La reobertura de la peça 5 del cas Gürtel que investiga l’Audiència Nacional per indagar si l’expresident de la Generalitat Francisco Camps va ser qui va ordenar la contractació del Govern valencià amb la trama Gürtel ha tornat a posar en el punt de mira les dues primeres adjudicacions que Orange Market va aconseguir a València mesos després que el PP d’Aznar perdera el Govern d’Espanya. El germen de la trama de finançament irregular dels populars a la Comunitat Valenciana que també va pagar actes de Mariano Rajoy.

La reobertura de la peça 5 del cas Gürtel que investiga l’Audiència Nacional per indagar si l’expresident de la Generalitat Francisco CampsPresidència de la Generalitat va adjudicar el 2004 uns quants contractes a dit que van superar els 80.000 euros a Orange Market, una empresa acabada de crear i amb excàrrecs públics del PP com Pablo Crespo entre els seus accionistes. Els contractes, que “naixien del cor de l’Administració valenciana”, van alçar les sospites del diputat del PSPV-PSOE José Camarasa gràcies a les confessions d’una gola profunda. “Em van avisar que era una empresa molt vinculada al PP de Madrid i amb dirigents del PP gallec i em vaig posar a investigar”, conta.

Aquest avís va fer que Camarasa iniciara una bateria de preguntes en les Corts valencianes. Però eren uns altres temps. El diputat socialista es va interessar per la trajectòria d’Orange Market –la delegació de la Gürtel a València–, pels expedients de tramitació i pel nombre de contractes. La Mesa del parlament bloquejava la majoria de les preguntes i el diputat només va obtindre una contestació del Govern de Francisco Camps: “El contingut fa referència a una persona física o jurídica que no té una transcendència pública dins de l’àmbit de la comunitat autònoma”. Un vertader forrellat informatiu que molt pocs mitjans i periodistes es van atrevir a denunciar.

“Eren temps de vi i roses i ningú no s’atrevia a plantar-los cara. Persones d’alguns mitjans de comunicació ens criticaven per fiscalitzar a Camps, perquè la Comunitat Valenciana anava com un tir econòmicament. Era molt frustrant”, relata Camarasa. Però no van ser els únics que van avisar el socialista del mal camí que portava. Segons l’exdiputat, el món empresarial també el va pressionar: “Un gran contractista em va dir: ‘Està bé que feu política, però quan el tren va bé és millor per a tots que no es distraga. Però si n’hi ha per a tots!’”, conta l’exdiputat, que encara recorda aquesta actitud amb frustració. 

Camarasa va continuar reunint-se amb la seua gola profunda, una persona del món de la comunicació que veia que els grans contractes a la Comunitat Valenciana se’ls emportava una empresa forastera i aliena al sector local. “Em va dir que els primers contractes eren un desembarcament de distracció. En vindran més”, comenta que el va alertar. I així va ser, Orange Market va rebre milions d’euros en adjudicacions de diferents conselleries. Posteriorment, l’empresa que liderava Álvaro Pérez El Bigotes es va convertir en l’instrument per a finançar irregularment al PP valencià.

Les perquisicions del diputat van continuar durant aqueixos anys, malgrat les pressions empresarials i mediàtiques. I en una entrevista va esclatar després de conéixer l’adjudicació de l’estand de Fitur a la firma de la trama: “Es podria pensar que Orange Market està finançant el PP”, va dir el diputat al gener del 2007. I no va fallar. En aqueixa contesa electoral els populars valencians van rebre d’Orange Market a través dels empresaris més d’un milió d’euros.

El PP va aconseguir enterrar amb prou faenes el treball en la llum i en l’ombra d’Orange Market fins que al febrer del 2009 Baltasar Garzón, en altre temps jutge de l’Audiència Nacional, va ordenar les primeres detencions per la trama Gürtel. Abans, havia fet punxades telefòniques amb resultats importants i havia investigat desenes d’empreses. El tribunal ja ha sentenciat el 2018 com va instruir Garzón que el PP valencià es va finançar de manera irregular. Com havia vaticinat Camarasa el 2005.