Dins del CIE: les condicions deplorables del centre d’estrangers de València gravades per un intern

Mai no s’havia retratat abans amb tanta precisió la vida quotidiana dins d’un centre d’internament d’estrangers (CIE) a Espanya. R. Y., un veneçolà de 33 anys que ha passat un mes intern al CIE de Sapadors, va gravar clandestinament diversos vídeos amb el telèfon mòbil en què mostra amb tota mena de detalls les condicions reals de les instal·lacions d’un d’aquests recintes tan polèmics.

Dutxes amb goteres que filtren “aigües negres”, lavabos bruts i impracticables, menjar amb mala pinta, cel·les fosques amb diverses lliteres i, en general, un ambient purament carcerari. Per a molts d’aquests immigrants el tancament en aquest recinte policial, annex a la comissaria de Sapadors, precedeix una deportació incerta i trista. “Això és pitjor que Guantánamo”, exclama un intern algerià en una de les escenes. Una portaveu de la Prefectura Superior de Policia de València, consultada per aquest diari, sosté que en el CIE de Sapadors no hi ha goteres i que l'intèrfon funciona correctament.

Els vídeos, a què ha tingut accés eldiario.es, retraten per primera vegada sense filtres la vida quotidiana en un CIE espanyol. R. Y., documentalista accidental, va gravar d’amagat les imatges al llarg d’uns quants dies durant el seu tancament, que va començar el 13 de novembre passat. L’immigrant –amb VIH, sense passaport, amb parella a Espanya i resident a Madrid des del 2015– ha denunciat que dijous li va arribar la notificació d’expulsió. La seua deportació estava prevista per al matí d'aquest divendres però, segons confirmen fonts pròximes a l'intern, el Defensor del Poble ha presentat un escrit recomanant al Ministeri de l'Interior la paralització del trasllat. L'home roman incomunicat i la seua parella, un ciutadà espanyol, no ha pogut parlar amb ell.

Dijous passat va gravar algunes de les escenes que publica aquest diari. Dijous, hores abans de la deportació, R. Y. es queixava amargament que “aquesta merda de CIE és una violació extrema dels drets humans”. Aquest és el seu excepcional testimoniatge sobre el mes que ha passat darrere dels murs de Sapadors.

Primera escena: R. Y. prem unes quantes vegades l’intèrfon que comunica els immigrants amb els policies encarregats de vigilar el recinte, però no hi respon ningú. “Ací estem telefonant a la Policia per l’intèrfon perquè ens òbriga”, explica l’home, que pateix problemes intestinals. “Premem, premem, premem i aquesta gent no respon”, denuncia. En aquest mateix recinte va perdre la vida el 15 de juliol passat el jove marroquí Marouane Abouobaida, de 23 anys, en una cel·la d’aïllament i el Jutjat d'Instrucció número 10 de València ho investiga.

R. Y. continua filmant aquesta mena de documental i entra en diverses cel·les: “Diuen que no és una presó, però, mira, vivim com en una presó”, afirma irònicament sense perdre mai el bon humor. “Ací estem tots privats de la nostra llibertat, només per una cosa: haver infringit la llei d’estrangeria”, postil·la mentre recorre diverses cel·les. Un xaval apareix assegut en una llitera amb una cama embenada: “No se li dona el tractament mèdic necessari, això és una bogeria”, comenta la veu en off d’R. Y., que s’entén amb tothom.

Hi ha unes quantes lliteres en cada una de les “habitacions” –l’argot oficial les denomina així, però l’aspecte és més aviat de cel·la carcerària– i les portes estan enreixades. “Diuen que és un centre d’internament, però això és una presó, ens tanquen a les nits, ens tracten com si fórem animals, el menjar és una merda, els lavabos estan bruts”, exclama el veneçolà davant d’uns interns que romanen en la cel·la.

En una altra escena uns llatinoamericans conten que venen del CIE de Madrid, que és “un maltractament per a totes les persones”, diu un d’ells. “Amb fills, amb propietats, amb vehicles ací, amb família i mira on està”, diu un dels entrevistats sobre un company. “Estem com si fórem il·legals”, comenta un altre. R. Y. assegura que van arribar de Madrid el 5 de desembre passat i insisteix: “Ací hi ha un maltractament i una violació dels drets humans tremenda”. Tots semblen turmentats.

“Espere que les persones que vegen aquest vídeo ens ajuden” perquè “aquesta merda de CIE és una violació extrema dels drets humans”, denuncia l’autor dels enregistraments. Explica que no li obrin la porta per a anar al lavabo i pateix diarrees, “no em fa vergonya dir-ho”. “Tres lavabos per a cent persones”, crida un altre intern. “És un collons de tracte inhumà i ens obliguen a estar ací fins a la deportació”, exclama indignat el veneçolà.

En una altra seqüència, grava els lavabos, en general en un estat deplorable, i descobreix una zona on cauen moltes goteres. “Estem en una presó”, crida de sobte un intern que passa per ací. Cau molta aigua de la planta superior: “És una filtració de l’altre pis d’aigües negres”, explica l’intern veneçolà. “A veure si difonen això i ens poden ajudar”, suplica.

“Això és pitjor que Guantánamo”

En una altra visita a les dutxes, uns quants interns d’origen magrebí ensenyen el diluvi de les goteres. “Ací una merda, ací Guantánamo”, exclama un amb els braços enlaire. “Pitjor que Guantánamo”, li responen. Un xaval apareix del no-res amb un tall a la mà. L’escena és tètrica. “Què t’ha passat? Telefona a la Policia, tio”, li diu el veneçolà. “No ho sé”, respon resignat amb la sang regalimant-li per la mà.

Un altre xaval marroquí, molt jove, el guia pels banys. “Per què estàs ací?”, li pregunta R. Y. “Hi estic per res, per la cara”, respon el xic amb un mig somriure trist. El ferit reapareix en el pla i torna a mostrar la mà ensangonada. El veneçolà grava aquestes imatges dijous, poques hores abans de la seua prevista deportació, que no arriabria a consumar-se. La filtració del sostre continua amollant aigua a tot drap i la visita guiada per les “fabuloses instal·lacions” continua.

Lavabo amb soga

Els lavabos són latrines brutes. En un dels urinaris hi ha una mena de “soga” que penja del sostre perquè un altre intern que fa servir cadira de rodes hi puga fer les seues necessitats, explica R. Y. El vídeo mostra les botelles d’aigua que utilitzen els immigrants per a netejar-se després d’haver usat les latrines.

Tot –parets, terra, portes, latrines– està llardós. La porqueria abunda. Quan ix del lavabo espera el moment just perquè la càmera dels corredors del CIE no l’enxampe gravant, perquè “ho tenim prohibit”. Entra en una cel·la i apareixen dos xavals algerians que no parlen espanyol amb les cames embenades, un d’ells fa servir una cadira de rodes. “És inhumà tindre una persona privada de la seua llibertat ací i tancada, no rep l’ajuda mèdica que hauria de rebre, no hauria d’estar ací”, critica R. Y. Als algerians se’ls veu decaiguts, però saluden a la càmera; no són presos en un centre penitenciari, però ho semblen.

En el menjador entrevista uns quants interns llatinoamericans sobre l’alimentació que ofereix Sapadors. “Un menjar molt dolent que ni els porcs es poden menjar, és un insult”, comenta un dominicà nouvingut de Madrid. Només els donen una botella d’aigua mineral de litre i mig per a cada taula amb quatre seients, apunta la veu en off. “El menjar és fred, molt dolent i repeteixen sempre el mateix menjar”, indica el dominicà. Uns algerians que xarren en rogle saluden a la càmera puny enlaire: “Llibertat”. “Insha’Allah, esperem”, diuen.

En altres vídeos un jove vomita assegut en una sala i diu que li “crema l’estómac”. Darrere d’una porta reixada apareix a uns quants metres un agent de policia assegut en una cadira. “I cap metge; mira el xaval ací amb mal d’estómac”, diu un altre intern indignat. En un altre vídeo, el jove continua igual de malament i sembla que esperen el metge. “Això és el menjar d’ací”, diu un intern sobre el patiment del xic que vomita.

Al pati del CIE, ja de nit, els immigrants passen l’estona recolzats a les parets o apoltronats en alguna cantonada; hi ha un ambient fred, encara que molts parlen a càmera; n’hi ha que ja han aparegut en els vídeos anteriors.

El perímetre està emmurallat i el pati barrat. Oficialment no és el pati d’una presó, però el vídeo mostra com viuen els candidats a la deportació darrere de les parets altes de Sapadors, que donen a l’avinguda del Doctor Waksman de València. En qualsevol cas, segons el documental improvisat d’R. Y., presó i CIE són molt semblants, gairebé calcats. L’estiu passat, en aquest mateix recinte, va haver-hi un suïcidi, un presumpte intent i dos autolesionats.

“Estem ací segrestats, estem ací per la cara”, diu un intern amb veu ronca.