El ressorgiment del Marítim, la gran aposta del govern de Ribó
Els poblats marítims han estat una de les zones més oblidades de València en els 24 anys de domini del PP de Rita Barberá en l’Ajuntament.
És cert que amb la Copa de l’Amèrica el port va passar de ser una zona fosca i degradada a convertir-se en una de les principals zones d’oci de la ciutat, però no ho és menys que es va fer a costa d’un deute inassumible i de deixar el cor dels barris mariners sense cap mena d’inversió ni de millora.
El cas més sagnant és el del Cabanyal, castigat durant més de dues dècades en què només es va invertir en la compra i el derrocament d’immobles per a executar una inviable prolongació de Blasco Ibáñez, projecte que només va generar paràlisi i més solars i degradació al barri.
Les xifres parlen per si soles: l’any 1998 hi havia 238 parcel·les en mal estat i 244 solars al barri, mentre que el 2015 hi havia 407 parcel·les en mal estat i 366 solars, segons la tesi doctoral de l’arquitecte Luis Francisco Herrero.
El canvi de color polític en l’Ajuntament, liderat per Joan Ribó (Compromís), i en la Generalitat, presidida per Ximo Puig (PSPV) ha suposat un gir de 180 graus en la sort d’aquesta zona de València.
Així, han passat de quedar a la cua de les grans inversions de la ciutat a esdevenir la gran aposta de la legislatura de l’equip de govern que presideix Ribó, una aposta en què també s’ha involucrat el Consell.
N’hi ha prou de mirar una mica arrere i veure la quantitat de projectes que s’han anunciat en la façana marítima en els últims dies.
Uns projectes que, després d’un primer any de llargues tramitacions burocràtiques (concursos, licitacions, adjudicacions, etc.), van començar a veure la llum el 20 de febrer passat amb l’inici de les obres de reurbanització dels carrers de la Barraca, de la Reina, del Doctor Lluch i adjacents (en total es renovaran 11 vials).
“No vull un Cabanyal al qual ningú s’atrevisca a venir”
Tan sols dos dies després, el mateix alcalde, Joan Ribó, va escenificar aquesta aposta pel marítim en la presentació davant de 18 col·lectius del Cabanyal de les Estratègies de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat (Edusi), un pla a cinc anys dotat de 30 milions d’euros (15 milions de fons europeus i 15 més municipals) que inclou 11 línies d’acció amb 47 punts per a desenvolupar fins al 2021.
Entre aquests destaca la creació de rutes escolars segures, de 1.800 places d’aparcament en diferents parcel·les, horts urbans, plans per a potenciar el comerç i rehabilitació del patrimoni cultural.
Ribó va assegurar als veïns i els comerciants que no vol que el Cabanyal es convertisca “en una zona exclusiva, però tampoc que siga un lloc al qual ningú s’atrevisca a venir; vull un barri tal com va ser sempre: mariner, dinàmic, obert”.
L’alcalde va deixar clara la bandera del Govern que presideix: “Estem embarcats en un projecte ambiciós de dignificació de tota la façana marítima de la ciutat, i el Cabanyal-Canyamelar n’és un puntal”.
Aquestes actuacions es combinen amb les que depenen de la Generalitat, anunciades fa poc per la consellera d’Habitatge, María José Salvador, que suposaran una inversió directa total de 23,2 milions d’euros.
Segons Salvador, “durant el primer trimestre d’enguany s’encetarà la rehabilitació de 600 habitatges de 130 edificis privats i set edificis més d’habitatge públic gràcies a les ajudes concedides en el marc de l’Àrea de Regeneració i Renovació Urbana (ARRU)”.
Entre els edificis que es rehabilitaran destaquen la Llotja de Pescadors o l’edifici de l’Escorxador, on s’ubicarà l’arxiu històric.
El Grau, en fase de desbloqueig
El Grau també es beneficiarà de les diferents inversions. En concret, l’autonòmica inclou la rehabilitació dels coberts 4 i 5 del port, la remodelació del Mercat del Grau, la creació del Museu de la Mar i la construcció d’un centre de serveis socials.
A més, Salvador ha recordat que treballen també amb l’Ajuntament per desbloquejar la situació del PAI del Grau i per a poder donar un ús públic al sòl del circuit urbà de Fórmula 1.
L’hora de Natzaret
La quadratura del cercle per a apuntalar el ressorgiment dels poblats marítims es va produir aquest dijous en el ple de l’Ajuntament amb l’aprovació per unanimitat de l’acord amb l’Autoritat Portuària de València (APV), que suposarà la cessió de 180.000 metres quadrats de terrenys portuaris per crear zones verdes i esportives a Natzaret, dels quals, 86.000 metres es destinaran a un parc de desembocadura.
La sort del barri, el principal reclam i focus de dinamització del qual era la seua platja, va canviar quan se la va arrabassar el 1986 a causa de l’expansió del port, a pesar de la forta contestació veïnal.
Ara, després d’anys d’assetjament per l’activitat portuària, Natzaret comença a veure la llum. L’acord municipal comportarà el derrocament de l’actual mur al voltant de l’antiga fàbrica de Moyresa, i la creació d’una àrea esportiva dotacional i d’espai lliure que unirà Natzaret i la ciutat amb el port mitjançant zones verdes, itineraris de vianants i carril bici.
Fins i tot, el barri podria recuperar simbòlicament la platja perduda, encara que de manera artificial en el parc esmentat.
El portaveu de l’associació de veïns de Natzaret, Julio Moltó, va intervenir en el ple per mostrar la seua satisfacció per l’acord i per demanar concreció i agilitat en els terminis de les actuacions i que es declare el barri “àrea de rehabilitació de reforma urbana”.
