L’última solució màgica a l’eterna construcció del Nou Mestalla: una cooperativa podria ‘salvar’ el València CF

El 15 de setembre de 2008 la música va deixar de sonar. El gegant financer Lehman Brothers va fer esclatar els mercats i va efectuar el tret d’eixida d’una crisi mundial que a Espanya es va aguditzar per l’esclat de la bambolla immobiliària. A 6.000 quilòmetres de distància, a València, la ressaca va ser tan grossa que en va arrasar la majoria dels emblemes econòmics –com Llanera o Astroc–, però també socials.

El València CF, símbol de la capital del Túria, acabava de guanyar la Copa del Rei d’aquell any i encara assaboria el seu primer i últim triplet –Lliga, Europa League i Supercopa d’Europa. Per a discutir l’hegemonia al Reial Madrid i al FC Barcelona, el llavors president Bautista Soler, un potent promotor immobiliari, va projectar un estadi nou per al club de la ratapinyada amb capacitat per a 75.000 espectadors i 350 milions d’inversió.

Quan es va acabar tot, en l’ocàs de l’estiu de l’any 2008, les obres del Nou Mestalla anaven vent en popa. El club hi havia invertit 150 milions i l’estructura de formigó de l’estadi ja imposava en una de les entrades principals a València, a la també nova avinguda de les Corts Valencianes, nascuda amb el boom urbanístic. La venda del terreny del vell estadi –en una operació semblant a la que va fer el Reial Madrid amb l’antiga ciutat esportiva de la Castellana amb el suport del poder polític del Partit Popular– havia de permetre la solvència de l’operació.

L’enfonsament immobiliari, però, va fer impossible la venda del terreny del vell Mestalla, en un altre punt estratègic de la ciutat –l’eixida nord de València–; amb un deute de 500 milions d’euros el club va haver de paralitzar les obres del Nou Mestalla el febrer del 2009. D’aleshores ençà, no s’ha mogut res a la baluerna de formigó i ferro que havia d’haver acollit finals de Champions i concerts d’U2, i que s’ha convertit en un dels principals “merders” urbanístics de la ciutat i dels símbols de la fi d’una era.

Aquesta operació fallida converteix el València CF en l’únic equip del món amb dos estadis de primer nivell, tot i que n’hi ha un sense utilitat en què s’han enterrat 150 milions, el pressupost d’una temporada. Hi ha hagut uns quants presidents i empresaris que han provat de ressuscitar la construcció del Nou Mestalla amb l’ajuda de Bankia i sense, el creditor principal del club valencianista. I tots amb el mateix resultat, un fracàs ben sonor.

El propietari actual del València, l’empresari de Singapur Peter Lim, va guanyar la mena de concurs que Bankia i el València CF van convocar per a aconseguir el control accionarial del club amb la promesa que el Nou Mestalla estaria acabat l’any del centenari, el 2019. Han passat les celebracions i l’estadi continua tal com es va deixar el febrer del 2009.

Encara que en els últims mesos ha aparegut un possible comprador per a la parcel·la de Mestalla que podria, si s’acaba tancant l’operació, donar prou liquiditat al València CF per a acabar el camp. Es tracta de la cooperativa ADU Mediterráneo, que té tancat un preacord amb el club per a quedar-se el terreny de l’històric camp a canvi d’uns 120 milions d’euros. Això sí, com que es tracta d’una cooperativa, l’operació està subjecta a un fet: que a l’octubre tinga venuts al voltant del 70% dels pisos projectats a la zona. A 500.000 euros l’immoble.

En la cooperativa i en el club asseguren que han aconseguit la xifra màgica amb una primera fiança de 3.500 euros i que l’objectiu està a punt de materialitzar-se a l’octubre quan els petits inversors hagen de pagar la segona part del compromís, 30.000 euros més sobre plànol que no recuperaran si el projecte falla. Serà l’hora de la veritat.

Els pisos projectats per al terreny del vell Mestalla són una inversió a llarg termini, ja que els propietaris hauran d’esperar que el club acabe el nou estadi, demolisca el vell i s’hi construïsquen les torres d’edificis, cosa que, si tot va bé, s’acabaria, com a prompte, l’any 2024.

Però a València els afeccionats i els veïns estan tan cansats d’aquesta mena d’anuncis que viuen amb neguit el projecte del nou inversor. Tot i que faria gràcia que fora una cooperativa la que salvara l’estadi que va presentar amb ostentació el “cap” dels promotors urbanístics i que va tindre com a mestres de cerimònia l’exalcaldessa de València difunta, Rita Barberá, i l’expresident de la Generalitat, Francisco Camps. La foto de l’aixecament de la tela que cobria la maqueta és l’evidència de la manera com han canviat les coses a la tercera ciutat d’Espanya.

Mentrestant, l’operació urbanística –més discreta que les obtingudes pel Reial Madrid o per l’Atlètic de Madrid– és una de les taules de salvació a què s’agafa el València CF per a sanejar uns malparats comptes que va fer alleujar una mica l’arribada de Peter Lim. O això o retornar al barri i a la ciutat els terrenys del Nou Mestalla. Una opció que mai no ha estat descartada, però que va subjecta a fer dinamitar una estructura amb 150 milions d’euros invertits.