El PP de València va manejar milions en lliuraments opacs de contractistes per a les campanyes del 2007, 2011 i 2015

La peça A del cas Taula ha destapat un autèntic entramat del PP de València, sota el lideratge de la difunta alcaldessa Rita Barberá, per a finançar les seues campanyes electorals amb fons en B de grans empreses que històricament han rebut adjudicacions públiques milionàries. Només en la campanya del 2007, un entramat d’empreses pantalla vinculat al grup Laterne va rebre 2,6 milions d’euros, segons revela la interlocutòria de procediment abreujat del titular del Jutjat d’Instrucció número 18 de València que posa a la vora del banc dels acusats quasi mig centenar d’exregidors i assessors de la formació conservadora. 

Tota la investigació, liderada per la Fiscalia Anticorrupció i la Unitat central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil parteix de la declaració d’un talp: l’assessor popular Jesús Gordillo. L’home, mà dreta del vicealcalde Alfonso Grau, va ser col·locat en la firma Laterne, de l’empresari ja mort Vicente Sáez. Grau ja estava el 2015 enfrontat a Barberá per la investigació en el cas Noós, que l’esguitava (encara que finalment va quedar en res). 

Gordillo va lliurar als investigadors una llista de les aportacions de les empreses contractistes, per un valor total de 2,6 milions d’euros, que va servir als investigadors per a estirar el fil. Les anotacions manuscrites de la comptabilitat intervingudes en el registre de les dependències del grup municipal del PP, així com les declaracions davant l’UCO d’alguns dissidents, van fer la resta. 

Així doncs, el grup popular a l’Ajuntament de València mantenia dos comptes bancaris: l’un en A fiscalitzat per l’interventor i l’altre sense cap fiscalització i “al marge de la comptabilitat del Partit Popular”. En les llibretes manuscrites de María del Carmen García Fuster, secretària del grup i persona de la màxima confiança de Rita Barberá, figuren anotacions comptables des del 1995, però els investigadors se centren en tres campanyes electorals: 2007, 2011 i 2015, quan Rita Barberá perd l’alcaldia després de 24 anys.

“Sense intervenció municipal i alié al partit, era un compte descontrolat i, en gran manera, opac”, diu la interlocutòria del jutge. Les anotacions en les llibretes intervingudes apunten “amb claredat” a una “despesa electoral suplementària al marge de la comptabilitat del PP”, afig. 

2007: l’entramat de Laterne

En les eleccions municipals del 2007, el límit màxim establit per al PP era de 414.390 euros (davant el Tribunal de Comptes el partit va declarar 133.762 euros). La documentació aportada per Jesús Gordillo a la Fiscalia Anticorrupció revela el presumpte ús de l’empresa Laterne per al pagament de serveis electorals de la campanya. 

Gordillo va indicar que va conservar la documentació “davant l’abandó i la desfeta” de l’entramat empresarial de Vicente Sáez. “Ho va fer per indicació d’Alfonso Grau”, postil·la. Grau pernocta actualment en el centre penitenciari de Picassent després de la seua detenció en el marc del cas Azud, que investiga precisament la presumpta corrupció sistèmica de l’urbanisme en l’època de Rita Barberá. 

El talp va revelar que Grau i l’empresari Vicente Sáez mantenien una “antiga i estreta amistat”. Sáez va crear una sèrie de firmes “amb una finalitat instrumental” sense activitat econòmica real. Una vegada col·locat Gordillo en Laterne, per indicació de Grau, l’empresa es converteix en una mena de braç extensible del PP per a afrontar les despeses de la campanya electoral. 

El consistori contractava amb Laterne per a faenes “no fetes mai o amb clar sobrecost” i la societat s’encarregava de la campanya. La quantitat real destinada a la campanya va superar “amb seguretat i àmpliament” un milió d’euros i va poder “superar la cota” dels dos milions, segons les perquisicions de l’UCO. En molts casos, ja no queda rastre de la documentació sobre els contractes de fundacions i entitats públiques municipals que van injectar fons milionaris en les empreses de Laterne. 

Alfonso Grau, segons el testimoniatge de Gordillo, passava la gorra a les constructores i altres empreses contractistes de l’ajuntament, i canalitzava els beneficis mitjançant “facturació falsa” de Laterne o mitjançant els préstecs de les firmes a Product Management Council SL, una mera “pantalla”. La societat va ser un “bot” sense activitat econòmica de cap mena, assenyala el jutge instructor. 

Entre les empreses que van aportar fons, tal com detalla una taula aportada per Gordillo, figuren Secopsa, Agricultores de la Vega de Valencia, Lubasa, Pavasal, Luján o el Grupo Robertas Alcisa. En el cas de Secopsa (una firma que només entre el 2006 i el 2008 va obtindre quasi 100 milions d’euros en adjudicacions del consistori), aportava a Laterne “tots els anys quantitats redones, sense cap justificació contractual”, indica el jutge. L’edil socialista Ana Botella, tal com destaca la interlocutòria, va demanar formalment la creació d’una comissió d’investigació sobre els nexes entre Grau i l’entramat d’empreses de Vicente Sáez. La majoria absoluta del PP ho va impedir.

2011: pagaments en efectiu en el despatx del PP

En les eleccions municipals del 2011, el límit de la despesa electoral per al PP era de 434.227 euros. L’entramat d’empreses de Laterne ja havia desaparegut i el partit va contractar l’empresa Trasgos Comunicación SL. Diferents empresaris subcontractats, segons les perquisicions de la Guàrdia Civil, van facturar a Trasgos un import de 277.129 euros. 

L’acte revela que “el pagament per part de Trasgos als proveïdors dels serveis de campanya és molt superior als diners rebuts del grup municipal popular amb càrrec al compte propi”. 

L’empresari José Luis Suñer Generoso, responsable d’una empresa que es va encarregar dels adhesius i els clauers del PP, va declarar que María del Carmen García Fuster li va abonar “personalment i en efectiu” 10.000 euros en el despatx del grup municipal popular. En definitiva, igual que en la campanya del 2007, el PP “va dur a terme una despesa molt superior a la del partit a escala provincial”, obviant a més la normativa electoral en matèria de finançament, abunda el jutge instructor.

2015: el barrufeig

En les eleccions municipals del 2015, el resultat de les quals va portar el PP a l’oposició, la formació tenia (en teoria) un límit de 430.679 euros. L’alcaldessa Rita Barberá, els seus regidors i l’equip d’assessors van ingressar cadascun 1.000 euros, uns fons que després se’ls van tornar en dos bitllets de 500 euros. Es tracta del barrufeig, un mètode senzill de presumpte blanqueig de capitals. Rita Barberá va ingressar el xec l’1 d’abril del 2015.

L’assessor llavors Julio Aguado Codina va fer l’aportació de 1.000 euros; menys d’un minut després va ingressar en efectiu la mateixa quantitat en el seu compte bancari. L’home, funcionari municipal, va declarar que es tractava d’un “premi de les travesses”. Alfonso Novo, llavors regidor, va justificar l’ingrés com “uns diners que tenia estalviats en la vidriola”. 

L’UCO va intervindre el telèfon mòbil de l’assessor Pedro Aracil i va localitzar unes converses de WhatsApp en què, en to de burla, fa broma amb altres companys sobre els bitllets de 500 euros per al presumpte barrufeig. “Estic per emmarcar-los”, diu Juan Pedro Gómez, cosa a què el conegut assessor Luis Salom contesta: “I posar en el vidre: trenqueu-lo en cas d’emergència”. El seu interlocutor escriu: “Si vaig al banc em diran un altre fava del PP”. En una altra conversa, Juan Pedro Gómez fa broma amb el lema del PP: “Con-fianza”, diu el missatge.

Els dissidents del barrufeig

Alguns dels assessors (Patricia Iserte, Nuria Diego García, Jesús Gordillo i Arantxa Martín) es van negar a participar en aquesta mecànica en veure-hi indicis d’il·legalitat. Una d’elles, va portar els 1.000 euros a María del Carmen García Fuster “els va posar damunt la taula” i va rebutjar participar en el presumpte barrufeig. La secretària del grup popular “no entenia per què es posava així”. 

Iserte, que també havia treballat en Laterne, va telefonar a María del Carmen García Fuster per demanar-li explicacions, però la mà dreta llavors de Rita Barberá es va negar a comentar el tema per telèfon. La dona també va declarar que l’assessor Luis Salom li havia dit que el grup municipal del PP “tenia feixos de diners en efectiu”. 

La periodista Patricia Iserte fins i tot va redactar un escrit en què explicava el que passava i va consultar un familiar, advocat de professió, la possibilitat d’anar a un notari. De la seua banda, la periodista Nuria Diego García també va comentar l’assumpte amb el seu marit, metge de professió, i “tots dos van arribar a la conclusió que no semblava una operativa lícita”. 

Els assessors que van declinar participar en l’operativa del presumpte blanqueig van conformar una mena de grup dissident que parlava diàriament i que s’enfrontava al “mal caràcter” de la secretària del grup municipal. Una de les assessores va tindre “sensació d’aïllament i buit professional”. 

L’ordre de processament inclou quasi mig centenar d’exregidors o exassessors (alguns, com Luis Salom, continuen en el grup municipal). També el PP com a persona jurídica. La interlocutòria explica que la defensa del partit va aportar a la causa un “programa anticorrupció”, redactat al març del 2015, “sense que en conste la implementació o l’inici d’execució”, apunta –amb sorna– el jutge instructor.