El fiscal a la líder del PP valencià en l’interrogatori sobre el saqueig en la visita del papa: “Ací hi ha un pastís tremend”

La presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, era consellera d’Infraestructures i consellera delegada de l’empresa pública Vaersa quan dos deutes de 265.000 euros, d’una banda, i 517.000 euros de l’altra que li havia d’abonar la Fundació V Trobada de les Famílies els va acabar assumint la Generalitat. Bonig va ser citada com a testimoni per a aportar llum en aquest cas de desviament de fons públics per la visita del papa a València el 2006 que investiga el Jutjat d’Instrucció número 5 de València. L’interrogatori va ser un estira i arronsa entre el Fiscal Anticorrupció Jesús Carrasco i la política, que va acabar desesperant el representant del ministeri públic.

Bonig va defensar que va reclamar el deute com a consellera delegada de Vaersa i que es va abonar. Una mitja veritat, perquè el pagament no el va fer la fundació V Trobada que va organitzar la visita del papa, sinó la Generalitat, assumint la despesa quan va liquidar la fundació. Davant aquesta declaració de la presidenta del PP, el fiscal ironitza sobre aquesta versió i li etziba a Bonig: “No em resistisc a amollar l’acudit. És com si vosté em diguera que la seua actitud –per a cobrar el deute de la fundació– va ser: o em pagueu o us perdone el deute. Vosaltres veureu”.

El fiscal Anticorrupció recorda a Bonig que els diners públics que es van perdre amb l’extinció de fundació són molt elevats. “265.000 d’una banda, 517.000 d’una altra. A més d’altres deutes que la fundació va contraure amb altres empreses privades. Aquests trossets menuts de pastís al final són una pasta tremenda, a parer meu, també crec que en el de la instructora, que van anar a repercutir en l’erari autonòmic valencià”, explica, i conclou: “Ací hi ha un pastís tremend”.

L’interrogatori prossegueix amb un fiscal Anticorrupció insistent per a conéixer qui va ser la persona o les persones que van acabar ordenant que el deute l’acabara abonant no la fundació, sinó l’erari. I critica el seu enroc: “No li permetré a vosté que es desempallegue d’aquesta qüestió amagant-se en aqueix racó de l’òrgan polític i dels múltiples responsables i que jo vaig arribar quan això ja estava fet. Permeta’m que hi insistisca”.

El fiscal s’interessa per la participació de l’exconseller de Medi Ambient i imputat en aquesta causa, Juan Cotino, però no aconsegueix cap referència ressenyable per part de la testimoni Bonig.

Es reprodueix l’interrogatori en tres àudios:

Àudio 1

Isabel Bonig: “Vaig reclamar a la fundació per dues vegades el deute i després és quan se’m va informar que se solucionaria en extingir la Fundació V Trobada de les Famílies i pagar el deute. Jo vaig entrar al final, quan es porta al ple del Consell i a mi se’m requereix prèviament com a consellera delegada de Vaersa que manifeste el meu consentiment, perquè així està en el document de març del 2015”

Fiscal: “No em resistisc a amollar l’acudit. És com si vosté em diguera que la seua actitud va ser: o em pagueu o us perdone el deute. Vosaltres veureu”.

Bonig: “Mai, perquè el deute es va pagar”.

Àudio 2

Fiscal: “265.000 d’una banda, 517.000 de l’altra. A més d’altres deutes que la fundació va contraure amb altres empreses privades. Aquests trossets menuts de pastís al final són una pasta tremenda, a parer, també crec que en el de la instructora, que van anar a repercutir en l’erari autonòmic valencià. Que es va pagar amb càrrec al que el Govern autonòmic cobra d’impostos directes a la gent que viu en aquesta comunitat autònoma. Es tracta d’investigar això. Trossets menuts de pastís, però que al final fan un pastís gran. I ací hi ha un pastís tremend”.

El fiscal prossegueix i demana a Bonig més “rigor” en les seues respostes.

Bonig: “Li dic que jo no en tinc coneixement. Jo no estava en aqueixa època. No vaig contractar, no sé els expedients ni la quantitat ni els conceptes. Herete aquest problema, com a consellera delegada la meua obligació és que Vaersa puga pagar i que li paguen els diferents deutes de proveïdors, entre ells la fundació. Per això reclamem per dues vegades la quantitat que es va mesurar. Per a això estan els tècnics”.

Fiscal: “Quins tècnics, diga vosté qui. Ací hi ha uns serveis prestats a la fundació que estan documentats i que no s’han reclamat. Per art de màgia, permeta’m, però quan vosté no confia en algú el cessa”.

“Això no deixa de ser un art de màgia dialèctic per a diluir la responsabilitat de qui la puga tindre. Jo intente fer ací fer la meua faena com a fiscal i sempre em trobe amb aquest fenomen quan he d’investigar en estructures col·lectives, particularment en les juridicopúbliques, és un fenomen recidivant. Hi ha tants racons que la gent en té molts per a amagar-s’hi”.

“No li permetré a vosté que es desempallegue d’aquesta qüestió amagant-se en aqueix racó de l’òrgan polític i dels múltiples responsables i que jo vaig arribar quan això ja estava fet. Permeta’m que li insistisca. Què pot passar ací perquè aqueix deute estiga mal quantificat? Vaersa va prestar serveis que no s’han documentat a la fundació. Això ho va reconéixer Felipe Espinosa –exgerent de Vaersa–”.

Àudio 3

Fiscal: “A vosté algú en el curs d’aquestes gestions li va parlar de Juan Gabriel Cotino Ferrer? Sap qui és? Va ser el seu antecessor. Juan Gabriel Cotino Ferrer. Sap si algú li va comentar que aquest home estava en el rotllo aqueix? O en la fundació o en el patronat. O porta el tema. O sap una mica de la història”.

Bonig: “No”.

Fiscal: “No em diga que no”.

Bonig: “Què vol que li diga”.

Fiscal: “No va eixir a relluir mai el nom de Juan Gabriel Cotino Ferrer?”

Bonig: “Va ser el meu antecessor”.

Fiscal: “No, en relació a aquest tema de què estem parlant”.

Bonig: “No, a mi se’m va informar del deute i com a responsable política i dels diners públics i vaig ordenar reclamar aqueix deute. Després se’m va dir que s’extingiria aqueix deute i que es pagaria a Vaersa”.

Fiscal: “Usa vosté un paraigua multicolor. Jo li pregunte pel que hi ha davall del paraigua”.

Bonig: “Jo en el seguiment no vaig estar. Com a càrrec públic vaig entrar a principi i al final com entren els responsables polítics”.

Fiscal: “Però si vosté ha vingut ací a declarar com a testimoni. No tinga cap prevenció. Però no es quede en aqueix paraigua”.

Bonig: “Òbviament era consellera i membre del Govern valencià quan va arribar el papa. Només parlem del deute i de com es recuperava el que devia a Vaersa la fundació”.