Tres de cada quatre instituts a València tenen a menys de 500 metres una casa d’apostes o més

La ciutat de València té tres de cada quatre centres d’educació secundària i formació professional prop almenys una casa d’apostes. La xifra implica que 110 centres educatius tenen a menys de 500 metres un, dos, tres o fins a quatre locals de joc d’aquest tipus. En alguns centres, com el Lluís Vives, situat en ple centre de la ciutat, en un radi de cinc minuts a peu hi ha quatre locals, quasi un per cada flanc, tot just creuar la vorera.

La proliferació de cases d’apostes i locals de joc va ser una de les preocupacions del PSPV, Compromís i Unides Podem, que van impulsar des de l’executiu valencià una llei per a frenar-ho, vetant l’obertura de més sales als voltants de llocs considerats sensibles. La norma incloïa que, a mesura que anaren vencent les llicències dels locals pròxims als centres educatius, a menys de 800 metres, no es renovaren, de manera que gradualment anaren tancant-se.

Amb la primera llei de mesures fiscals i administratives del Govern del PP i Vox, aquesta limitació salta per l’aire. Argumentant que es tracta d’una norma per a evitar una demanda del sector del joc, un dels articles de la llei elimina la referència als locals ja existents, contra el criteri de les associacions de pares i mares de les escoles.

Davant la modificació, la coalició Compromís impulsarà una recollida de signatures per a presentar una iniciativa legislativa popular que revertisca el canvi normatiu. La coalició, que ultima un mapa amb la geolocalització dels locals de joc, denuncia la seua proximitat a les escoles i que el PP i Vox “van fer cas del lobby del negoci del joc i van permetre, sense participació ciutadana i amagat en la llei de mesures, que es puguen continuar mantenint aquests negocis prop de les escoles i dels instituts”.

Segons les dades de la coalició, dels 110 centres que tenen a prop una casa d’apostes, més de 80 estan pròxims a dos, tres o quatre locals. A penes quaranta centres es deslliuren de trobar-se amb un d’aquests locals de joc de camí, un compte en què no s’incorporen les màquines dels bars o els bingos. La normativa aprovada pel Pacte del Botànic implicava anar alliberant aquest centenar de centres educatius de la presència de locals de joc en el lustre vinent.

Segons ha criticat Joan Baldoví, “la ludopatia és una addicció que genera drames en moltes famílies i que suposa una amenaça, especialment per a la nostra joventut. Per a combatre aquesta problemàtica, el govern del Botànic va fer una Llei del joc amb participació ciutadana que establia mesures de prevenció contra l’epidèmia de la ludopatia que s’estén, sobretot, pels barris més desfavorits”. Acompanyat de la portaveu a València, Papi Robles, que va ser diputada la legislatura passada, ha recordat que “es van marcar distàncies mínimes perquè les cases d’apostes i sales de joc no pogueren situar-se prop de centres educatius i altres zones vulnerables”.

L’ILP busca augmentar la participació ciutadana en la norma, “que siguen les famílies i totes les organitzacions que lluiten contra la plaga de la ludopatia les que emeten el seu parer sobre el tema i contribuir entre tots i totes perquè, d’una vegada per sempre, aquestes sales del joc estiguen lluny dels instituts”, ha afirmat Baldoví.

Per la seua part, Robles ha assenyalat que “la setmana passada, en el ple de València, vam presentar una moció perquè es torne al text inicial de la Llei del joc que protegia les famílies davant les màquines escurabutxaques, que posava per davant la protecció dels adolescents dels interessos de les sales d’apostes. Una normativa que tenia un suport tècnic i científic darrere i que va comptar amb la participació de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes, els principals sindicats de l’àmbit educatiu i altres entitats que treballen pels drets dels menors, com ara Unicef i Save the Children”.

Perquè una iniciativa legislativa popular tire avant, es necessita la signatura de 10.000 persones i, com mínim, tres persones han de signar per a impulsar-la. Hi ha huit mesos per a recollir les rúbriques. Qualsevol persona empadronada a la Comunitat Valenciana que tinga la nacionalitat, residència legal o siga ciutadà de la UE pot posar en marxa una proposta d’aquesta mena. També poden fer-ho associacions, agents econòmics i socials, ONG i entitats amb personalitat jurídica i sense ànim de lucre.