‘Repara’, el primer programa públic de València per a erradicar conductes violentes en els homes

La formació i la intervenció amb maltractadors és un dels objectius del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere. L’objectiu és evitar la reincidència i fer conscients als agressors de les conseqüències dels seus actes; per a les parelles, per a la societat i per a si mateixos. Un dels principis que regeixen la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere i del sistema penal espanyol: tota pena està enfocada a la reinserció.

L’Ajuntament de València ha posat en marxa un programa psicosocial per a erradicar conductes violentes en homes amb condemnes per violència de gènere o que hi acudisquen voluntàriament a replantejar-se els seus comportaments. ‘Repara’ interpel·la directament a l’agressor, siga reconegut pel sistema judicial, derivat pels serveis socials o pels seus propis mitjans i el seu entorn.

La Coordinadora Feminista de València va protestar perquè el programa es finançava amb fons del Pacte d’Estat i va obligar l’Ajuntament a rectificar. No obstant això, el consistori va decidir que la iniciativa era prou rellevant per a dur-se a terme. “La iniciativa és de protecció a la víctima i es treballa amb l’agressor, el que inicia la violència”, expliquen fonts municipals, que recalquen que la lluita contra la violència masclista no ha de centrar-se només en les víctimes i ha d’apel·lar a l’agressor. L’any 2017, expliquen fonts de l’Ajuntament, el 80 % de les persones que van anar a fer serveis per a la comunitat eren homes i el 70 % d’ells amb condemnes per violència de gènere. En aquest cas, el programa està destinat als condemnats a penes inferiors que, en lloc de fer front a una multa, efectuen serveis a la comunitat. La dotació pressupostària és de 173.000 euros per a dos anys de projecte.

El programa s’estructura en cinc fases que comencen amb una entrevista inicial i acaben amb una avaluació. La intervenció dura un any i els responsables preveuen poder treballar amb 5 grups que s’hi aniran incorporant progressivament. Aritz Pérez i Elena Terreros són els professionals que guien els homes durant la intervenció. Tots dos es recolzen en Nuria Crespo, que s’encarrega de la gestió i l’administració del programa al Centre de Serveis Socials de Patraix.

Pérez i Terreros acumulen 12 anys d’experiència en Psima, una agrupació de Professionals Socials en la Intervenció del Maltractament. Psima ha treballat en el programa Context, una iniciativa de la Universitat de València i de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives semblant a la que duen a terme amb l’Ajuntament de València, en què Elena Terreros va ser-ne subdirectora. Tots dos recalquen que cal tindre una especialització per a treballar amb maltractadors.

El programa integra en el mateix grup tant els homes amb condemnes –sempre inferiors a dos anys– com els que hi acudeixen voluntàriament o per recomanació del seu entorn. La literatura científica avala l’heterogeneïtat en el grup, expliquen, ja que els condemnats adverteixen els homes en què no s’ha demostrat que hagen comés delicte de la gravetat i els voluntaris els fan veure que poden replantejar-se la seua conducta.

Les intervencions s’estructuren en dues hores setmanals –més és contraproduent, assenyalen– i s’hi treballen els mites de l’amor romàntic, la gestió d’emocions –especialment la ira i la frustració–, la gelosia, els estereotips de gènere, establir relacions de confiança o el sexe dins de la parella: el fals consentiment i les relacions sexuals no desitjades. “Es treballa tot allò que té a veure amb les relacions de parella saludables”, expliquen, especialment la presa de consciència.

La clau del programa és que els maltractadors siguen conscients que han comés un delicte de gravetat, amb implicacions per a les parelles, les famílies i per a si mateixos, que l’assumisquen sense culpabilitzar la parella ni traure-li importància i, sobretot, que tinguen una alternativa emocional. “Tindre una alternativa de comportament els enganxa a vindre”, destaquen.

Encara que no hi ha un perfil d’agressor –hi ha gairebé tants com agressors i agressions–, sí que hi ha factors de risc, com la precarietat o l’exclusió social i el consum de substàncies tòxiques. “La majoria han exercit la violència molt de temps abans d’arribar la condemna (...) demanen perdó i no passa res fins que un dia passa”, explica Terreros en referència al moment de la denúncia.

“Fins ara no s’ha cridat a l’acció l’agressor, no hi havia alternativa per a modificar la conducta. Els agressors poden canviar i és una realitat avalada científicament. Amb aquestes intervencions el risc descendeix i canvien l’actitud”, sentencien.