El patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó: una reunió en 14 anys d’existència

El patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó només s’ha reunit una vegada en 14 anys d’existència. La titularitat de l’arxiu és estatal i el seu patronat és un òrgan col·legiat, creat mitjançant un reial decret del Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, en què participen el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport i les comunitats autònomes d’Aragó, Catalunya, Comunitat Valenciana i les Illes Balears. O més ben dit, en què han participat una única vegada.

El senador de Compromís Carles Mulet ha presentat una iniciativa en la cambra alta perquè el patronat de l’arxiu, considerat un dels més importants d’Espanya i declarat patrimoni europeu, torne a reunir-se. L’arxiu va ser creat per Jaume II d’Aragó el 1318 per unificar la documentació dels territoris de la Corona d’Aragó, que formaven una mateixa unitat política. Posteriorment es van obrir arxius dels diferents regnes (el de València va ser creat per Alfons el Magnànim el 1419 i va ser titularitat de l’autogovern valencià fins a la invasió borbònica del 1707. 

El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, critica que el Govern pretenga mantindre la titularitat de tots dos arxius, que van ser “despullats dels seus legítims propietaris per part de Felip V, amb l’abolició dels autogoverns dels regnes de la Corona d’Aragó, però sense donar-li cap mena de vitalitat”. “Si en el cas de l’Arxiu del Regne de València el Govern deriva tota inversió per al seu manteniment a la Generalitat Valenciana sense implicar-s’hi ni cedir-ne la titularitat, en aquest cas, bloqueja, govern rere govern, la convocatòria del patronat, que és on els quatre governs autonòmics tenen la capacitat d’influir”, assenyala Mulet.

La secretària general de la Chunta Aragonesista, Isabel Lasobras, també ha reclamat una reunió del patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, després de la primera i única reunió que s’ha convocat. “És injustificable políticament que un òrgan que ja està constituït i que entenem que només pot ser beneficiós per a la gestió d’aquest patrimoni històric, estiga 14 anys exactes sense una sola reunió”, denuncia Lasobras.

El senador de Compromís ha preguntat al Govern si té previst fer les accions necessàries per a convocar com més prompte millor una reunió d’aquest òrgan de cooperació entre les quatre comunitats autònomes que constituïen l’antiga Corona d’Aragó.

A l’abril del 2017, el ple de les Corts d’Aragó va acordar, a iniciativa de CHA, exigir al Govern d’Espanya que faça totes les actuacions necessàries perquè, conforme al procediment establit, es puga convocar, com més prompte millor, un ple ordinari del patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, atés que, des de gener del 2007, no s’ha pogut desenvolupar totes les funcions que té establides en la normativa esmentada, que en regula el funcionament. La formació aragonesista recorda que la disposició addicional primera de l’Estatut d’Autonomia d’Aragó especifica que en el patronat ha d’informar, amb caràcter preceptiu i vinculant, “sobre qualsevol decisió que puga afectar la integritat de la unitat històrica de l’Arxiu de la Corona d’Aragó o a la seua gestió unificada”.

Dos anys després de l’aprovació de la iniciativa impulsada per CHA, a l’abril del 2019, el Govern d’Aragó va proposar el nomenament del catedràtic d’història antiga Guillermo Fatás Cabeza, que es va unir a Ricard Urgell Hernández (Illes Balears), Josep Maria Sans Travé (Catalunya), Enric Guinot i Rodríguez (Comunitat Valenciana) i quatre vocals més designats pel Ministeri de Cultura: Salvador Claramunt i Rodríguez, Ana Rodríguez López, Javier Castaño González i Julia Rodríguez de Diego. No obstant això, queda pendent el nomenament del president, el vicepresident primer, el vicepresident segon i nou vocals nats.

El director de l’arxiu, Carlos López, va dir fa dos anys que “seria bo” que el patronat tornara a reunir-se. “Si no es fa, és per una qüestió política”, va postil·lar.