El Suprem avalua la transparència de l’Agència Tributària: s’oculten els criteris per a repartir desenes de milions en productivitats
El Tribunal Suprem ha decidit avaluar la transparència en els criteris de repartiment d’una part de les productivitats en l’Agència Tributària Espanyola (ATE). I marcarà jurisprudència. L’Audiència Nacional ja ha donat la raó al Consell de Transparència i Bon Govern que a instàncies de la Junta de Personal del fisc a la província de València va sol·licitar que es publicaren els motius i les diferències per a repartir al voltant de 24 milions dels quasi 100 que el 2018 es van abonar als empleats en concepte de Pla Especial d’Intensificació d’Actuacions (PEIA).
Aquest repartiment opac genera diferències importants en els salaris del personal de l’Agència Tributària, cosa que sorprén i indigna per igual, perquè és impossible saber com motivar-se per a treballar a l’hora d’aconseguir aquests plusos pel bon acompliment de la faena. Per exemple, a més del salari i els complements específics per càrrecs i ocupació, un delegat territorial del fisc es pot embutxacar, segons els diners destinats el 2018, per la productivitat al voltant de 40.000 euros anuals, més de 25.000 si s’és inspector i més de 10.000 si el lloc és de tècnic d’Hisenda. Els empleats del grup C1 s’han de conformar amb uns 5.000 euros l’any, cinc vegades menys que els seus caps en la inspecció.
Els criteris que diferenciaven aquesta productivitat, que s’abona des del 2015 s’oculten des que la va crear l’exministre Cristóbal Montoro, que va voler motivar el personal de l’Agència Tributària amb la implementació del PEIA. Tampoc és possible hui dia poder accedir al sou de cada empleat per part dels sindicats, una opacitat cridanera, perquè la normativa bàsica, així com la Llei de protecció de dades aprovada el 2018 sí que ho permet, tant per als treballadors com per als seus representants.
El Consell de Transparència i Bon Govern va reconéixer al juny del 2016 a la Junta de Personal de València el dret a conéixer els criteris de repartiment de les diferents bosses de productivitat. L’Agència Tributària no es va mostrar favorable a aquesta opinió de l’òrgan consultiu i a través de l’Advocacia de l’Estat va recórrer al contenciós administratiu.
El Jutjat Central Contenciós Administratiu número 4 va desestimar el recurs del fisc i el va obligar a publicar els criteris. L’Agència Tributària s’hi va tornar a oposar i va recórrer a l’Audiència Nacional, que també va donar la raó al Consell de Transparència.
En la resolució en primera instància a què ha tingut accés eldiario.es, el jutjat va desestimar els arguments de l’ATE per estar “mancats de qualsevol substrat probatori”. L’Agència havia argumentat que no podia facilitar les dades, perquè hi havia un “perill per a la lluita contra el frau fiscal” i un perjudici per a “la prevenció, investigació i sanció d’il·lícits administratius i penals o les funcions administratives d’inspecció”.
Després de la tercera garrotada a la transparència de l’ATE, l’Advocacia de l’Estat va recórrer en cassació al Tribunal Suprem, que ha acceptat a tràmit el plet i que decidirà finalment si s’han de publicar aquests criteris o no perquè estiguen a la disposició de tots els empleats. Una manera que tothom sàpia com millorar la seua faena sota uns criteris objectius. Si és que en aquest comunicat de la productivitat ho són.
Un altre dels punts de falta de transparència del fisc en aquestes productivitats és com es reflecteixen en els comptes de la institució. Dels 224 milions que el 2018 van cobrar els empleats del fisc, només 85 es preveien en els pressupostos de l’entitat. La resta es van aprovar a través de modificacions de crèdit, cosa només possible de localitzar per un ciutadà a través d’una cerca d’informació activa.
0