Escola Valenciana denuncia un increment del 10% de les vulneracions lingüístiques el 2023, principalment a les comarques del sud

Escola Valenciana ha denunciat un increment del 10% en les vulneracions lingüístiques en el territori valencià enguany, cosa que suposa una queixa cada tres dies. Fins a la data parlem d’un total de 139 denúncies, i la major part d’aquestes incidències s’han produït a les comarques del sud i han afectat principalment les dones.

La presidenta d’Escola, Alexandra Usó, ha presentat dilluns a Alacant l’informe de vulneracions lingüístiques 2023, en el marc del Dia dels Drets Lingüístics, abans de reunir-se amb Concha Bru, adjunta primera del Síndic de Greuges. En la seua opinió, aquest increment de denúncies correspon al fet que els ciutadans “van perdent la por de denunciar”, al mateix temps que precisava que es produeixen “desenes o fins i tot centenars de vulneracions lingüístiques cada dia per tot el País Valencià”.

L’informe també revela un “biaix de gènere important”, ja que en el document es reflecteix que les dones pateixen més vulneracions lingüístiques que els homes i, igual que el 2022, aquestes es produeixen principalment al sud de la Comunitat Valenciana, en què destaquen les ciutats d’Alacant i Elx.

Usó considera una dada “escandalosa” que en les administracions públiques –conselleries, diputacions, ajuntaments, mancomunitats o universitats, així com en el tracte dels cossos i forces de seguretat i els professionals sanitaris– es produïsquen “moltíssimes vulneracions”. Per aquest motiu, des de fa temps Escola defensa que, com a mínim, el requisit del certificat de coneixement C1 “ha de ser una exigència quan passes a ser funcionari de la Generalitat Valenciana”.

“Intolerància” del Consell

La presidenta d’Escola Valenciana ha denunciat la “intolerància del govern de dreta i extrema dreta” de la Generalitat i ha lamentat vulneracions “visibles” com les esdevingudes a la biblioteca de Borriana, a Castelló. “Un govern que torne a portar la bandera de l’odi i que no fa les seues funcions principals, que és crear harmonia en la societat, evidentment crea una situació que no és la millor per a nosaltres”, ha apuntat.

“Ha sigut familiar, perquè en aquest territori hem tingut 20 anys anteriors de govern de la dreta, però aquesta dreta, ara apuntalada per Vox, no millora la situació en l’àmbit de l’Administració i, sobretot, pel que fa al soroll social”, ha expressat Usó.

Entre les demandes que fan al Govern valencià, Escola reclama que es continue avançant cap a la igualtat lingüística i el treball conjunt amb els governs de Catalunya i les Illes Balears, “desenvolupant un pla de cooperació efectiva en els àmbits de la llengua i la cultura amb els governs del mateix àmbit lingüístic”.

“L’única cosa” que reclama l’entitat cívica és que es “respecte” el valencià com a llengua cooficial, com marca l’Estatut d’autonomia. “Perquè els valencianoparlants tinguem drets, hi ha una sèrie de persones que han de tindre uns deures, com el requisit lingüístic en les administracions públiques. És necessari, és urgent”, ha resolt Usó.

En l’elaboració de l’informe de vulneracions lingüístiques també han participat Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, CCOO PV, Intersindical Valenciana, FE CCOO PV, BEA, SEPC, STEPV, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Plataforma pel Dret a Decidir, Societat Coral el Micalet, ACICOM, Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià i Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV).