Radiografia de l’LGTBIfòbia en les xarxes socials: es concentra en Twitter, contra perfils sense rellevància pública i a penes es denuncia

Els missatges d’odi en les xarxes socials s’escampen com la pólvora ateses les característiques del mitjà. La immediatesa, l’anonimat i l’escassetat de mesures de defensa dels col·lectius vulnerables són el caldo de cultiu per als missatges discriminatoris i d’incitació a l’odi contra el col·lectiu LGTBI, segons es desprén d’un estudi fet per Lambda.

L’associació valenciana de representació LGTB va desenvolupar a l’agost una eina per a detectar els missatges contra el col·lectiu i servir com a forma de rastreig. Des de llavors, la bústia ‘Al loro’, ha registrat més de mig miler de denúncies, amb Twitter com a principal mitjà per a la difusió d’aquests discursos, amb un 85% de les denúncies registrades. Lambda recalca que únicament s’entenen com a contingut de caràcter discriminatori o delicte d’odi per LGTBIfòbia les publicacions (imatges o comentaris) “que fomenten, promoguen o inciten directament o indirectament a l’odi, l’hostilitat, la discriminació i/o violència contra el col·lectiu LGTB+ per raó de la seua orientació sexual i/o identitat de gènere”.

L’insult contra una persona anònima, sense rellevància pública, és l’atac més habitual en les xarxes socials, un 55% dels 511 missatges analitzats al llarg del 2021. A continuació, les burles sumen un 25% dels missatges analitzats, seguides de les informacions falses (18%), les amenaces (1,8%) i la difusió d’informació privada (0,2%), segons l’estudi de Lambda recollit per l’agència Efe. Les persones públiques reben un 25% dels missatges, mentre que el 75% restant es dirigeixen cap a persones anònimes. El col·lectiu destaca que només el 2% de les agressions verbals “han tingut repercussió o la denúncia social com a resposta”, xifra que assenyala les dificultats per a sancionar els perfils que les profereixen. La sensació d’impunitat, afirmen, estén els missatges d’odi.

Malgrat les dades obtingudes, Lambda insisteix que “la major part de les violències estan invisibilitzades: som ara encara més conscients de la necessitat d’aquesta mena d’anàlisi i de la urgència d’una investigació més completa i complexa que ens permeta reflectir la realitat davant la qual ens trobem, perquè som conscients que no recollim tota la violència que pateix el col·lectiu”.

Les dades preliminars de l’informe, basat en les denúncies recollides, segueixen la senda de la denúncia de la Fiscalia de la Comunitat Valenciana en la presentació de la memòria del 2020. Segons va expressar la fiscal superior Teresa Gisbert, només es denuncien entre un 3% i un 6% dels delictes d’odi comesos en el territori valencià, una xifra que estima allunyada de la real. “Les víctimes han de denunciar, hi ha ajudes. Falta campanya de conscienciació”, va advertir en les Corts Valencianes la fiscal, que va fer lliurament dilluns de l’informe anual al president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig.