Per què el PP i Vox no van avançar les eleccions valencianes davant l'eixida de Mazón? Les enquestes internes donaven la victòria a l'esquerra

Una de les cartes que va utilitzar Carlos Mazón per aconseguir tutelar la seua successió el cap de setmana en què Gènova el va obligar a dimitir després dels crits rebuts al funeral d'Estat per les víctimes de la dana va ser la convocatòria d'eleccions. En diverses ocasions, l'expresident va amenaçar amb l'òrdag de dissoldre les Corts, la seua prerrogativa com a cap del Consell, i anar a les urnes, encara que ell no fos el candidat. La pressió va ser tan forta que, encara que Alberto Núñez Feijóo va aconseguir que Mazón abandonara el càrrec, va haver d'assumir que Juanfran Pérez Llorca fos el successor i no María José Català, com haguera preferit el lider del PP nacional.

¿Per què Alberto Núñez Feijóo tenia tanta por a un ajornament electoral a la Comunitat Valenciana? ¿Per què el PP nacional va donar suport a avançaments electorals a Extremadura i Aragó i no per a la Generalitat? Els conservadors sempre van defensar no acudir a les urnes perquè Vox va donar suport als pressupostos valencians, però la realitat és que el PP s'haguera ofegat en unes eleccions valencianes i l'esquerra podria haver recuperat el poder, segons una enquesta interna del PSPV-PSOE a l'octubre de 2025 que ha pogut conèixer elDiario.es i que es va veure confirmada per una altra enquesta interna de Compromís dos mesos després. Els trackings interns del PP anaven en la mateixa línia, sostenen fonts populars.

L'enquesta interna del PSPV-PSOE es va realitzar entre el 16 de setembre i el 30 d'octubre de 2025, un dia després de l'aniversari de la dana i tres abans de la dimissió de Mazón. Es van realitzar 1.812 entrevistes amb un marge d'error del 2,3 %. La projecció de l'enquesta vaticinava una caiguda estrepitosa del PP i una pujada exponencial de Vox, que creixia en nou escons, però no prou per frenar una possible victòria de l'esquerra.

Així, la suma de PSPV-PSOE i Compromís assolien els 50 diputats, només un per damunt de la majoria. 30 escons per als socialistes i 20 per als valencianistes, que creixien en cinc diputats respecte a les autonòmiques de 2023. El PP haguera obtingut 27 i Vox 22, aconseguint ser el tercer partit més votat.

Segons el sondeig, a la província de València el PP patia una caiguda de quatre diputats, mentre que a Alacant les pèrdues de vots superaven els cinc escons. A Castelló, província clau, el PP perdia altres quatre. La castellonenca és la circumscripció on l'esquerra li donava la volta al tauler electoral amb una diferència al seu favor de dos representants.

A la província de València, la força que més pujava era Vox, mentre que Compromís creixia en un diputat. Els socialistes acusaven desgast per la dana i perdien un escó.

A Alacant, feu electoral de la dreta, les forces d'esquerra retallaven en escons en sumar dos més. Gràcies a Vox, la dreta mantenia la seua hegemonia al sud.

Per la seua part, segons aquesta enquesta, Podem colliria el 2% dels vots, uns 50.000 sufragis, insuficients per entrar a les Corts. Un resultat pitjor que el de 2023, quan els morats superaven els 80.000 però també es van quedar sense representació

Al desembre, com va explicar elDiario.es, Compromís també va llançar un sondeig intern que apuntava a la possibilitat d'una victòria de l'esquerra. L'enquesta confirmava la pujada exponencial de Vox i dels valencianistes que s'aprofitaven del desgast del PP per la gestió de la dana i del PSOE pels casos de corrupció vinculats als seus dos anteriors secretaris d'Organització.

Amb aquesta temperatura electoral, l'esquerra mobilitzada i els mateixos sondejos interns del PP, l'ajornament electoral es convertia en una quimera.