L’alcalde “més jove” d’Espanya sospesa la jubilació després de 40 anys en el poder

Jaume Pascual es disculpa per la seua vestimenta tot just començar. “Perdona, és que vinc de l’horta, el meu nou hobby”. Als seus 63 anys es presenta primerament com a prejubilat i després com a alcalde de l’Alqueria d’Asnar, un poble diminut al nord d’Alacant, d’1,2 quilòmetres quadrats de superfície i 550 habitants.

El 19 d’abril complirà 40 anys com a primer edil socialista. Va ser, de fet, el polític més jove a accedir a una alcaldia en les primeres eleccions democràtiques, les del 1979. “Era un xiquet, tenia només 23 anys”, recorda. I va ser xafar l’Ajuntament i acumular-se els fronts. L’empresa emblemàtica del poble, Papeleras Reunidas, que va créixer fins a convertir-se en un gegant al caliu del riu Serpis, anunciava el tancament, i deixava al carrer 500 empleats de l’Alqueria i de pobles limítrofs. Per si no fora prou, durant la primera corporació va haver-hi dues gotes fredes i una gelada intensa, sense oblidar el 23-F. “Si superàvem tots aquests problemes, sabíem que després seria més fàcil”, afig.

Esmenta aquest home de mirada penetrant l’intent de colp d’estat perquè el municipi arrossegava la fama de ser “La xicoteta Rússia”, pel pes que havia tingut el PCE en una comarca eminentment industrial i, per tant, amb una consciència obrera que va rebre la seua dosi de repressió franquista.

Ara, en canvi, alguns veïns qualifiquen l’Alqueria d’Asnar com “La xicoteta Suïssa” per la seua alta qualitat de vida. Des del 2010 tenen un extens poliesportiu municipal on destaca una piscina coberta amb un innovador sistema de climatització basat en la biomassa. “Això és el futur, estalviem moltíssim”, diu amb orgull.

El recinte s’ompli diàriament de veïns d’altres localitats “i més que s’omplirà”, explica Pascual, mentre ensenya el terreny del costat on s’alçarà un col·legi nou. “Així aprofitem les instal·lacions esportives, ells no han de fer-ne de noves i als matins poden fer natació, pàdel, pilota valenciana…”.

El nou centre educatiu, amb 1,6 milions de pressupost i la licitació del qual està prevista per a la setmana pròxima, acollirà 40 estudiants d’infantil i primària. No hi ha èxode de la joventut a la ciutat? Li preguntem. “No, pensa que estem en una situació privilegiada, a dos minuts de l’autovia i a 10 d’Alcoi, i amb serveis d’una gran ciutat”, respon.

“Al final el que tractem és d’aplicar el sentit comú”. És aqueixa la fórmula de l’èxit per a romandre 10 mandats seguits en el consistori? “El sentit comú, sí, però també la coherència i l’honradesa”, assenyala. Això explica potser que el municipi no tinga deutes. 650.000 euros és el pressupost anual i 450.000 els euros de superàvit. “En 40 anys no he posat ni una multa, perquè crec que les coses s’arreglen dialogant”.

La fama de Jaume Pascual apunta que precisament té un verb directe i sense embuts. “Això m’ha suposat algun problema amb companys d’esquerra”, reconeix. El posem a prova. Què opina de les crítiques de Felipe González i Alfonso Guerra a Pedro Sánchez per Catalunya? “No sembla que estiguen en el món actual; havent sigut un guerrista declarat, crec que tots dos estarien més guapos callats, perquè no estan respectant el PSOE i, encara que dolga dir-ho, ho diré, tots dos ja no em representen”.

Diputació Provincial

Dels 10 mandats de Pascual, quatre els ha compaginat amb la Diputació Provincial, administració injuriada per Podem o Compromís, que advoquen per suprimir-la, però que ell defensa amb tenacitat. “Qui diu això no té ni punyetera idea”, expressa. “No hi ha res més d’esquerres que una diputació, sempre que es gestione per a allò que s’ha creat, per a ajudar els pobles”, opina.

També reconeix que “el que no pot haver-hi són duplicitats, que n’hi ha i moltes”, com en Serveis Socials, per exemple. “Jo he lluitat com el que més per a llevar-les”, però davant s’ha trobat en 20 anys com a diputat el PP de Julio de España, una etapa que recorda com a “folklòrica”; la de José Joaquín Ripoll “va fregar la vora de l’abisme” i la que més li va agradar va ser la ja difunta Luisa Pastor, “gran amiga, va fer un treball seriós”. A l’actual president César Sánchez li atribueix “un afany desmesurat” de ser el president del PP valencià “i està utilitzant la Diputació per a això”.

Passat

Com arriba un jove com Pascual a una alcaldia com aquesta. “De pura casualitat”. Militant actiu primer del Partit Socialista Popular de Tierno Galván, al qual escoltava en els mítings a Madrid, on estava fent la mili. Després se’n va passar al PSPV i assistia a les reunions de gent molt major que ell que havia tornat de l’exili. “Per a mi eren com uns savis”, rememora.

Un d’aqueixos homes venerats per Pascual, que va ser alcalde de Muro d’Alcoi en la República, va dir en una trobada: “Si aquest país el volem canviar, cal canviar-lo tot. De tots els que estem ací no serveix ningú i el xiquet és el que ha d’anar”. I així va començar. Però no va ser fàcil, perquè tant l’esquerra com la dreta li van fer una campanya “brutal”, amb pintades del tipus “un xiquet no pot ser alcalde”.

I per poc no ho va ser. Les eleccions del 1979 les va guanyar la UCD i el PCE no va cedir fins l’últim moment el seu suport al PSPV de Pascual. Després ha revalidat per majoria absoluta totes les cites. “M’he sentit tan a gust que comences i comences i no saps quan parar, perquè sempre hi ha coses per fer. Tots els edils m’ho han posat tan fàcil, també l’oposició ha pensat més en l’interés del poble que del partit”, afirma.

Futur

Les últimes decisions preses per Jaume Pascual indiquen que podria optar per no repetir. El 2015 va deixar la diputació. Portava un ritme frenètic i va decidir parar. També es va llevar el vici dels cigarrets –dos paquets per dia– i durant els últims quatre anys ha estat treballant per a Tragsa com a gestor de brigades forestals, fins a la prejubilació actual.

“Tinc dubtes, però no perquè no tinc ganes, sinó perquè pense que cal tancar etapes, encara que també et dic, si hi haguera algú disposat, no m’hi presentaria, però ningú no vol”. El motiu, no hi ha sou.

“Si m’hi presente o no, primer de tot ho hauran de decidir els meus companys”, afig.“ Sí que tinc clar que estaré encara que siga l’últim de la llista per a continuar lluitant i encara que siga com a president dels jubilats”.

Llavors, continua desfullant la margarida? “Diràs la rosa, perquè soc roig… i taurí, i caçador i saps què?, la manifestació de la dreta d’aquest diumenge m’està motivant per a seguir, aquest país necessita més serietat i menys lliçons de banderes, himnes o pàtria”.

63 anys. Se’l veu amb energia. “Estic cada vegada en més forma”, confirma. “Ara estic més temps amb la dona i cada vegada la veig més guapa i estic més enamorat d’ella, per la qual cosa he de pensar moltes coses abans de decidir si vull continuar”.