Un testimoni del cas Azud va tractar de desfer-se de documentació clau davant la Guàrdia Civil

La instrucció del cas Azud, una macrocausa complexa de pretesa corrupció urbanística durant l’era de la difunta alcaldessa Rita Barberá, va viure el 23 de gener passat una escena cridanera.

Un agent del Grup de Delinqüència Econòmica 3 de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, encarregat de les perquisicions, va acudir al despatx professional de Ramón J. O. per a obtindre una documentació en compliment d’un requeriment judicial de l’instructor de la causa. La carpeta, amb informes de taxació de la denominada ‘operació col·legis’ (una de les múltiples trames del cas Azud), estava damunt d’una taula del cèntric despatx. “En un moment donat”, segons ressenya un ofici de l’UCO a què ha tingut accés elDiario.es, l’agent va observar que Ramón J. O. “agafava aquesta carpeta i, en el sentiment que no era observat, es desplaçava amb aquesta fins a una altra estança del despatx, on ha començat a desfer-se de part de la documentació que contenia”. “En aquest moment, aquest agent l’ha qüestionat sobre l’activitat que feia, i va contestar en actitud esquiva que la documentació de què es desfeia era propietat seua i no tenia la intenció d’entregar-la”, afegia l’ofici de l’institut armat. El testimoni, en una compareixença davant el jutge dimarts, va assegurar que estava “nerviós” i va afirmar que va ser una “ximpleria”.

El fiscal anticorrupció, Pablo Ponce, també va destacar en un escrit remés al Jutjat d’Instrucció número 13 de València l’“actitud renuent” del testimoni ja des de la primera declaració davant l’UCO, quan va manifestar la seua “negativa” a lliurar una documentació en poder seu relativa a “fets d’extraordinària gravetat”, atés que afectaven interessos públics i, concretament, la “integritat dels funcionaris públics”.

En “nom de garantir la font de prova” i davant l’actitud peculiar del testimoni, que ni tan sols està relacionat directament amb la causa més enllà de custodiar la documentació, l’agent de l’UCO va rebre ordres de recopilar el conjunt de la documentació, fins i tot “paralitzant l’activitat del despatx i assegurant” que cap dels presents poguera “dur a terme cap activitat tendent a la destrucció d’aquestes evidències o altres”.

Arran de les preteses traves del testimoni, l’UCO va sol·licitar al jutge un manament d’entrada i escorcoll del despatx per a “recaptar els elements d’interés per a la causa que pogueren localitzar-se en el despatx professional” del Ramón J. O. En la sol·licitud a l’instructor, la Guàrdia Civil demanava també que els escorcolls es feren extensius a les places de garatge del despatx, als vehicles i a altres dependències annexes, com ara soterranis, habitacions de comptadors, de calefacció o d’arxius i fins i tot els terrats, “així com qualsevol caixa forta, habitació blindada o similar que poguera trobar-se a l’interior dels immobles o les seues dependències alienes”.

En definitiva, l’UCO va sol·licitar accedir a “qualsevol mena de material o suport informàtic” de tots els llocs de treball, comptes de correu electrònic, així com a les aplicacions WhatsApp, Telegram, Signal o similars, a més de les xarxes socials.

El jutge instructor va autoritzar l’entrada i l’escorcoll del despatx professional de Ramón J. O. a conseqüència de la seua conducta, “incomplint el requeriment judicial i pretenent enganyar els agents actuants i distraure la documentació requerida, essencial per a l’esbrinament dels fets”.

El testimoni es justifica: va ser una “ximpleria”

El testimoni va declarar dimarts davant el jutge del cas Azud i va confirmar que l’empresari Miguel Montoro, ja mort, li va encarregar una taxació de tres parcel·les. Tal com va declarar davant la Guàrdia Civil el 14 de gener passat, com a arquitecte, exerceix de tècnic independent com a taxador de l’empresa Tinsa, amb un contracte de prestació de serveis, des del 1991.

L’home va relatar que l’empresari Miguel Montoro, la filla del qual Mónica figura com a investigada, li va encarregar la taxació dels solars corresponents a l’operació en què l’Ajuntament de València, durant el mandat de Rita Barberá, va aprovar una permuta per a pretesament lliurar diverses parcel·les edificables a una mercantil de l’empresari Jaime Febrer, un dels investigats en la causa, a canvi que aquesta assumira un deute milionari que el consistori mantenia amb diverses congregacions religioses.

No obstant això, el destinatari de les taxacions era el mateix Ajuntament de València, tal com indica el resum de taxació. La declaració davant l’UCO es va reprendre l’endemà –el 15 de gener passat – i el testimoni es va negar a aportar els tres informes de valoració de les parcel·les, a pesar que disposava de la documentació.

Després de l’escena en el seu despatx amb l’agent de la Guàrdia Civil, dimarts va assegurar davant el jutge que l’encàrrec li va vindre de Miguel Montoro, encara que l’empresari posteriorment el va informar que realment l’encàrrec hauria sigut a càrrec de l’Ajuntament de València. El testimoni, segons fonts coneixedores de la seua declaració, va al·legar que estava “nerviós” per a justificar l’intent d’ocultar la documentació. També va titlar de “ximpleria” la seua actuació.