Dues dècades de la ‘Casa dels gats’, el peculiar ‘habitatge’ felí situat en el barri valencià del Carme

“A la memòria dels quatre gats que quedaren al barri del Carme l’any MXCIV. Mai se’ls sentirà un miol més alt que l’altre”. Això diu en la façana d’un peculiar ‘habitatge’ de la ciutat de València, la coneguda com a Casa dels gats o Gatera, esculpida per l’escultor Alfonso Yuste Navarro en la façana d’un solar del Carme en 2003: “Vaig preguntar als veïns si els semblava bé construir-los una casa i ho van acceptar. Vaig aprofitar trossos de ceràmica, marbre i fins i tot un carro de supermercat”, explicava fa uns anys en unes declaracions a la BBC.

La ciutat de València té actualment al voltant de 600 colònies felines, amb una població aproximada entre 15.000 i 20.000 gats –el consistori ha tractat en els últims tres anys al voltant del 17% d’aquests animals en el marc del pla d’esterilització felí per a minimitzar el seu impacte entre els veïns. Molts d’aquests animals deambulen diàriament pels carrers del cèntric barri del Carme, i alguns se’ls pot veure ficar-se a través de la ‘porta’ de La casa dels gats per a accedir al solar contigu, situat en el número 9 del carrer del Museu, pròxim a l’antic convent del Carme, el que és l’actual Centre del Carme de Cultura Contemporània (CCCC).

Aquesta estructura peculiar, incrustada en la façana d’un color blau cel nocturn, simula una minicasa d’una mica més d’un metre d’alçària. A l’esquerra podem veure l’edifici principal, amb una gran porta al centre a què s’accedeix per mitjà de tres escalons menuts; al costat, una font i, damunt d’aquesta, uns taulells en què estan representats quatre gats i, davall seu, uns altres amb la llegenda descrita al principi; entre la font i els escalons, un altre taulell en què es pot llegir “Yuste”, el cognom de l’artista. I a la part superior, entre la porta gran i els taulells, un altre cartell en què s’adverteix que la construcció està “assegurada d’incendis”. En el primer pis, un balcó amb dues portes grans. En el segon pis, tres finestres més menudes; darrere d’una es pot veure, guaitant, la figura del mític actor britànic Charles Chaplin Charlot. La teulada apareix coronada per un fumeral menut.

A la dreta de la planta principal sobreïx lleugerament un pati menut, amb algunes plantes. I en la façana, esculpida, una porta doble que roman tancada. A través de la porta principal, no són pocs els gats que accedeixen cada dia, i sobretot cada nit, al solar annex. La tàpia està coronada per l’escultura d’un gat.

Es tracta d’un punt d’atracció per a turistes i visitants, que han llegit sobre aquesta particular construcció i és objecte de nombroses fotografies; i forma part del paisatge per als veïns, que des de fa dues dècades tenen ‘porta amb porta’ aquesta llar felina (la convivència amb els gats prové de molt abans). Per als veïns de la resta de la ciutat de València, La casa dels gats és bastant més desconeguda.

Quant a la llegenda sobre els “quatre gats” que van quedar a València el 1094, es conta que, quan Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid, va conquistar la ciutat aquell any, arrabassant- la als musulmans, es va trobar la plaça plena de gats, uns animals que els cristians consideraven portadors de mala sort. La seua decisió, segons es diu, va ser manar a matar tots els felins que hi haguera a la ciutat, una matança de què només es van salvar ‘quatre gats’.