Així és el sistema de reciclatge d’envasos d’Alemanya que volen copiar València i altres comunitats

Hauria d’implantar-se a Espanya un sistema de retorn d’envasos de begudes basades a incentivar la devolució de la botella o el bric?

Aquest és el debat que es produeix a hores d’ara en diverses comunitats autònomes espanyoles, especialment a la Comunitat Valenciana, on potser més s’ha enverinat per part de partidaris i detractors fins al punt que es va arribar a aprovar un avantprojecte de llei per a posar-lo en marxa que, tanmateix, està paralitzat per falta de consens.

També a les Balears, Navarra i Catalunya, on es va arribar a fer una prova pilot a Cadaqués, s’han interessat seriosament per la posada en marxa, mentre que el Congrés va aprovar fa poc una proposició no de llei per a estudiar-ho.

Alemanya, sens dubte una referència quant a gestió en tots els sentits, és un dels 40 països en què s’aplica un sistema de retorn d’envasos incentivat.

Allà, el debat sobre la conveniència de la posada en marxa va tenir una força especial a mitjan anys 90, quan l’ús dels envasos reutilitzables, sobretot de vidre, va començar a desplomar-se. La normativa aprovada al començament de la dècada donava l’opció d’implantar-lo si el seu ús queia per davall del 72%, cosa que no tardaria a passar. Així, l’anomenat sistema Pfand (‘depòsit’ en alemany) es va posar en marxa l’any 2003.

14 anys després, continua implantat i funcionant a ple rendiment, tal com ha comprovat in situ eldiario.es, concretament a Berlín, als carrers del qual és quasi impossible trobar una llanda o una botella.

I és que, amb aquest sistema, cadascun dels envasos té un valor econòmic. El funcionament del Pfand és senzill. Els supermercats o els comerços en què es venen begudes apliquen un suplement entre 8 i 15 cèntims en els envasos reutilitzables i de 25 cèntims en el cas dels d’un sol ús.

Un suplement que està especificat en l’etiqueta del producte i que el consumidor recupera una vegada torna els envasos, bé depositant-los en les màquines que hi ha instal·lades en els supermercats i els hipermercats o bé tornant-los en qualsevol comerç que en venga.

Jesús fa 8 anys que viu a la capital alemanya i assegura que la gent s’ha acostumat a aquest sistema: “La majoria ho veuen com una cosa normal i positiva per al medi ambient.

Segons conta, al mateix temps “és un incentiu per a gent amb recursos escassos, com ara estudiants, immigrants amb faenes precàries i fins i tot persones majors amb pensions molt baixes que es dediquen a buscar i a recollir les botelles que queden als carrers i tornar-les per a traure’s uns petits ingressos addicionals”.

Certament, sembla que els alemanys consideren positiu el sistema. A més de Jesús, després de preguntar a cinc ciutadans més, tan sols un hi ha posat inconvenients.

És el cas de Robbie, que acaba de comprar una llanda d’una beguda energètica en una gasolinera: “És un poc d’embolic, perquè hi ha molts tipus d’envasos i begudes i a mi em fa la impressió que després es mesclen tots els envasos, no acabe de veure-ho útil, tot i que tornaré la llanda perquè són 25 cèntims que recupere”. La impressió de Robbie sobre la barreja posterior no s’ajusta a la realitat.

Sabine, per contra, és una de les que té una visió positiva i destaca “els beneficis per al medi ambient”, mentre que Annie, dependenta del comerç, assegura que no li resulta “incòmode” recollir els envasos i que ho considera “molt positiu” perquè “els carrers estan més nets”.

Des de Deutsche Unwelthilfe, organització que va ser decisiva en l’aplicació del Pfand a Alemanya, asseguren que el 10% de tots els envasos que circulen al país són de begudes i que el 99% dels que entren en el sistema de retorn es recuperen.

Però, on va a parar tot el que s’arreplega en comerços i supermercats?

Els envasos reutilitzables queden separats en els punts de venda i les mateixes productores, quan hi deixen els seus productes, se’ls emporten per a omplir-los.

D’altra banda, l’entitat gestora del sistema s’encarrega de recollir els envasos d’un sol ús en bosses precintades que identifiquen el punt d’arreplega mitjançant codis de barres, i traslladar-les als punts de compteig, on se separen vidre, llandes i plàstic per a compactar-los i reciclar-lo posteriorment, i són d’alta qualitat ja que no contenen impropis.

Segons expliquen responsables de Remondis, una de les empreses gestores que té 9 plantes de compteig a Alemanya, en cada una de les seues instal·lacions es tracten cada mes 5,5 milions d’envasos.

Una de les coses que crida l’atenció és que a Alemanya, Coca-cola està plenament integrada en el sistema, amb envasos tant reutilitzables com d’un sol ús.

No obstant això, a Espanya, i concretament a la Comunitat València, la multinacional s’hi oposa frontalment juntament amb Ecoembes, l’entitat que actualment gestiona en exclusiva la recollida selectiva de paper i cartó i d’envasos de plàstic a través de punts verds (contenidors).

El model valencià

A la Comunitat Valenciana, l’anomenat Sistema de Depòsit, Devolució i Retorn (SDDR) establia l’abonament de 10 cèntims extra per envàs subjecte al pla (llandes, plàstic i vidre). Aqueixos 10 cèntims serien reembossats al consumidor quan tornara els envasos, en bones condicions, a qualsevol comerç, supermercat o centre comercial que en venga,. La seua implantació es preveia al començament del 2018, però l’oposició frontal dels empresaris, especialment la patronal dels supermercats, ha frenat el projecte.

La consellera valenciana de Medi Ambient, Elena Cebrián, ha comentat que estudiaran implantar-lo en algun acte puntual, per exemple, una cursa popular, o fer una prova pilot en algun municipi per a comprovar-ne l’acceptació per part d’usuaris i empresaris i que, en tot cas, sempre es buscarà el consens per a posar-lo en marxa: “El sector empresarial ha d’estar-hi d’acord”, ha recalcat.

No obstant això, organitzacions com Retorna, integrada per grups ecologistes i sindicats, continuen pressionant perquè l’SDDR es pose en marxa a tota la Comunitat Valenciana. Paradoxalment, es dóna el cas que la Conselleria de Medi Ambient està en mans de Compromís, coalició de què forma part el partit ecologista dels Verds.

D’altra banda, el ple del Congrés va donar el vistiplau el mes de juny passat al sistema de devolució i retorn d’envasos (SDDR). La mesura es va presentar com una proposició no de llei (PNL) de Compromís i Units Podem, que va comptar amb el suport, entre altres, del PSOE, i amb l’oposició del PP i Ciutadans.

Per la seua banda, Ecoembes, principal detractor del sistema, argumenta la seua oposició a l’SSDR que, segons asseguren, “és il·legal” ja que implica la modificació de la Llei de residus, normativa estatal que només el Govern central pot canviar. A més, creuen que implicarà un increment de la cistella de la compta pel cost més elevat del sistema.