Cabanyal alternatiu: autogestió i resistència ciutadana al barri mariner de València

Un carrer del Cabanyal, a València.

La resistència cívica als plans de l’Administració té una tradició ben llarga al Cabanyal i altres barris del Marítim, districte on la societat civil ha tingut i té un paper protagonista. Amb la dissolució de Salvem el Cabanyal, una vegada assolit l’objectiu de protecció del barri, no ha decaigut l’afany comunitari i independent d’aquest barri popular tan llegendari; un estil associatiu nou que ara tracta de defensar la seua idiosincràsia i la seua gent.

Un sector de la ciutadania del Cabanyal no està d’acord amb els plans de l’Administració per al barri. El Pla Especial Cabanyal-el Canyamelar (PECC) no convenç. Hi ha catorze al·legacions i 1000 signatures que qüestionen nombrosos enfocaments del pla municipal.

Les objeccions dels habitants agrupats en Cuidem el Cabanyal-el Canyamelar i altres col·lectius denuncien, entre altres coses, que el pla no prioritza la rehabilitació, no hi ha cap estudi d’impacte social, les zones verdes plantejades són incoherents i qüestionen la rotunda falta de participació ciutadana en l’elaboració d’aquest pla.

Els nous plans municipals xoquen amb els interessos de diversos col·lectius cívics que impulsen una resistència creativa al que cada vegada es preveu com una gentrificació ben descarada de la zona, amb desplaçament de poblacions, especulació immobiliària i transformació de la façana marítima sobre la base del turisme creixent. De fet, ja hi ha particulars que compren a l’Ajuntament naus velles enfront de la mar com a inversió immobiliària.

A la pràctica l’Ajuntament actual ha invertit una part dels fons d’ajuda europeus a la renovació d’infraestructures viàries, però ben poc o gens en serveis socials. I això en un barri on abunden les famílies en perill d’exclusió que habiten infrahabitatges.

La resistència a la gentrificació i la defensa i la protecció de l’entorn genuí del barri han fet créixer una constel·lació de col·lectius veïnals sense sigles polítiques.

Els ecologistes del Cabanyal Horta, el col·lectiu de l’emissora Ràdio Malva i l’associació Cuidem el Cabanyal-el Canyamelar, de creació recent, constitueixen un front alternatiu i transversal. També Espai Veïnal, creat el 2015, un col·lectiu de joves que malda per frenar els desallotjaments de famílies. Fan un seguiment i es presenten on fa falta solidaritat. “El nostre acte és d’organització i lluita a peu de carrer”, diu Guillem Rivera, un dels membres.

Són col·lectius intercomunicats. Els seus plantejaments coincideixen, cadascun treballa en el seu terreny i s’ajuden entre si. Els veïns del Cabanyal Horta han alçat un verger on fa pocs anys només hi havia un solar miserable, l’emissora pirata Ràdio Malva, sense llicència, emet programes rebels i compromesos contra la gentrificació del barri, en defensa de la població marginal, i Cuidem el Cabanyal-el Canyamelar planteja de manera rotunda una reformulació del pla urbanístic municipal. Els veïns i les veïnes, que defensen catorze al·legacions al Pla Especial, el qualifiquen de “turistificador, especulatiu i depredador de recursos”.

Exigeixen dret a la ciutat, la defensa de l’espai públic i l’accés a l’habitatge. “No tolerarem que el barri siga un parc temàtic turístic”. És un avís per a l’alcalde Joan Ribó, Sandra Gómez, Rubio i els seus assessors i arquitectes d’una associació de veïns que es declara “independent, feminista, antiracista, participativa i oberta a totes les persones que habiten el barri”.

Cuidem evoca les combatives ZAD (zone à défendre), terme popularitzat pels col·lectius cívics que es van resistir a la construcció de l’aeroport de Notre-Dame-des-Landes al nord-oest de França. El 2018 van ser desallotjats de les seues posicions per forces de la policia. En l’assemblea de l’octubre passat celebrada a l’Ateneu Marítim, els membres de Cuidem van manifestar l’objectiu de “protegir el patrimoni social, ecològic, artístic i humà del barri. I cultivar la pertinença i el sentit de comunitat”.

Ells i elles fan el que anomenen “vigilància administrativa”. Han visitat quatre regidories, sense gaire resultat. “Com s’estructura un barri en l’àmbit social?”, es pregunta Àngels Blanco, “tu fas un barri perquè l’habiten les persones i que tinga en compte la diversitat. Si no es pensa en el col·lectiu humà, ho fas tot pel benefici. No estem d’acord amb aquest disseny”.

Els jardiners urbans de la Casa de l’Os

Cabanyal Horta impulsa des del 2015 una agricultura ecològica al que abans era el barri del Clot, hui convertit en una mena de gueto on habiten famílies amb pocs recursos i amb un futur en l’aire davant de l’amenaça d’enderrocament dels blocs on viuen, molts puntellons, segons els plans del PEC municipal.

Aquest hort i jardí urbà que ha anat creixent en els últims anys ocupava un espai de ningú, entre l’avinguda del Mediterrani i un carrer sense nom que no arriba enlloc, al costat d’unes instal·lacions esportives municipals de pistes de tennis, que no estan vinculades a l’entorn veïnal i són utilitzades per la gent que ve de fora. El jardí nou se situa a la part posterior d’un edifici que data del 1909, conegut com la Casa de l’Os per un os de plàstic que s’encimbella a la façana. Els xiquets i les xiquetes del Col·legi Públic les Arenes li van posar aquest nom.

Els voluntaris van netejar el solar, van negociar amb l’Ajuntament i en pocs anys han creat un jardí ple d’espècies botàniques i verdures vàries.

Per a Jesús Payán, 42 anys, ecologista i jardiner, impulsor del projecte verd juntament amb la seua companya Sylvia Sánchez, això és com una guerra pacífica.

“Una guerra transversal, que és la del ciutadà del carrer contra els grans emporis. Una d’aquestes lluites, la més important, s’estableix entre l’espai públic i el privat. L’espai públic és asèptic, dissenyat per un arquitecte al seu despatx, no al servei del ciutadà. És per a satisfer les necessitats d’un promotor”.

Jesús tenia un hort a Alboraia que va haver de deixar. Va tornar al Cabanyal i juntament amb Sylvia van impulsar un hort urbà en un lloc amb gran força històrica, sobre els fonaments del vell poblat desaparegut del Clot. Cases de pescadors amb teula romana amb carrers de gres roig i vies de tren. Fantasmes del passat.

Ens envolta un jardí d’una mitja hectàrea on alguns veïns cultiven hortalisses, entre arbres autòctons. A uns dos-cents metres, al carrer del Doctor Lluch, els obrers acaben d’ampliar les voreres; ho han deixat tot ben apanyat, però han tret els bancs públics que hi havia i no els hi han tornat a posar. Espai públic sense pensar en la gent.

“La intenció del Cabanyal Horta és l’apoderament de l’espai per part dels ciutadans, donar un sentit a l’espai, que el mateix lloc diga per a què serveix i així els horts com una relació amb l’espai verd”, diu Payán. Els membres del Cabanyal Horta van començar fa un lustre a netejar el solar i la primera cosa que van fer va ser desenterrar les lloses dels vells carrers que creuaven el Clot. Després van sembrar sense parar fins a aconseguir el que hui hi ha.

“Ens vam ajuntar un grup de gent interessada en la permacultura, un tipus d’agricultura sense químics. Tu cultives sabent el que menges. Sense pesticides ni agroquímics”, diu Sylvia Sánchez, 36 anys, sota l’ombriu boscatge del Cabanyal Horta. Així doncs, gent d’Ecologistes en Acció, experts ambientals i d’altres es van posar mà a l’obra.

“El projecte va nàixer al mateix temps que el canvi de govern. La nostra petició va ser que l’Ajuntament recollira els enderrocs. Així hem funcionat uns quants anys, nosaltres netegem i ells ho recullen. Fa dos anys ens van premiar amb l’EDUSI (estratègia de desenvolupament urbà sostenible). El barri havia demanat horts urbans. Van dir que hi havia un pla de suport. Vam començar a rebre visites de tècnics ambientals i de parcs i jardins que ens van confirmar l’ajuda. Havia de ser d’uns 50.000 euros. Havíem de barrar l’espai, posar un comptador per a l’aigua. Però llavors sorgeix el PEC i es paralitza tot. Ja no hi ha interacció amb els polítics. Al final sembla que es comença a admetre la creació d’un corredor verd fins a la Malva-rosa que inclou el parc del Doctor Lluch, on estaríem integrats”.

Un col·lectiu impulsa un projecte col·laboratiu i presenta les seues propostes. Els membres del Cabanyal Horta, però, tenen dubtes, tenen por que aquest corredor es convertisca en un green walking, un passeig per als vianants i els ciclistes, “que no és el mateix que un espai verd públic”. Sergi Campillo, el regidor d’Emergència Climàtica, de Compromís, és qui més s’ha interessat en el Cabanyal Horta i ha promés una visita.

“Cal replantejar-se la zona com un espai no solament del Cabanyal, sinó també de tots els valencians”, diu Jesús Payán. “Cabanyal Horta vol ser un espai cívic a l’aire lliure, perquè no tots els centres cívics han de ser un edifici”.

El jardí es gestiona amb un abonament mensual de tres euros per a cada hort i hi ha jornades participatives. Els caps de setmana l’espai és una festa. Famílies joves, paelles col·lectives i cursos de jardineria, trobada de dones africanes que cuinen potatges ètnics…

Una infinitat de plantes i ocells

En aquest hort del Clot creix el llentiscle, l’herba-sana, el gesmiler, les buguenvíl·lees, hibiscos, romer, alfàbega, orenga i una infinitat de plantes que són un miracle entre l’asfalt, el ciment i els semàfors.

Miguel Ángel Poveda és tècnic ambiental i forma part del CH. L’anomenen “el pardaler”, perquè és un observador d’ocells sense ser ornitòleg. Fa un cens d’ocells de la zona i promociona tallers d’educació, com l’“Ocells del Clot”, amb dibuixos que mostren als joves la riquesa volàtil de l’entorn. “Ja controle 40 espècies. Ara ens acaben de deixar els ocells d’hivern: oronetes, falciots, el papamosques..., tots se’n van a l’Àfrica a la recerca de la calor. Els que arriben són els pit-rojos, els cua-roges, les tórtores, els tallarols… Jo soc un urbanita, les ciutats són un gran invent. Poden ser sostenibles, amables, on es puga viure, on hi haja una biodiversitat d’espècies vegetals. Un ecosistema integrat per horts menuts que es comuniquen…”.

El seu company Jesús aprofundeix l’assumpte:“La constància és la clau per a demostrar al món exterior que la responsabilitat del ciutadà és més gran que la del poder. No hi ha cap lluita insignificant, totes són globals. Es tracta d’aconseguir que no ens roben la identitat”.

La ràdio de l’extraradi

El col·lectiu de Ràdio Malva, la 104.9 de la FM que només es pot sintonitzar al barri perquè no té una antena amb prou potència, emet els programes al carrer del Progrés, a la planta baixa que és la seu de l’Ateneu Llibertari. Aquests dies celebren els 20 anys d’existència als jardins del Cabanyal Horta. Entitats amigues i solidàries. Els de la ràdio de l’extraradi són lluitadors contra l’infortuni perquè la seua filosofia llibertària i assembleista els impedeix acceptar publicitat.

Carlos Pérez, un dels membres: “Aquest és un mitjà de comunicació amb una filosofia basada en l’autogestió, la independència i el funcionament assembleari. I, a més, un espai en què el que compta no són els diners, se sosté a base d’aportacions, faena, dedicació, passió”.

Aquesta ràdio es va crear el 1999 a la Malva-rosa amb dissidents de la pionera Ràdio Klara. Més radical i sense concessions. Entre els fundadors hi ha el llegendari Grup Cabanyal Z, un equip d’actors i cineastes aficionats del barri que, amb els seus vídeos penjats en les xarxes, van flagel·lar durant molt de temps la política de Rita Barberá. Actualment aquests exartistes underground s’han convertit en professionals molt emprenedors i integren una productora, El sistema del solar, que treballa continguts socials i que té el centre operatiu a la centenària Casa de l’Os de l’avinguda del Mediterrani, sobre el jardí del Clot.

L’emissora emet programes de gran contingut social, feminisme, igualtat de gènere, defensa dels ciutadans sense recursos; els seus micròfons estan oberts a tot el qui vulga fer un programa. Filosofia, literatura, cinema, música, etc. Al seu voltant funcionen mig centenar d’activistes de tota mena. I, no obstant això, tenen dificultats.

“El fet de ser una ràdio que exerceix el dret a la comunicació sense permís administratiu ens limita. No podem emetre en emplaçaments estables, no podem posar una antena potent. És una tasca de guerrilla. Som una ràdio guerrilla”, explica Carlos.

El periodista llibertari denuncia sense embuts la indiferència institucional. “Emeten en to guerrilla, perquè a les administracions no els preocupa gens ni mica les ràdios comunitàries, lliures o no comercials. En vint anys no han tret un sol concurs de llicències per a permetre freqüències per a ràdios comunitàries”.

És un activisme polític diferent, el dels habitants del Cabanyal; alternatiu, sense sigles ni actes electorals, sense promeses incomplides. És una tasca solidària, voluntària. Col·lectius i espais com Cabanyal Horta, Ràdio Malva, Espai Veïnal, Cuidem... combaten la demagògia política i la lentitud administrativa amb l’acció. Iniciatives socials, urbanes, mediàtiques, que tracten de transformar la societat i lluitar pel dret de les persones a decidir el seu futur. Sense grans escarafalls, senzillament posant-se mà a l’obra al seu barri. No són comunes, però tenen el mateix esperit d’autogestió i la seua resistència antisistema.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats