La deportació a Alemanya d’un guàrdia nazi del camp de Neuengamme anima els descendents espanyols de les víctimes a investigar

Friedrich Karl Berger, un ancià de 94 anys que vivia des del 1959 als Estats Units, serà deportat a Alemanya pel Departament de Justícia per haver prestat un “servei voluntari com a guàrdia armat en un camp de concentració”, segons la jutgessa nord-americana Rebecca L. Holt.

L’home vivia a Tennessee i continuava cobrant una pensió d’Alemanya que incloïa el seu servei durant la II Guerra Mundial. “Berger era part de la maquinària d’opressió de les SS que mantenia els presoners dels camps de concentració en condicions atroces de confinament”, va dir el fiscal general adjunt Brian A. Benczkowski, de la Divisió Criminal del Departament de Justícia.

Des del 1979, quan es va posar en marxa el programa del Departament de Justícia per a investigar els “perseguidors nazis”, hi ha hagut casos contra 109 persones. “En els últims 30 anys, el Departament de Justícia ha guanyat més casos contra persones que van participar en la persecució nazi que les autoritats judicials de tots els altres països del món juntes”, indica el comunicat que anuncia la deportació a Alemanya de l’exguàrdia nazi.

El tribunal nord-americà que va ordenar la deportació de Berger afirma que l’ancià va servir en un subcamp de Neuengamme , prop de Meppen, en què hi havia “jueus, polonesos, russos, danesos, holandesos, letons, francesos, italians i opositors polítics”.

La llista de les nacionalitats oblida els set espanyols, almenys, que van passar per aquell recinte de l’horror nazi. L’investigador Antonio Muñoz Sánchez, de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, ha localitzat set ciutadans espanyols que figuren en els Arolsen Archives, l’arxiu més gran del món sobre víctimes de la II Guerra Mundial i del nazisme i amb el qual la URV manté un conveni per a investigar els seus fons.

“Ens està permetent trobar desenes i desenes de nous deportats espanyols”, explica a eldiario.es per correu electrònic l’historiador Antonio Muñoz. La investigació també se centra a localitzar els descendents de les víctimes espanyoles perquè puguen heretar els objectes que els van ser requisats, tal com va informar aquest diari.

El camp de Neuengamme tenia al seu torn una xarxa de 80 subcamps, explica Muñoz. El de Meppen, al qual va ser destinat Friedrich Karl Berger, estava situat prop de la frontera neerlandesa i va ser molt efímer: “Es va crear per a presos que havien de construir infraestructures per a parar l’avanç dels aliats”, assenyala l’historiador de la URV.

Així doncs, en els Arolsen Archives l’investigador ha localitzat set espanyols que van passar per aquell subcamp. D’alguns, se’n sap poc, més enllà de la identitat i la data de naixement. Pedro Tola González, nascut a Valladolid el 20 d’octubre de 1891, era forner i probablement va ser deportat des de Bordeus (França). Miguel Sosa Torrat, nascut a Miajada (Càceres) l’1 de desembre de 1915; Vicente Ferrando Bostella, nascut a Maó el 5 de gener de 1908; i un altre home sense identificar nascut el 1904 completen la llista d’aquells espanyols de qui no es tenen, de moment, massa dades.

Els descendents d’altres espanyols que van passar pel subcamp de Meppen han pogut recuperar alguns objectes personals dels seus éssers estimats. És el cas dels familiars d’Ángel Casaus García, nascut a Uncastillo (Osca) l’1 de març de 1903, que l’any passat van recuperar el seu rellotge. Els descendents de Juan Vila Bataller, nascut a Girona el 1921 i deportat a Neuengamme el 1944, també van recuperar els seus objectes fa poc.

L’investigador de la URV Antonio Muñoz intenta ara localitzar, entre molts altres, els descendents d’Antonio Jiménez Ramos, nascut a Baena (Còrdova) el 18 de desembre de 1910 i deportat al subcamp de Meppen, perquè recuperen una estilogràfica depositada en els Arolsen Archives.

Balbina Rebollar, de l’Amical de Neuengamme i filla d’una víctima dels camps nazis, celebra la deportació de l’exguàrdia nazi i destaca la infatigable tasca de l’historiador Antonio Muñoz per a localitzar als familiars i lliurar-los els objectes requisats. “Som un grup de famílies, alguns amics i col·laboradors i intentem que la gent conega la història d’aquest camp”, conta per telèfon.

Balbina, filla d’Evaristo Rebollar (deportat el 1944 a Neuengamme ) es dedica ara a divulgar mitjançant xarrades i conferències l’experiència dels espanyols en els camps de concentració nazis i la història de son pare. Una de les famílies que formen part de l’Amical de Neuengamme ja va poder recuperar els objectes que els nazis van requisar al seu ésser estimat.

“Tots tenim la mateixa sensació que hi ha un gran oblit en aquest país sobre els espanyols que hi hagué a Neuengamme”, diu Rebollar.