Anticorrupció i l’instructor vinculen Camps amb el finançament il·legal del PP onze anys després de la primera investigació de Garzón

En els diferents judicis que s’han celebrat pels negocis de la trama Gürtel a la Comunitat Valenciana, el del finançament il·legal del PP valencià i les pilotes en Fitur, es van asseure en la banqueta un vicepresident de la Generalitat, una consellera de Turisme, l’ex-secretari general del PPCV i els empresaris que van ajudar a cometre els fraus. En aqueixes vistes orals mai va estar Francisco Camps, el màxim dirigent polític de l’Administració i el partit on es van cometre les irregularitats entre els anys 2006 i 2008.

De totes les peces separades que es van obrir en la macrocausa Gürtel, en cap va estar investigat Francisco Camps. Per què? El 2009 i el 2010 quan la investigació inicial que va arrancar Baltasar Garzón el 2008 des de l’Audiència Nacional va arribar a la Comunitat Valenciana, els magistrats del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià van decidir “traure” de la vinculació amb la trama corrupta el cas i els enregistraments dels àudios en què Álvaro Pérez El Bigotes presumptament regalava vestits de Milano al president de la Generalitat.

En un exercici d’equilibrisme processal, el TSJ valencià va decidir que aqueixos regals eren un suborn impropi, és a dir, que s’entregaven pel càrrec i no a canvi de favors del polític. D’una plomada, el TSJ apartava Francisco Camps de qualsevol responsabilitat o relació amb la trama Gürtel i el finançament il·legal del seu partit. A més, el 2012 el mateix Camps va eixir absolt de la causa dels vestits perquè no es va demostrar l’acusació i malgrat que dos més dels acusats van reconéixer haver rebut els vestits, Rafael Betoret i l’exvicepresident Víctor Campos.

Camps sempre s’ha ufanejat públicament que, com a president de la Generalitat i del PP, no havia tingut res a veure amb la trama Gürtel. Fins al judici en l’Audiència Nacional el 2018 sobre el finançament il·legal del PP. En aquella vista oral, fins a tres dels principals acusats van declarar que Francisco Camps no solament estava al corrent de la caixa B, sinó que va ser un dels cervells que van ajudar a construir-la.

Aqueixes declaracions van permetre a la Fiscalia Anticorrupció acudir a l’Audiència Nacional perquè investigara Francisco Camps no solament pel flux de diners B dels empresaris al partit, sinó per l’adjudicació de contractes públics a canvi de diners.

La jugada jurídica la va poder fer el ministeri públic gràcies al fet que quedava oberta una peça separada en l’Audiència Nacional que havia de jutjar les irregularitats comeses per a entregar contractes públics de la Generalitat a l’empresa Orange Market, la firma que dirigia el soci comercial de la Gürtel a València, Álvaro Pérez.

Per aquesta investigació s’asseurà Francisco Camps en el banc dels acusats per segona vegada, però serà la primera per la seua vinculació directa amb la trama Gürtel. I és ací on rau la importància de l’escrit del jutge instructor i de la Fiscalia Anticorrupció que, amb una setmana de diferència, han posat negre sobre blanc que Francisco Camps era coneixedor del finançament il·legal del seu partit.

El judici no se celebrarà per delicte electoral o malversació, perquè han prescrit els delictes, però sí que serà per prevaricació i amb uns escrits que situen l’expresident de la Generalitat en la cúspide d’una trama corrupta que va adjudicar contractes públics perquè una empresa, Orange Market, organitzara els actes del Partit Popular els anys 2007 i 2008.

Segons el fiscal Anticorrupció, “amb la finalitat d’afavorir els interessos econòmics d’Orange Market, tal com havia passat en les edicions anteriors de FITUR –causa jutjada i amb condemnes ratificades pel Tribunal Suprem–, i per acontentar els seus gestors davant el deute tan elevat acumulat fins a l’any 2008 en favor d’aquesta mercantil per la celebració d’actes del Partit Popular en aquesta comunitat autònoma, Álvaro Pérez i Cándido Herrero, sota la direcció superior de Francisco Correa i de Pablo Crespo, es van concertar amb l’acusat Francisco Camps Ortiz perquè aquest, com a màxima autoritat autonòmica, disposara el que calguera perquè el contracte del muntatge de l’‘estand de Grans Projectes’ fora adjudicat directament a Orange Market”.

De la seua banda, el jutge instructor José de la Mata va explicar en la seua ordre de processament a Francisco Camps que “el Partit Popular va utilitzar diferents estratègies per a gestionar un deute de 800.000 euros amb el PP: la primera, el pagament de part d’aquests deutes mitjançant pagaments en metàl·lic (quantitats obtingudes amb donacions il·legals d’empresaris valencians); la segona, el gir de factures falses d’Orange Market SL a empresaris valencians, que les assumien i les pagaven”. I apunta: “Camps Ortiz estava plenament al corrent de l’existència del deute, i també dels dos procediments que es van implementar per a pagar-lo”.

Segons el jutge, l’expresident valencià “va estar relacionat directament amb la contractació d’Orange Market pel PPCV per a totes les activitats relacionades amb la campanya electoral”, ja que “de fet va ser ell qui va decidir que Pérez Alonso es traslladara a València i que, des d’aqueix moment, s’ocupara de fer tots els esdeveniments del Partit Popular en aqueixa comunitat autònoma”.

La vinculació i la relació que veia el jutge Baltasar Garzón el 2008 no ha sigut apuntalada per cap magistrat ni fiscal fins 11 anys després. No se’l podrà jutjar pels delictes tipificats per aquestes presumptes actuacions, però, segons un magistrat de l’Audiència Nacional i la Fiscalia Anticorrupció: Francisco Camps ho devia haver sabut i dirigit tot.