L’alcalde d’Oriola s’atrinxera fins a la investigació de Sanitat, on no va informar de vacances, baixes o dies lliures en sis anys

Emilio Bascuñana, l’alcalde d’Oriola, ha decidit optar per atrinxerar-se en el càrrec, malgrat les peticions de dimissió de l’oposició per haver estat durant sis anys sense acudir al seu lloc de treball en la Direcció Territorial de Sanitat a Alacant. Els dubtes de Ciutadans, el seu soci de govern en el consistori, tampoc no han servit perquè es qüestione la seua continuïtat, i fins i tot la pèrdua de suport públic d’una gran part del seu partit la considera una estratègia per a “apartar-lo” de l’Ajuntament.

Així que de moment caldrà esperar a l’informe de la Conselleria de Sanitat sobre la seua vida laboral en la Direcció Territorial d’Alacant, que ja s’ha iniciat i que haurà d’avaluar les faenes que hi va fer durant sis anys i per les quals va cobrar quasi 3.000 euros nets per mes en 14 pagues sense xafar els despatxos del departament a què va estar adscrit funcionalment entre l’1 de novembre de 2001 i el 7 de gener de 2014.

De moment, només ha fet públic que va col·laborar amb la Conselleria de Sanitat en un treball sobre drogues i metadona, cosa en què és expert, però curiosament en aquesta tasca estava present la Creu Roja d’Alacant, entitat de la qual era president. Bascuñana s’ha encabotat a mantenir que les seues tasques van ser d’assessor per al director general –que no ha eixit a defensar-lo– i per això no va passar ni un sol dia per la Direcció Territorial, on no hi ha signatura electrònica, però sí per escrit. Els investigadors de Sanitat tindran difícil trobar la seua signatura en els fulls d’assistència en què sí que estan obligats a posar la rúbrica diàriament la resta dels empleats.

És cridaner que en sis anys l’actual alcalde d’Oriola no fera vacances, ni agafara dies lliures ni tampoc una baixa per malaltia. No perquè treballava els 365 dies de l’any, sinó perquè no els va registrar o els va sol·licitar com fan la resta dels funcionaris. Ha defensat Bascuñana que no se’n recorda i que els assessors de grups polítics tampoc comuniquen ni els dies de baixa ni les vacances. Llavors, qui controlava la faena de Bascuñana? De quantes vacances ha gaudit? Un dia, un mes, quatre mesos... L’única cosa clara és que les nòmines i les pagues extra les va cobrar regularment.

Amb aquests antecedents i l’atrinxerament, l’informe de Sanitat pot ser demolidor, per tal com en les bases de dades i en els expedients de la Direcció Territorial no s’ha detectat la informació més bàsica del polític del PP. Tampoc dels seus informes o correus electrònics de treball, que no vol mostrar, perquè, segons va dir en roda de premsa, no és ell qui ha de demostrar la seua innocència. De moment, no són pocs els dubtes que cauen sobre la seua diligència en els seus sis anys adscrit a un lloc de treball a què mai no va acudir.

Però l’informe no serà l’únic document que puga posar fi a l’estratègia de defensa de Bascuñana. Ciutadans, Compromís i el PSPV-PSOE han presentat preguntes en les Corts perquè la consellera Carmen Montón conteste i done informació, no solament de la presumpta faena de l’alcalde d’Oriola, sinó dels seus superiors, davant els quals va dir que reportava. La taca d’oli pot escampar-se als seus superiors, els directors territorials en els sis anys José Vicente García i José Ángel Sánchez Navaja, però també al director de Recursos Humans José Cano Pascual i als directors generals d’Assistència Sanitària o fins i tot els consellers de l’època.

El cas ha començat a rodar i les portes estan totes obertes. També les judicials.