Oriola, el feu del PP en què tots els seus alcaldes han sigut condemnats per corrupció i el seu candidat processat

Oriola (el Baix Segurs) és un dels feus del PP valencià en què tots els seus alcaldes han acabat condemnats o processats per corrupció. L’actual candidat popular a l’alcaldia en les pròximes eleccions municipals del 28M, José Vegara, està processat pels presumptes delictes contra la Hisenda pública i frau de l’IVA en una causa oberta des del 2011.

Vegara va ser designat candidat a l’alcaldia per l’ex-primer edil, el controvertit Emilio Bascuñana, que va ser apartat del càrrec després que tirara avant una moció de censura impulsada contra ell arran de ser imputat per estar sis anys cobrant de la Conselleria de Sanitat sense acudir al seu lloc de treball.

De fet, la Fiscalia Anticorrupció sol·licita per a Bascuñana tres anys de presó i sis d’inhabilitació pels presumptes delictes de prevaricació i malversació. L’ex-primer edil popular hauria cobrat de manera indeguda fons públics per 141.031 euros entre novembre del 2007 i desembre del 2011, una quantitat la devolució de la qual exigeix la Conselleria de Sanitat, que va denunciar el cas i està personada en la causa com a acusació particular.

No obstant això, no es tracta ni molt menys dels primers casos de corrupció que afecten els populars de la capital del Baix Segura. Luis Fernando Cartagena, alcalde entre el 1987 i el 1997 –primer amb Aliança Popular i després amb el PP–, a més de conseller del Govern autonòmic d’Eduardo Zaplana, va ser condemnat el 2002 juntament amb l’empresari Ángel Fenoll pels delictes de falsedat en document mercantil i malversació de cabals públics per l’escàndol del donatiu de 49.000 euros de les Germanes Carmelites de l’hospital municipal Sant Joan de Déu de què es va apropiar.

L’Audiència Provincial d’Alacant, en una sentència confirmada pel Tribunal Suprem, va considerar que Cartagena “va fer seus amb intenció de benefici propi” 49.000 euros procedents del superàvit de gestió de l’hospital municipal Sant Joan de Déu, de les Germanes Carmelites, quantitat que va rebre el 1993 i que, segons la sentència, no va ingressar en les arques municipals. El 2008, va ingressar en el Centre Penitenciari Alacant II (Villena) per complir la condemna.

El seu successor, el popular José Manuel Medina, va detindre la vara de comandament del consistori entre el 1995 i el 2007. Medina va ser condemnat a set anys d’inhabilitació per a exercir un càrrec públic per un delicte de prevaricació per no haver reclamat la restitució d’un terreny en la costa per valor de 2,1 milions d’euros.

“L’alcalde Oriola, tot i ser plenament conscient de l’injust i arbitrari de la seua passivitat, no sols no va adoptar cap mesura tendent a l’execució d’accions en els tribunals, sinó que, a més, no va fer cap activitat per a restaurar l’equilibri patrimonial del municipi”, sostenia la sentència.

Per part seua, Mónica Lorente, alcaldessa entre el 2007 i el 2012 i diputada autonòmica del PP, va ser imputada en el cas Brugal, en la peça relativa a la contracta dels fems d’Orihola, juntament amb el seu antecessor, José Manuel Medina. Tots dos van ser absolts per haver-se anul·lat les escoltes telefòniques i els enregistraments que va aportar a la Fiscalia Anticorrupció l’empresari Ángel Fenoll.

No obstant això, Mónica Lorente va ser condemnada el 2016 per falsedat documental a nou mesos d’inhabilitació i a una multa de 2.700 euros pel denominat cas Escorratel, arran d’una denúncia dels Verds, la formació que va governar a Oriola entre el 2011 i el 2015. Lorente va adjudicar les obres de millora de la plaça situada al costat del centre social de l’Escorratel a una empresa sense concloure la tramitació de l’expedient administratiu preceptiu, segons va confirmar l’Audiència Provincial d’Alacant.

Emilio Bascuñana, alcalde des del 2015, va perdre la vara de comandament arran d’una moció de censura a què es va sumar Ciutadans i que va convertir la socialista Carolina García en alcaldessa. Bascuñana, segons les conclusions de la investigació, va treballar en la Direcció Territorial de Sanitat a Alacant “sense que s’indicara les tasques ni les funcions que havia d’exercir”. Així doncs, l’exalcalde s’enfronta a una petició de pena per part d’Anticorrupció de tres anys de presó.

El seu successor al capdavant del PP d’Oriola i candidat de la formació en les pròximes eleccions municipals del 28M figura com a processat pels presumptes delictes contra la Hisenda pública i frau de l’IVA i la fiscalia ja ha demanat l’obertura de judici oral. Així doncs, el PP continua amb la seua tradició a Oriola, un dels grans feus dels populars a les comarques alacantines.