La pista fortuïta d’una testimoni a la jutgessa de la DANA de la retirada dels Bombers que vigilaven el cabal del barranc de Poio

En les investigacions judicials, a vegades, els testimonis que a primera vista semblen més secundaris aporten claus molt rellevants. La jutgessa de la DANA es va topar el 17 de juny passat amb una funcionària del Centre de Coordinació d’Emergències que la va posar sobre pista per a localitzar les dades oficials sobre la retirada dels efectius dels Bombers que vigilaven el cabal del barranc de Poio, convertida en una de les vies principals de la instrucció.

Es tracta d’M. R. M., cap del Servei d’Extinció d’Incendis Forestals en el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat de l’Eliana. El dia de la DANA no es va assabentar absolutament de res. El seu despatx està situat en la planta baixa, l’últim al final del passadís, mentre que la Sala d’Emergències, l’epicentre de la resposta a la catàstrofe, se situa en un pis superior, on també es va reunir el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) a partir de les 17.00.

Aquella fatídica jornada va entrar a treballar a les 8.20 i va eixir a les 15.05. Es va dedicar als assumptes burocràtics que ocupen el seu dia a dia: la gestió dels mitjans d’Emergències. “Durant la seua jornada laboral, no va tindre percepció que passava una cosa especial, estava en el seu despatx i no es va assabentar de res”, segons diu l’acta de la seua declaració a què ha tingut accés eldiario.es. El testimoniatge no semblava en un principi aportar res important fins que, sense vindre massa al cas, va fer referència a la retirada dels Bombers que vigilaven el cabal del barranc de Poio, decisió de la qual va saber “per la premsa”.

Aquest diari va publicar en exclusiva el passat 29 de novembre la informació sobre la retirada dels efectius que mesuraven els cabals (i el testimoniatge d'un dels bombers el 4 de desembre). Per la seua part, el cap del Consorci Provincial de Bombers, José Miguel Basset (actualment jubilat), va haver de donar explicacions sobre la decisió en el marc de la comissió d'estudi de la dana en la Diputació de València. Si bé en un primer moment va dir que va ser perquè tenien “ganes de dinar”, després de ser desmentit pels Bombers (que van ensenyar el tiquet del menjar que s'havien procurat per a seguir amb la vigilància dels cabals), Basset va demanar disculpes.

Previsora, la cap de servei va voler informar-se bé abans de declarar davant la jutgessa instructora, que l’havia citada com a testimoni. “Ella no està en Sala [d’Emergències], per la qual cosa, posteriorment, quan es va assabentar del tema i va saber que la cridarien [a declarar], va voler informar-se”, indica l’acta de la testifical.

La testimoni va demanar a Inmaculada Piles, també cap de servei, que traguera la informació emmagatzemada en el CoordCom, la caixa negra que registra les decisions operatives davant les emergències, sobre la desmobilització dels Bombers. “Quan ella demana informació sobre el cas [el concepte tècnic que al·ludeix a l’anotació de qualsevol incidència en el CoordCom], Inmaculada Piles li facilita aquest informe”, segons diu l’acta de la declaració com a testimoni d’M. R. M.

Encara que no recordava “exactament” què deia l’informe, la dona va descriure a grans trets a la sala de la Ciutat de la Justícia la petició al Consorci Provincial de Bombers perquè es controlara el barranc de Poio. “Ho sap perquè ho va llegir, però no perquè estiguera en el tema, perquè realment la mobilització dels bombers forestals la fa el Consorci Provincial de València”, va afirmar a preguntes de la jutgessa.

La funcionària va aclarir que ho havia “mirat tres o quatre mesos després” del dia dels fets per a documentar-se amb vista a la seua declaració en el jutjat. També va matisar que es tracta d’una informació que no pot consultar “qualsevol”, encara que desconeixia si era de caràcter “secret, íntim o confidencial” i si “més gent” hi havia tingut accés.

“Si volguera saber qui va ordenar la retirada dels bombers forestals, hauria de demanar la informació al Consorci [provincial], si ells van ser els que els van retirar, suposa que sí”, va explicar la funcionària. I va afegir en referència a les dades d’Emergències: “Per a obtindre aquest document, s’hauria de dirigir al subdirector”, l’alt funcionari Jorge Suárez.

Després de la seua declaració, l’acusació popular que exerceix Intersindical va sol·licitar a la jutgessa que s’investigaren les anotacions en el CoordCom sobre l’operatiu dels Bombers per a vigilar el cabal de la rambla de Poio. Un altre testimoni que va declarar posteriorment, un cap de servei de coordinació, va confirmar que en el Centre de Coordinació d’Emergències no es van assabentar de la retirada dels Bombers. La desmobilització de l’operatiu va deixar Emergències “a cegues”, segons va declarar gràficament.

L’ordre de tornar a la base

La jutgessa instructora, en una interlocutòria del 18 de juny passat, va acordar que s’aportara per part del Consorci Provincial de Bombers, dirigit en la DANA per l’inspector en cap José Miguel Basset, la documentació sobre l’operació de vigilància de la rambla de Poio. Basset va ser, juntament amb Suárez, un dels tècnics que més pes va tindre en les decisions que es van prendre en el si del Cecopi. Els dos estan citats a declarar com a testimonis.

L’informe, publicat per aquest diari, ressenya que una unitat formada per un vehicle lleuger i una autobomba es va enviar a les 13.05 a controlar la part alta de la conca, a Riba-roja.

No obstant això, davant el descens del nivell de l’aigua en la rambla de Poio, “cap a les 14.43” van rebre l’ordre de tornar a la base “per a quedar en expectativa de servei”, afirma l’informe incorporat a la causa.