El sistema laboral de Deliveroo és tan irregular com el dels camioners autònoms de fa 25 anys

Diferents canals de transmissió i tecnologia punta, però aquesta precarietat. Aqueixa és la conclusió a què qualsevol lector avesat arriba amb la lectura de la sentència de la titular del Jutjat Social número 6 de València que condemna Deliveroo i que considera que els seus riders són “falsos autònoms”. La sentència es basa en unes altres dels anys 80 i el començament dels 90 que es van unificar i ratificar l’any 1993 pel Tribunal Suprem (TS) sobre la relació entre els camioners autònoms i les grans empreses de transport i logística.

Aquesta sentència de la Sala Social del TS va concloure fa ara 25 anys que “els treballadors que presten serveis de transports a una empresa, a càrrec o sota dependència d’aquesta, encara que el vehicle amb què duen a terme aquesta faena siga de la propietat d’aquests, la relació que hi ha entre les parts és de naturalesa laboral; i està sotmesa al dret del treball”. Aquesta afirmació és utilitzada per la jutgessa del Social de València per a equiparar el 2018 la situació dels riders de Deliveroo amb els camioners autònoms de llavors.

La sentència del Tribunal Suprem per a explicar i argumentar que les relacions entre camioners-riders i les empreses logístiques-Deliveroo són d’empleats per compte d’altri i no entre empresaris, com la multinacional digital defensa. “Hi concorren tots els caràcters i les notes que defineixen i delimiten el concepte de contracte de treball, fonamentalment la remunerabilitat, la dependència i l’alienabilitat. I encara que els actors aporten els seus propis vehicles... a fi de desenvolupar la seua faena per a l’entitat demandada, ha de destacar-se que la jurisprudència més recent de la Sala –anys 80 del segle XX– ha proclamat que la naturalesa laboral de la relació no es desvirtua ni desapareix pel fet que el treballador aporte el seu vehicle propi, sempre que, com passa en aquest cas, l’aportació no tinga la rellevància econòmica necessària per a convertir la seua explotació en un element fonamental d’aquesta relació, ni en la finalitat essencial del contracte, sinó que, per contra, allò que hi predomina és el treball personal de l’interessat, i queda configurat el vehicle com a mera eina de treball”, va concloure el Suprem el 1993.

És més, va afegir l’Alt Tribunal, aqueixa particular relació no la trenca “el fet que els actors s’hagen donat d’alta en la llicència fiscal com a transportistes, ni en el règim especial dels treballadors autònoms”.

Així doncs, i per enllaçar ambdues sentencies –la del 1993 i la del 2018– la jutgessa conclou que els camioners-riders i les empreses tenen una relació d’“alienabilitat i dependència” ja que “la prestació de serveis del demandant a favor de la demandada presenta trets que només són concebibles en el treball dependent i per compte d’altri”.

Segons la sentència, l’aplicació digital i el model Deliveroo no dista de les empreses espanyoles de transport dels anys 80 i el començament dels 90 que utilitzaven falsos autònoms amb camions de la seua propietat per a estalviar-se els costos de Seguretat Social. El mitjà de producció està ara en mans de l’obrer, però el beneficiari directe de les seues plusvàlues continua sent el patró capitalista. La tecnologia canvia, la precarietat i els paranys són els mateixos.