El jutge envia a judici amb jurat l’antiga mà dreta de Carlos Fabra per haver adquirit finques que després requalificava per urbanitzar-les
Un jurat jutjarà Francisco Martínez, exalcalde de la Vall d’Alba i exvicepresident de la Diputació de Castelló, la seua filla Andrea Martínez i el promotor Raúl Babiloni per haver adquirit finques en la localitat castellonenca que poc després eren requalificades per a plans urbanístics. Al llarg de la instrucció, afirma el jutge Jacobo Pin en una interlocutòria a què ha tingut accés elDiario.es, han aflorat prou indicis dels presumptes delictes de frau contra l’Administració pública i blanqueig de capitals contra el que va ser alcalde de la Vall d’Alba durant 24 anys.
L’informe de la Unitat de Policia Judicial incorporat a la causa detalla les finques adquirides per l’expolític del Partit Popular i el seu soci promotor en la localitat a través d’unes quantes mercantils poc abans, a vegades a penes uns dies, de la presentació dels programes urbanístics del Pla Parcial Residencial Pla de Parc, del programa d’actuació integrada (PAI) de Mas de Lluna i de l’ampliació del nucli urbà de la Vall d’Alba.
La Policia destaca que l’exalcalde, sabedor del contingut dels programes urbanístics, va adquirir a través d’una societat a nom de la seua filla terrenys “per a després lucrar-se amb la seua venda per un preu molt superior” a Calviga SA, una promotora de Lubasa. Aquesta firma, “pels seus contactes” amb l’alcalde del PP, “coneixia per endavant o tenia la seguretat” que els programes urbanístics els aprovaria el govern municipal liderat per Francisco Martínez.
Antiga mà dreta de Carlos Fabra, Martínez ha intervingut en “nombroses compravendes”, tant en la seua condició d’alcalde com de particular, amb la filial de Lubasa. Luis Enrique Batalla Reigada, fill de l’històric empresari Luis Batalla i administrador de Becas SAU, és un dels investigats en la causa que instrueix el mateix jutge sobre el presumpte “emmascarament” del patrimoni familiar de Carlos Fabra, en la qual també s’han trobat terrenys de l’expresident de la Diputació de Castelló confrontants amb els de la seua mà dreta llavors Francisco Martínez.
L’exalcalde va reconéixer que era soci d’unes quantes empreses que van adquirir les finques, però va negar que sabera que els terrenys estigueren afectats per un pla urbanístic, cosa que el jutge instructor no es creu. Jacobo Pin, un autèntic malson per al fabrisme, considera que “és lògic presumir” que el primer edil, llavors, “tenia coneixement de qualsevol projecte urbanístic que estiguera forjant-se” en el municipi castellonenc, “com correspon a tot càrrec públic que exercisca amb responsabilitat el seu càrrec, i més en localitats de la dimensió de la Vall d’Alba”.
El procediment, indica la interlocutòria, té per objecte determinar si l’exalcalde i “el seu cercle personal més pròxim” van poder aprofitar-se del “seu coneixement en matèria de projectes futurs”, per la qual cosa resulta irrellevant que Martínez no tinguera intervenció directa en els projectes urbanístics, tal com va argüir en la seua declaració. A més, el magistrat considera que aquesta línia de defensa podria considerar-se un indici més contra l’exalcalde, pel fet d’haver tractat presumptament que no constara la seua intervenció “en cap de les actuacions urbanístiques de les quals presumiblement pretenia beneficiar-se”.
El jutge també adverteix indicis de blanqueig de capitals, “pel fet d’haver-se pogut traçar amb un detall relatiu el conjunt de mecanismes o procediments orientats a donar aparença de legitimitat o legalitat a béns o actius d’origen delictiu, relació de causalitat entre els actes de blanqueig i una activitat delictiva prèvia que ens permet afirmar la procedència il·lícita del patrimoni a blanquejar”.
La secció segona de l’Audiència Provincial de Castelló va estimar els recursos dels investigats i va acordar la nul·litat de la interlocutòria de l’anterior titular del jutjat que donava inici a la fase intermèdia del procediment abreujat fa més de dos anys. El jutge reconeix que “resulta comprensible” que la resolució de l’Audiència suscite “interpretacions tan variades per les parts” que ni tan sols coincideixen “en quin estat actual” està el procediment. L’instructor recorda que l’Audiència de Castelló, a pesar que considerava que no es reunien els requisits legals per a l’obertura del judici oral, sí que veu indicis de delicte i, a més, en cap cas va acordar el sobreseïment de la causa.
El ministeri fiscal va sol·licitar una sèrie de diligències, igual que el PSPV-PSOE, que exerceix l’acusació popular, una opció que el jutge instructor rebutja en la seua interlocutòria. Així doncs, el magistrat ha citat les parts el pròxim 5 de febrer per concretar la imputació, sol·licitar el sobreseïment o demanar noves diligències d’investigació.
El veí Carlos Fabra
El jutge Jacobo Pin instrueix també la causa que investiga el presumpte intent d’“emmascarament” del patrimoni familiar de Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló. Durant la investigació secreta al totpoderós, en altre temps, polític del PP, els investigadors de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) de la Policia Nacional van trobar finques propietat de Fabra i de la seua exdona confrontants amb les finques de Francisco Martínez i situades en els terrenys dels extints programes d’actuació integrada dels sectors Mas de Lluna i L’Arc del pla general de la Vall d’Alba. La parcel·la 355 és propietat de Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló, i la 356 és de la seua antiga mà dreta. L’exdona de Fabra és titular d’un tercer terreny, en la partida de l’Arc.
La parcel·la 355, de 8.977 metres quadrats, la va comprar al juliol del 2008 la mercantil Lirinlor SL, una societat dedicada a “activitats de fotocòpia, preparació de documents i altres activitats especialitzades d’oficina”. La firma, tal com va informar aquest diari, és propietat de l’exassessor de Fabra en la Diputació Alejandro Lorca Heredero, imputat en la causa. No obstant això, els 350.000 euros pagats per adquirir el terreny van eixir d’un compte a nom de Carlos Fabra i es van justificar com a “préstec personal” de l’expolític del PP a la mercantil.
El magistrat afirma que l’adquisició de les finques està relacionada amb un xec de 30.000 euros que va pagar María Durá Tomás, la sogra de l’exalcalde de la Vall d’Alba, a un compte de Carlos Fabra el 2012 per un “presumpte préstec” amb un termini de devolució de tres mesos que, segons Francisco Martínez, va atorgar al seu excap en la Diputació per les “relacions personals que hi havia” i perquè el seu amic Fabra tenia “necessitat”. El “presumpte préstec” li ha costat a Francisco Martínez una altra imputació en la nova causa que afecta Carlos Fabra i destacats empresaris castellonencs.
0