L’exalcalde del PP de Gandia va indemnitzar una firma audiovisual per “premiar el seu silenci” amb una “línia política afí”
L’empresari Arturo Torró, alcalde de Gandia pel PP entre el 2011 i el 2015, va cometre delicte de malversació, pel qual ha sigut condemnat a tres anys i mig de presó, en indemnitzar una firma audiovisual privada amb fons municipals per “comprar” o “premiar el seu silenci” i fins i tot per imposar en les seues emissions una “línia política afí a la que es marcara des de l’ajuntament”, segons conclou la sentència de la secció segona de l’Audiència Provincial de València. La sentència, que no és ferma, imposa a Torró una inhabilitació absoluta durant sis anys i mig i el pagament d’una indemnització conjunta i solidària de 135.812 euros juntament amb l’altre condemnat, l’empresari Ricardo Manuel Faura.
Després d’obtindre la vara de comandament del consistori, el maig del 2011, Torró va tancar la televisió municipal i, a penes quatre mesos després, va acordar un encàrrec de gestió a l’empresa pública Iniciatives Municipals de Gandia per a la prestació de serveis audiovisuals. L’empresa, de capital íntegrament municipal, va adjudicar dos lots a què en el procés de licitació van ser convidades les dues úniques firmes que eren titulars de llicències d’emissió en TDT a la comarca: Comarques Centrals Televisió SL (CCTV) i Inversiones Especiales del Mediterráneo SL (IEM).
El contracte amb la primera empresa, que l’administrador de la qual era el condemnat Ricardo Manuel Faura, es va fixar en 1,7 milions d’euros per a un període inicial de tres anys. No obstant això, segons l’apartat de fets provats de la sentència, l’empresa de Faura mancava dels mitjans tècnics necessaris per a produir els continguts, dels quals es va encarregar l’altra firma audiovisual.
La irregularitat que ha suposat la condemna per malversació a Arturo Torró es va produir el 10 de febrer de 2013, quan l’alcalde popular llavors i l’empresari van acordar liquidar el contracte signat dos anys abans i van fixar que la firma municipal indemnitzara CCTV amb mig milió d’euros. “En aquest contracte es va pactar que CCTV es comprometia a no emetre fins al 2016 programació de caràcter polític a la ciutat de Gandia i que per poder fer-ho hauria de consensuar-ho amb l’ajuntament”, recorda la sentència.
El document adduïa que la resolució del contracte, a causa de les dificultats per a la seua execució, era la “solució més convenient per a l’interés públic” i per a l’empresa adjudicatària. Per contra, les “vertaderes raons eren unes altres”: l’interés de Torró a posar fi al contracte i que l’empresa, una vegada saldat el deute per part del consistori “no incloguera” en la seua activitat televisiva del canal de TDT que tenia “programes de contingut polític” que escaparen a la supervisió de l’Ajuntament de Gandia.
Per part seua, l’empresari Ricardo Manuel Faura pretenia cobrar les factures degudes i “obtindre un rendiment econòmic per accedir al que pretenia” Torró, indica la sentència. Els condemnats van pactar una quantitat –fins a mig milió d’euros– “sense sotmetre’s a les previsions que en matèria de resolució contractual” preveia el contracte inicial i sense que “hi haguera una altra causa a atendre” els seus interessos respectius.
Així doncs, l’exalcalde del PP i l’empresari “van signar el document sense que hi haguera cobertura legal per al pagament del total de l’import”, que a més superava la quantitat que “legalment hauria pogut reclamar” la firma audiovisual. Faura va cobrar finalment 480.000 euros, perquè va renunciar finalment al cobrament dels 20.000 euros que faltaven per a arribar a la suma global pactada.
El mateix secretari general de l’Ajuntament de Gandia va remetre un informe durant la fase d’instrucció de la causa en què retreia que en l’expedient de contractació no constaven ni les factures ni cap informe tècnic de supervisió i seguiment del contracte.
La modificació dels contractes inicials dels dos lots “crida l’atenció” per la seua “ambigüitat” i “ofereix particulars cridaners”, assenyala la sentència. I és que CCTV “estava assumint l’execució d’obligacions contractuals que no estava en disposició de complir” pel fet d’haver cedit a l’empresa adjudicatària de l’altre lot la realització i l’edició dels programes que exigiren l’emissió en directe.
L’empresari únicament oferia la seua llicència de TDT
Quan l’empresa pública va adjudicar el lot a Ricardo Manuel Faura, la seua mercantil ja tenia contractada amb una altra firma l’activitat televisiva, les instal·lacions, els equips materials i fins i tot el personal.
La causa de la rescissió del contracte, amb la indemnització de mig milió d’euros, és de tal “ambigüitat” que “impedeix controlar” si ni tan sols existia: ni justifica que siga l’opció més convenient per a l’interés públic ni “consta com es va calcular o es va determinar l’import”. A més, postil·la la sentència, “genera estranyesa que el document incloguera tant el compromís de no emetre programació política o, en cas de pretendre-ho, haver de consensuar prèviament la seua temàtica amb l’ajuntament”.
En definitiva, CCTV únicament oferia “la seua condició de llicenciatària de TDT a la comarca de la Safor”. L’empresa “es revelava innecessària” per a la prestació de l’adjudicació, conclou la secció segona de l’Audiència Provincial de València.
A més, “el màxim que resultava raonable” haver abonat en concepte d’indemnització era el 10% de les faenes contractades pendents d’execució i el cobrament de les fetes ja. No es va aportar cap acreditació que quantificara el perjudici que ocasionava a l’empresa de Ricardo Manuel Faura la rescissió del contracte per bé que, d’altra banda, les infraestructures i el personal necessari els posava la mercantil adjudicatària de l’altre lot.
La indemnització fixada resulta “molt superior a la que corresponia abonar”. I la causa no és una altra, segons la sentència, que el compromís de la firma audiovisual de no emetre programes de contingut polític fins al 2016 (un any després de les eleccions que va perdre el PP) i que, en el cas que ho fera, consensuar amb el consistori. És a dir, “premiar el seu silenci o una línia política afí al que es marcara des de l’ajuntament”.
0