència exclusiva, d’acord amb el que s’ha estipulat en les lleis d’igualtat.

L’executiu de PP i Vox encara no ha manifestat què farà respecte d’aquest projecte. La titular de Justícia va deixar veure la seua intenció de retallar els recursos relatius a les oficines d’atenció a les víctimes de violència de gènere, però va ser immediatament corregida pel president Carlos Mazón. Des de llavors, a penes s’ha pronunciat sobre el tema i les intervencions públiques sobre violència de gènere han recaigut en el president mateix o en la consellera d’Igualtat, Susana Camarero. Des de l’any passat els líders populars han denunciat una “retallada” en l’atenció especialitzada, que els anteriors gestors desmenteixen. Mazón mateix va afirmar dilluns passat en una entrevista en la Cadena Ser que el Consell de Ximo Puig havia tancat jutjats, una qüestió que l’exconsellera socialista nega rotundament.

Si es culmina el pla, que es va aprovar amb l’acord del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, “el 90% dels partits judicials estarien coberts”, ha afirmat Bravo en una roda de premsa amb la portaveu socialista, Rebeca Torró, en què ha acusat el PP de plegar-se a les exigències de Vox i protegir els seus socis d’ultradreta. “Tenim un president que s’asseu amb un condemnat per violència de gènere –en al·lusió al diputat de Vox en el Congrés i excandidat a la Generalitat, Carlos Flores–, que en el seu pacte del tovalló parla de violència intrafamiliar i que nomena vicepresident –Vicente Barrera, de Vox–algú que creu que els jutjats especialitzats són inútils”, ha denunciat Torró. Bravo, que va ser consellera de Justícia des del 2015 fins a les eleccions passades, ha reiterat que “a la Comunitat Valenciana no s’ha tancat cap jutjat especialitzat”, i que els òrgans estan a 20 quilòmetres de distància dels municipis a què donen cobertura.

El pla es va efectuar al caliu de la reordenació de recursos plantejada pel Ministeri de Justícia. Després de la pandèmia, l’executiu central va aprovar una llei per a reforçar l’Administració de justícia, que portava una ampliació d’un centenar de cent unitats judicials. En aquest marc entren els jutjats especialitzats en violència de gènere, que donen a les víctimes una atenció integral i alliberen de càrrega els jutjats ordinaris. El decret aprovat el novembre del 2022 reorganitza el sistema d’atenció a les víctimes de violència de gènere –a l’empara de la llei del 1985, que permet estendre’ls a més d’un partit judicial– i, a petició de la Generalitat Valenciana, acordat amb el Tribunal Superior de Justícia, crea nous jutjats en les demarcacions en què es reagrupen. Així doncs, la distribució dels òrgans especialitzats va quedar de la manera següent: agrupació d’Alacant-Sant Vicent del Raspeig, agrupació de Benidorm-la Vilajoiosa, agrupació d’Elx-Novelda, agrupació de València-Quart de Poblet, agrupació d’Alzira-Carlet-Xàtiva, agrupació de Paterna-Moncada, agrupació de Sueca-Catarroja i agrupació de Torrent-Picassent, que comporta la creació de cinc jutjats nous per a set partits judicials.

El pla de la Generalitat, acordat amb el TSJ valencià, implicava actuacions fins al 2024, que des del canvi de govern estan en standby. La segona i la tercera fase del pla preveu la creació del Jutjat de Violència sobre la Dona 2 de Castelló, el número 1 de Sagunt, que assumiria també els assumptes d’aquesta matèria de la demarcació de Massamagrell, i la constitució d’un jutjat exclusiu a Elda que assumiria les causes de violència de gènere d’aquesta demarcació i de la de Villena el 2023, i deixa per al 2024 la creació de jutjats exclusius a Vinaròs, Llíria i Requena, així com la del Jutjat de Violència sobre la Dona 1 d’Alcoi, que assumiria també els assumptes de violència de gènere dels jutjats d’Ibi, i la constitució d’un jutjat exclusiu de Xàtiva a què es derivarien els casos dels jutjats d’Ontinyent. També implica un projecte pilot per a un jutjat especialitzat en violència de gènere i família a Xàtiva. La seua posada en marxa depén de la conselleria gestionada per la ultradreta, que haurà de decidir si ho incorpora als pressupostos autonòmics, actualment en elaboració.

El decret va tindre l’oposició del PP, que va fer diverses intervencions criticant la retallada que els socialistes neguen. De fet, el mateix decret del Ministeri indica que la reorganització no suposa una reducció. “L’agrupació de partits judicials prevista en aquest reial decret no comporta supressió de cap Jutjat de Violència sobre la Dona exclusiu en funcionament. Es tracta d’un redimensionament de la planta judicial existent i una millor optimització dels recursos disponibles, amb la finalitat d’aconseguir més proximitat pel que fa a la víctima, que redundarà en una atenció més especialitzada, àgil i uniforme”, indica el text legal, que insisteix que es redueix la càrrega ordinària de treball.

També va tindre l’oposició del Col·legi d’Advocats i de sindicats com Comissions Obreres. “No és que no vulguem que existisquen els jutjats de violència de gènere que s’han determinat en el reial decret, el que volem és que els jutjats que ja tenien competències en aquesta matèria, no les perden, perquè les primeres afectades seran les víctimes. Hi ha casos com el de Xàtiva en què la distància és de més de 160 quilòmetres d’anada i tornada, o el de Catarroja amb més de 60”, va explicar l’entitat de col·legiats.

El PP insisteix en la retallada

Els populars insisteixen que la reagrupació de jutjats suposa una retallada de recursos. La diputada Verónica Marcos ha recordat que tant la llei com el Pacte contra la Violència de Gènere que van signar el 2017 estableix que cada partit judicial de la Comunitat Valenciana ha d’estar dotat amb un jutjat especialitzat i exclusiu en violència de gènere i critica que “mentre un partit judicial no tinga aquest jutjat especialitzat” no s’ha de “llevar la competència als nou jutjats mixtos que sí que la tenien”. Precisament, la reagrupació implica dotar d’un jutjat especialitzat el partit judicial que abans recorria a aquest.