Per què la residència de majors de Domus Vi a Alcoi ha registrat més morts?: el fracàs del model Blasco-Cotino

Els familiars de la residència de majors de l'antic hospital civil Oliver, a Alcoi, gestionada per l'empresa Domus Vi, han fet un pas més per a tractar de comprendre per què el brot de COVID-19 desencadenat en aquest centre ha sigut el més mortífer de la Comunitat Valenciana. Amb 73 usuaris morts i 41 treballadors infectats, el virus ha acabat en dos mesos amb més de la meitat dels seus ancians, 73 de 139 residents, mentre que en la resta de residències d'Alcoi i de poblacions pròximes no s'ha registrat ni un sol contagi. Per què?

La pregunta se la formula en una conversa telefònica José Luis García, el portaveu d'una associació que dijous passat anunciava que havia contractat els serveis d'un bufet d'advocats per a emprendre accions legals contra els responsables d'una gestió que ha disparat la taxa de mortalitat del departament de Salut d'Alcoi fins a 86,56 morts per cada 100.000 habitants, la més alta de la Comunitat Valenciana. Sense comptabilitzar el centre, situat en l'antic Hospital Civil Oliver, la ciutat hauria registrat només 6 defuncions en l'epidèmia.

A aquesta pregunta en segueixen altres les respostes de les quals -si no les diluciden la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, en la seua investigació epidemiològica anunciada per a quan acabe la pandèmia, o la Fiscalia- seran plantejades davant la justícia. “Es van complir els protocols de prevenció? Per què es van produir més de 60 morts després que la Conselleria de Sanitat assumira el control de la residència?”, es pregunta el portaveu.

Amb la intervenció per part de l'administració el passat 18 de març, l'Hospital Verge dels Lliris va assumir la gestió del centre, comptant amb el suport de la Unitat d'Hospitalització Domiciliària (UHD). “Per què no s'ha derivat els nostres majors a l'hospital d'Alcoi si no estava col·lapsat? Qui va prendre la decisió?”, qüestiona. “És més, qui ha tractat els nostres familiars?, perquè preguntem i no obtenim respostes”, denuncia. Els dubtes vénen després de consultar els informes clínics que estan recollint per als advocats. En el d'una de les mortes posa que no ha sigut tractada per la UHD. “I en no figurar, se'ls pregunta als membres de la UHD i ells ho confirmen, quan aquest personal és el que hauria d'haver-la atés”, esgrimeix José Luis García.

Model Blasco-Cotino

Però el malestar dels familiars no és només amb l'administració. La residència Domus Vi d'Alcoi ha posat en el punt de mira el model d'accessibilitat de l'època del PP que va impulsar l'exconseller de Benestar Social Rafael Blasco, en 2001, i que va acabar de consolidar l'exconseller i expresident de les Corts Valencianes Juan Cotino, mort recentment.

La d'Alcoi pertany a una multinacional participada per fons d'inversió d'origen francés i britànic les residències de la qual han sigut les que més s'han vist afectades a Espanya, per la qual cosa més de mitja dotzena són investigades per la Fiscalia. Els familiars d'Alcoi ja venien avisant des de l'any passat de les mancances que patien els usuaris i treballadors en atenció i cures. Aquesta situació va portar una trentena de familiars a constituir-se com a plataforma a finals de 2019. “Desgraciadament no han servit de res les denúncies”, es lamenta ara José Luis.

“Hem anat observant que, conforme aquest centre ha anat canviant de mans a empreses més grans, el servei ha anat a pitjor”, apunta. “Però ha sigut sobretot amb Domus Vi quan més ho hem notat, perquè es prenen decisions a centenars de quilòmetres d'ací”. El portaveu dels familiars al·ludeix així al capital estranger de l'empresa propietària. “Si els grans grups d'inversió entren és perquè veuen negocis i han de presentar balanços de beneficis i al final una persona major és una mercaderia a la qual s'ha de traure un benefici, això és així”, explica després de recordar que en 2018, aqueixos grups van facturar 540 milions d'euros.

Fallada en la comunicació

Molt abans de la pandèmia, les familiars de José Luis, dues ties, van acabar en aquest centre després d'intentar sense èxit el seu accés a una plaça pública, al mateix temps que reclamaven, també sense èxit, el reconeixement de la Llei de Dependència. Al final van entrar per la via privada pagant un mínim de 1.800 euros al mes cadascuna. “Confiàvem en l'empresa Domus Vi per a garantir una assistència de qualitat als nostres sers estimats; buscàvem l'atenció digna i en condicions que mereixien els nostres majors en l'etapa final de les seues vides”, assenyala.

El resultat és que una tia seua moria el 30 de març i una altra tia, de qui n'és el representant legal, “ha sobreviscut” -de manera miraculosa- al virus. Del primer cas denuncia que el seu cosí, com a persona de referència, no va tindre notícies de l'estat de la seua mare. Una absència de comunicació accentuada les primeres setmanes del brot i que continuava les següents quan ja havia sigut intervinguda per la Conselleria de Sanitat. L'explicació per part de l'empresa és que la centraleta estava col·lapsada i, quan va començar a atendre trucades, que estava avariada. El servei, a través de videotrucades, no va arribar fins a finals de mes.

Al cosí de José Luis només li van comunicar al principi que la seua mare estava estable i la següent comunicació va ser per a dir-li que havien hagut de sedar-la per un pic de febre. L'última comunicació va ser la que havia mort. La seua altra tia va haver-hi moments en què va tindre pics de febre de 39 graus. “Pensàvem que no la tornaríem a veure i, sorprenentment, fa deu dies que li van fer el test i va donar negatiu”, celebra.

Referent a això, el secretari autonòmic de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Alberto Ibáñez, va demanar disculpes als familiars fa una setmana en nom de la Generalitat Valenciana. “Crec que hauríem d'haver actuat més ràpid pel que fa a la comunicació”, va assumir en el programa ‘La Qüestió’ d'À Punt. D'altra banda, eldiario.es ha tractat sense èxit de parlar amb la direcció de l'empresa.