L’abandó de l’olivar amenaça el paisatge rural i la sobirania alimentària a la Comunitat Valenciana

L’olivar valencià passa per una situació crítica marcada per la falta de rendibilitat i l’abandó d’explotacions progressiu, especialment en zones de secà. Encara que les dades oficials assenyalen que la superfície total d’aquest cultiu es manté estable, amb 94.782 hectàrees el 2024 –una xifra gairebé idèntica a la de fa deu anys–, la Unió Llauradora afirma que en realitat 16.455 hectàrees han deixat de produir, cosa que suposa un abandó estructural creixent.

“Estem davant un abandó silenciós. La superfície es manté, però cada any més hectàrees deixen de produir, i això posa en risc el nostre paisatge, el nostre entorn rural i la nostra sobirania alimentària”, ha advertit Enric Simó, responsable de la sectorial de l’oli d’aquest col·lectiu agrari.

L’organització assenyala que aquesta pèrdua d’activitat es concentra en les explotacions de secà, on la falta de rendibilitat i l’accés limitat a ajudes europees adaptades al model mediterrani de cultiu dificulten la viabilitat del sector. A això se suma l’escassa implantació de pràctiques agroambientals: a penes el 14,97% de la superfície d’olivar té cobertes vegetals, requisit per a accedir a pagaments vinculats a mesures de la PAC com el P6 o el P7.

Propostes de reforma

Davant aquesta situació, lsa Unió reclama una reforma estructural de les ajudes europees que tinga en compte la realitat de l’olivar valencià, format majoritàriament per petites explotacions de secà. Entre les seues propostes figuren l’adaptació de la PAC al cultiu mediterrani, el reconeixement del valor ecosistèmic i territorial de l’olivar tradicional i la creació d’una línia específica de suport de la Conselleria d’Agricultura per a mantindre i recuperar olivars abandonats.

“El sector necessita polítiques que entenguen la seua realitat. No podem aplicar un model homogeni pensat per a grans finques de regadiu, ja que el nostre paisatge agrícola està format per explotacions menudes, amb cultius tradicionals i una funció social i ambiental clau”, ha conclòs Simó.