Una sentència condemna l’Ajuntament d’Elx a pagar quasi mig milió a l’urbanitzador d’un projecte anul·lat

L’agent urbanitzador del projecte urbanístic de L’Aljub d’Elx demanava un milió d’euros i va camí d’obtindre quasi la meitat de la xifra sol·licitada. La secció primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha estimat un recurs de l’empresa Cecosa Hipermercados SL contra una sentència anterior que va donar la raó al consistori alacantí.

L’empresa va absorbir la firma Erosmer Ibérica SA, adjudicatària el 1997 de la condició legal d’agent urbanitzador del sector E-7 de L’Aljub del pla general d’ordenació urbana (PGOU) d’Elx per a obrir un centre comercial. La mercantil va presentar el 2003 davant la corporació municipal el certificat final de les obres d’urbanització, i va instar “diverses vegades” els propietaris del sector al pagament de les quotes d’urbanització. A pesar que l’empresa va demanar a l’ajuntament durant uns quants anys que cobrara les quotes, no es va fer res.

El mateix any, a més, el TSJCV va anul·lar l’acord que va aprovar el projecte urbanístic el 1997, una decisió confirmada pel Tribunal Suprem. L’agent urbanitzador va modificar el projecte d’urbanització. Davant el “silenci mostrat” per l’Ajuntament d’Elx, va formular un recurs per la desestimació de la sol·licitud per a la modificació pressupostària del consistori per al pagament de la indemnització.

El Jutjat Contenciós Administratiu número 1 d’Elx va desestimar el recurs. No obstant això, el TSJCV ha esmenat la sentència. Així doncs, considera que l’empresa “compleix la seua comesa i urbanitza en els termes previstos en el projecte d’urbanització”. A més, recorda que l’Ajuntament no va efectuar “cap gestió tendent a l’execució forçosa de les quotes esmentades, que mai van ser proveïdes” (l’agent urbanitzador “no pot girar quotes sense acord previ de l’Administració”).

En definitiva, l’empresa “no va tindre cap responsabilitat” en la declaració de nul·litat del programa d’actuació integrada (PAI). Per tant, la sentència, que no és ferma, no veu “cap objecció” a reconéixer l’existència d’un deute de 404.237,63 euros, a més dels interessos, corresponents als costos d’urbanització, confirmats per la declaració d’un funcionari municipal i d’un informe pericial.

La sentència considera que “incomprensiblement no consta activitat des de la declaració de nul·litat” del projecte per part del consistori. Els restants 681.692,52 euros que demanava l’empresa eren “costos suplementaris” a conseqüència de les modificacions del projecte imposades pels serveis tècnics municipals, altres administracions i “imprevistos sorgits en l’execució de l’obra” (com, per exemple, que el barranc dels Arcs va variar en de forma i superfície).

Sobre aquesta quantitat sol·licitada per la urbanitzadora, la sentència no nega que l’obra s’haja fet, fins i tot seguint la indicació dels serveis tècnics municipals. No obstant això, “no consta aprovació formal ni de les modificacions ni de la retaxació de càrregues”.

La sentència imposa a l’Ajuntament l’abonament de 404.237 euros, a més dels interessos (sense perjudici que se sol·liciten als propietaris) en el termini de dos mesos. En cas de no ser abonat dins del termini, “el demandant pot reclamar que s’incloga en el pressupost municipal”.