Esther Sanz: “Europa està encegada per un dogma neoliberal”

Esther Sanz és la número 7 d’Unides Podem per a les eleccions europees. Treballadora social i membre del Consell Ciutadà Estatal, pensa que l’Europa de l’austeritat no pot tindre bona fama entre els ciutadans. La candidata planteja un model feminista més enllà de feminitzar les institucions, lluitant contra la violència de gènere i amb un model econòmic contrari a l’austeritat, que blinde drets. “La Unió Europea ha d’apostar per la gent”, afirma la candidata, que serà eurodiputada si es compleixen les estimacions del CIS.

Com és l’Europa que vol Unides Podem?

Una Europa radicalment diferent. L’esperit inicial era, en teoria, construir estats del benestar forts que garantiren drets i llibertats; l’Europa dels pobles per als pobles. La real és una unió d’elits que escolta més els lobbies que les persones. Volem una Europa social. La imposició de polítiques d’austeritat ha precaritzat les vides i ha alimentat el monstre de l’extrema dreta. És lògic que s’haja generat una crisi de desafecció a Europa si s’ha retallat pel que fa a benestar. Volem que s’erradique l’austeritat, que no hi haja un 15% del PIB europeu en paradisos fiscals mentre es qüestiona cada euro de despesa social als estats. El feminisme ha de travessar Europa de cap a cap, feminitzar les institucions i lluitar contra les violències masclistes. Proposem que es blinde un 5% del pressupost per a aquestes causes.

Quins reptes té el Parlament que es constituirà després del 26M? Quines són les grans batalles?

La UE necessita una reforma profunda. No pot ser que el Parlament no tinga una funció legislativa si és la institució que elegeix la gent. Tenim una bateria de propostes per a democratitzar-ne el funcionament: donar més poder al Parlament, que tinga iniciativa legislativa, democratitzar el banc central, que els alts càrrecs tinguen mecanismes de control...

En els debats es posa de manifest que a tots els partits els preocupa l’auge del populisme d’extrema dreta: com el volen combatre?

És inquietant l’auge de l’extrema dreta. Europa ha de fer autocrítica amb un problema tan gros. És increïble que els que han manat no es pregunten per què ha crescut. Històricament el feixisme s’ha alimentat de la por, de crisis econòmiques, d’inseguretat, de crisis gestionades en benefici dels poderosos que creen misèria. Per a combatre l’extrema dreta, la millor garantia és Unides Podem, perquè posem el feminisme i els drets socials per damunt de tot i volem fer desaparéixer el model d’austeritat. Europa no pot voler tindre una bona imatge si el que ofereix a la gent són retallades. Llavors arriben l’extrema dreta i els exits, que no és tan sols el Brexit. Europa s’ha de plantejar a qui escolta, a qui obeeix. I els partits com Ciutadans i el PP plantegen falsos binomis, sembla que només existisca això, les retallades o l’extrema dreta; un fals binomi entre neoliberalisme i feixisme, que són dos monstres que s’alimenten del mateix.

La immigració és el quart tema que preocupa, segons l’Eurobaròmetre, però en aquesta campanya no s’ha aprofundit massa en aquesta qüestió. Quines són les seues propostes?

Primer de tot, que es complisca el dret internacional i, també, els drets humans. Europa no hi ha estat a l’altura, és una Europa sense rumb. És important que el conjunt dels països es responsabilitzen i s’asseguen a veure’n les causes, la seua política internacional i la dels Estats Units. Si tens una política internacional que sembra bombes, culls refugiats.

I hi ha una premissa fonamental: emigrar és un dret. Qualsevol persona fugiria del seu país, a Espanya hem migrat perquè hem tingut precarietat. I no s’acabarà posant ganivets a les tanques. Mesures concretes? Vies segures, una flota de salvament marítim comú, polítiques d’acolliment.

I hi ha un tema de què no se’n parla molt, que és l’emigració. Hi ha un estudi que va fer, si no m’equivoque, el Consell d’Exteriors de la Unió Europea que revela que als països del sud i de l’est d’Europa ens inquieta més l’emigració que la immigració, sentim més com a problema el fet d’haver d’anar-nos-en; tindre amics, familiars, que se’n van perquè ací només hi ha precarietat. Cal crear un pla de retorn amb condicions mínimament dignes. També volem que la Unió Europea incorpore la perspectiva de les migracions ambientals com a categoria que s’ha de protegir.

Els preocupa l’entrada de la Xina, amb les seues empreses i el seu model laboral, a la Unió Europea?

A nosaltres ens preocupa qualsevol model econòmic o qualsevol model laboral que genere competència a la baixa pel que fa a les condicions laborals i salarials. Ja pot provindre de la Xina o de multinacionals europees. A models laborals que generen competència a la baixa, que reduïsquen costos laborals, que reduïsquen salaris, ens hi negarem sempre, provinguen d’on provinguen. Nosaltres hem de passar d’una economia d’alt valor afegit a competir per la via de la qualitat i no per la via de la reducció dels costos laborals...

L’últim Eurobaròmetre diu que el 83% dels espanyols se senten europeus. Malgrat tot, encara es perceben les institucions com una cosa llunyana i sense gaire interés. A una persona que s’està plantejant anar a votar o no en les eleccions europees, què li diria?

És cert que es tracta de les institucions que se senten com a més llunyanes. I no crec que siga només una qüestió geogràfica, sinó que en part és intencionada. A Europa hi ha un monstre burocràtic. Moltes decisions es prenen de manera molt opaca. Caldria preguntar quanta gent coneix com es negocia un tractat de lliure comerç com el CETA, com el de Sud-àfrica, com el TTIP... A més, els partits tradicionals, i parle fonamentalment del PP i del PSOE, transmeten a la gent que Brussel·les és una mena de retir daurat per als polítics que fa molt de temps que exerceixen i que no s’acosten a la gent, no expliquen a la gent què passa a Europa.

Cal dir que hi ha moltes decisions que es prenen allí, com el sostre de despesa o les retallades pel que fa a l’estat de benestar, la liberalització del sector ferroviari, la qualitat del que mengem, si els productes són de Sud-àfrica o són d’un altre lloc, el Corredor Mediterrani... S’han anat prenent decisions generalment en contra de la gent. Cal demanar el vot, però demanar el vot perquè es prenguen decisions a favor de la gent.

Els preocupen els decrets de liberalització com el de Renfe, que aquesta siga la tendència?

Sí, i això és una altra cosa que volem combatre. Nosaltres volem una Unió Europea, però entenem que allò que es debat és quina Europa. Nosaltres volem un model que respecte la sobirania, però la sobirania no en un sentit com el que ens miren de vendre les forces euroescèptiques feixistes. Sobirania en termes de democràcia econòmica. El que no pot ser és que faces una inversió milionària com a estat en un sector estratègic per al país, com és Renfe o els ports, i després el liberalitzes i hagen d’entrar a operar grans empreses privades per a gestionar l’AVE. D’alguna manera és obligar-nos a vendre el país a trossos a grans empreses.

La crisi dels cítrics té solució en el Parlament Europeu?

Tindria solució si hi haguera voluntat política. Gairebé tota la vida té solució si hi ha voluntat política. Les organitzacions citrícoles demanen la clàusula de salvaguarda i una altra sèrie de mesures, però sobretot que es tinguen en compte les causes de fons perquè no es repetisca aquesta crisi. I en el fons hi ha la política comercial de tractats de lliure comerç purament neoliberals. Estan encegats per un dogma neoliberal. Ni tan sols es fan estudis previs per a veure diagnòstics, per a veure quin impacte tindrà en el nostre teixit productiu. El sector de la taronja és molt important per a la Comunitat Valenciana. Bé, doncs, si s’ha de signar un acord des de la Unió Europea, el que hem de fer els representants espanyols a Europa és veure quin impacte tindrà i si és bo. Si no és bo, no l’hauríem de signar. El model productiu, el model de consum i el model de comerç internacional a escala europea ha de canviar.

Fa falta un lobby valencià a Brussel·les?

Bé, és que jo això de l’expressió lobby... ‘Lobby valencià’ em sembla que és un eslògan de campanya que fan servir altres partits. Hi tenen dret, però és un eslògan. Els lobbies són lobbies, la Unió Europea en té un registre i són una altra cosa. La nostra funció és ser representants polítics del poble. Evidentment, els que som valencians representarem els interessos valencians, el que nosaltres entenem com a interessos valencians; els interessos de la meua àvia, que té 90 anys, siga valenciana o no, no seran els mateixos que els d’una multinacional. Amb la crisi de la taronja hem estat ací, hem defensat el Corredor Mediterrani a Europa i a Espanya. Però és fonamental, i em sembla que això els valencians ho saben, que no perdem de vista que serem més forts a Europa amb projectes que tinguen implantació estatal, perquè moltes coses estan relacionades amb el Govern d’Espanya. Té molt més potencial per a defensar els interessos valencians una força comuna com Unides Podem que d’altres que només pertanyen a l’àmbit de la Comunitat Valenciana, perquè el Corredor Mediterrani té a veure amb els Pressupostos Generals de l’Estat; apujar el salari mínim interprofessional a Espanya també ha sigut defensar els interessos dels valencians perquè també ens afecta a les classes populars valencianes. I un munt de qüestions més. Qui signa els tractats de lliure comerç no és un partit autonòmic, és el Govern d’Espanya.