L’intent de destrucció de proves de la trama Gürtel narrat pels policies: “Estàvem en directe escoltant”

El 6 de febrer de 2009, a les 9 del matí, els agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional encarregats de la investigació del cas Gürtel van arrestar Francisco Correa. El dispositiu prioritzava la detenció del capitost de la xarxa i després fer escorcolls en les seus de la trama a Madrid i València. No obstant això, en una de les empreses, les treballadores van avisar del que passava a Pablo Crespo, que, al seu torn, va ordenar telefònicament a Cándido Herrero, comptable d’Orange Market a València, que “adoptara mesures preventives”. Els telèfons estaven punxats per la Policia: “Estàvem en directe escoltant la conversa i vaig donar l’ordre que l’equip accedira al domicili per evitar aquesta pèrdua”, va relatar l’inspector en cap Manuel Morocho durant la seua declaració com a testimoni perit en el judici per la peça separada 5 del cas Gürtel en l’Audiència Nacional (AN).

Els agents es van topar amb un treballador de la filial de la trama a València “a la porta traient discos durs i suports informàtics”. “Se n’ha extret gran part de la informació” que ha sustentat les perquisicions, va postil·lar Morocho.

La intervenció dels telèfons, ordenada pel jutge de l’AN llavors, Baltasar Garzón, es va produir en la fase final de la investigació. I les converses de l’aparell d’Álvaro Pérez El Bigotes van ser una mina per als agents. “Era una persona molt loquaç que mantenia multitud de converses diàries amb molta gent, amb càrrecs de la Generalitat Valenciana, responsables polítics del partit [Popular] i empresaris”, va afirmar l’inspector.

No obstant això, les converses més rellevants, a l’efecte de l’acusació, es van produir amb el president autonòmic llavors Francisco Camps (uns àudios que ja han passat a la memòria oral col·lectiva de la corrupció a Espanya). “El contingut d’aquestes, literalment, posa de manifest una interacció de proximitat i de familiaritat entre tots dos”, va explicar Morocho a preguntes de la fiscal anticorrupció.

El terminal d’El Bigotes feia fum sense que els interlocutors del simpàtic personatge sospitaren que en els inconfessables diàlegs figurava un tercer participant que romania en silenci a l’altra banda del fil telefònic: la UDEF. “Inicialment, arran que s’intervé el telèfon d’Álvaro Pérez, ixen a la llum converses amb Camps, [el vicepresident] Vicente Rambla, les seues dones, Ricardo Costa, Pedro García [director de Canal 9], Yolanda [García, la tresorera del PP valencià] i un conjunt d’empresaris responsables del finançament”, va relatar el responsable de la investigació.

El “cap” era Camps, segons El Bigotes

Aquell dia, després de l’escorcoll de la seu d’Orange Market, El Bigotes va fer tres telefonades, també intervingudes per la Policia: a Pedro García; al secretari general del PP valencià, Ricardo Costa, i al vicepresident Vicente Rambla. Sanglotant, va demanar als seus interlocutors que avisaren el “cap” que tot anava bé. En realitat, tot anava tan malament que l’endemà, al bateig de la seua filla “dels cent i escaig convidats en van vindre 20”, va lamentar l’acusat.

Durant la seua declaració en el judici, Álvaro Pérez va especificar que el “cap” a què al·ludia per telèfon era Francisco Camps, per a qui Anticorrupció sol·licita en aquesta causa una pena de dos anys i sis mesos de presó, a més d’inhabilitació per a càrrec públic durant una dècada, pels presumptes delictes de prevaricació i frau a l’Administració pública.