Dues joves italianes denuncien el tracte rebut per la Policia Nacional a València: “Ens vam sentir espantades, desil·lusionades, soles i humiliades”

A l’hospital, commocionades i amb dues costelles trencades per l’actuació de la Policia Nacional. Així assegura Ambra Morelli, una jove italiana de 22 anys de Florència que estudia psicologia en la Universitat de Pàdua, que van acabar ella i una amiga seua, que estaven de vacances amb altres companyes a València, la matinada del 10 d’agost passat després eixir d’una discoteca a la Marina de la capital valenciana.

Tal com relata en el seu perfil d’Instagram, i després reconeix en una entrevista al diari La Repubblica, mai oblidarà la seua última nit a Espanya, ja que afirma que van ser assetjades i agredides per un grup de joves, que primerament els van llançar una sabata i després, un d’ells, les va increpar, insultar, escopir i fins i tot va amollar un puntelló a la seua amiga. Tot això, afirma, sense que hi haguera cap provocació i sense que ningú dels presents –explica que encara hi havia molta gent congregada, ja que era a l’eixida de la discoteca– intervinguera per ajudar-les.

Els fets es van produir mentre esperaven un taxi, al voltant de les 4.00 de la matinada. Pel que sembla, i sempre segons el seu relat, després de la baralla van aparéixer uns quants cotxes patrulla i els agents de Policia les van colpejar i les van acusar d’estar borratxes, “tot i que vam ser nosaltres les assetjades i les qui vam demanar ajuda”. Ambra assegura que va sentir “colps forts” en el cos i apunta que li van relatar que els agents també van traure la porra: “Teníem els braços enlaire demanant ajuda i dient que ens havien colpejat, però ens van amenaçar d’emmanillar-nos. Estàvem espantades, desil·lusionades, soles i humiliades”. “Vaig buscar ajuda en la Policia, però mai més ho tornaré a fer”, assegura en les seues declaracions al diari italià, i afig que van intentar explicar als agents el que havia passat, “però no ens van escoltar. Ens van fer una espenta i vam acabar en terra, jo amb la cara en l’arena. Ens van tractar com a delinqüents i vam començar a plorar”.

Segons explica en el seu relat dels fets, van aconseguir eixir d’aquesta situació, si bé “encara no entenem exactament com”. Quan la Policia se’n va anar, els presents van intentar calmar-les: “Ens van dir que a Espanya passen aquestes coses tots els dies, fins i tot pitjors”. Tenint en compte la seua experiència, la jove estudiant de psicologia aconsella als que la lligen que “vagen amb compte” si viatgen a Espanya i que “sempre mantinguen un perfil baix”, al mateix temps que comenta que altres joves els van dir: “Així funciona Espanya. Molta gent denuncia i no té cap efecte”, per la qual cosa van decidir no denunciar. Una vegada a Itàlia, els ho van explicar tot a les seues famílies i van decidir denunciar aquests fets en els mitjans.

Després d’aquests fets, Ambra i la seua amiga Matilde van acudir, adolorides, a l’hospital a ser ateses, però van decidir no presentar denúncia pel fet que l’endemà havien de tornar a casa, tal com li conta a La Repubblica: “Em va sagnar el nas i vam anar a urgències, on em van fer una radiografia de tòrax per un dolor fort. Em van dir que tenia moradures i dues costelles trencades”.

Des d'elDiario.es hem intentat, sense èxit, contrastar la versió de les joves italianes amb la Policia Nacional.