Quant val una màscara o un gel hidroalcohòlic? El Govern valencià paga cinc preus diferents i fins a sis vegades més per un mateix producte

Com totes les administracions espanyoles i de molts altres països, la Generalitat Valenciana va pagar la falta de previsió de l’impacte que tindria el coronavirus. En els 17 dies que van del dia 10 al 26 de març, quan l’epidèmia es va començar a notar en la vida diària dels ciutadans i va acabar amb el decret d’estat d’alarma el dia 14, el mercat internacional de material sanitari es va canibalitzar, i va aguditzar la falta de material i va disparar els preus.

En aquestes dues setmanes, quan ni venien avions directes de la Xina contractats directament pels governs –el primer que va arribar a València va ser el 24 de març– ni la poca indústria pàtria que queda es va llançar a fabricar material sanitari, el Govern valencià es va veure abocat a traure la cartera i assumir fins a cinc preus diferents per un mateix producte o a abonar per una màscara fins a sis vegades el preu habitual.

Però a quin preu va pagar la Generalitat Valenciana la solució hidroalcohòlica, les màscares FFP2 o els lots de bus per a sanitaris en les dues setmanes de col·lapse del mercat?

Segons la documentació a què ha tingut accés eldiario.es presentada en uns quants jutjats per l’Advocacia de la Generalitat arran de les denúncies de la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics de la Comunitat Valenciana CESM-CV, els productes més demanats i amb més fluctuacions van ser les màscares FFP2, les quirúrgiques i les solucions hidroalcohòliques en gel. I no sempre va pagar per l’opció més barata. Els preus unitaris estan presentats sense IVA, però el muntant global si que inclou l’impost que el Govern ni ha llevat ni ha reduït durant la crisi.

Així doncs, les botelles de mig litre de solució hidroalcohòlica es van pagar a 1,85 euros (Instrunet Hospital), 4,65 euros (Sosmi SA), 6 euros (Promechi SL), 6,86 euros (Torreval Levante) i 9,95 euros (Dismeval SL). La Generalitat va apostar per comprar 150.000 unitats de la segona opció, la de 4,65 euros, però també va adquirir 35.000 unitats de la més cara, la de 9,95 euros que li va vendre Dismeval SL, de l’empresària María del Carmen Carrión García-Sicilia, per 286.000 euros, IVA inclòs. De les altres opcions, les compres no van superar les 135 unitats.

En les botelles d’un litre de la solució hidroalcohòlica, la Generalitat va arribar a pagar fins a tres preus diferents. 15,95 euros la unitat, 10,95 euros i 3,20 euros. L’opció més cara va ser l’escollida i se’n van comprar el dia 17 de març, ja amb l’estat d’alarma, 12.960 unitats també servides per l’empresa Dismeval SL. 2.520 unitats de l’opció de 10,95 euros la unitat van ser adquirides a Peoderpharma SL i 24 unitats només de la més barata, a Instrunet Hospital. Cal tindre en compte que el volum i el preu variava també segons la marca i segons la disponibilitat de cada companyia.

En la venda de les solucions hidroalcohòliques en format loció, els preus van variar molt menys, encara que en les botelles de mig litre els preus van arribar a ser tres: 6,80 euros, 9,66 euros i 12,56 euros. En aquest cas, la Generalitat Valenciana va optar per l’opció més econòmica i en va adquirir 6.480 unitats a l’empresa Safadifarma el 26 de març. Aquesta mateixa empresa havia venut el mateix producte el 17 de març a 12,56 euros la botella, encara que l’adquisició de la Generalitat va ser de 169 unitats.

Per les garrafes de cinc litres de la loció hidroalcohòlica, els Serveis Centrals de la Conselleria de Sanitat van abonar 31,5 euros i 52,15 euros. Del primer preu en van adquirir 1.200 unitats a Cleanity SL i de la més cara, 144 a Prodepharma .

En la compra de les màscares, els preus no van ser tan variats, però sí que es va comprar per muntants més alts i més baixos. Per exemple, Promechi va vendre 750 màscares d’un sol ús alt risc a 0,40 euros el dia 20 de març. El dia 18, els Serveis Centrals van comprar 1 milió d’aquestes màscares per 0,80 euros a Ibersurgical SL.

El mateix va passar amb les màscares FFP2 d’un sol ús sense vàlvula. El 27 de març, Exclusivas Pascual y Furió en va vendre 100.000 unitats per 2,65 euros cadascuna. El 17 de març, l’empresa Ibersurgical va assortir la Generalitat amb 200.000 màscares del mateix model –se’n desconeix la marca– per 4,4 euros la unitat. La transacció de la segona compra va ser d’un milió d’euros; la primera, de 320.000 euros.

Exclusivas Pascual y Furió va vendre a la Conselleria de Sanitat un milió de màscares quirúrgiques per 0,65 euros la unitat el 27 de març. El cost va ser de 785.000 euros, IVA inclòs. El 21 de març, la multinacional Molnlycke Health Care va vendre als mateixos Serveis Centrals 24.600 unitats del mateix model de màscares quirúrgiques a 0,10 euros la unitat.

En les bates d’un sol ús per a personal sanitari també va haver-hi dues diferències importants de preus. La valenciana Sosmi va vendre 23.100 bates a 0,76 la unitat el 26 de març. Un dia després, la sevillana Albazul Servicios Integrales SA va cobrar a 2,65 la unitat cadascuna de les 36.000 bates d’un sol ús. La primera va ingressar 17.000 euros per aquesta transacció, mentre que la segona, 95.000 euros bruts, més IVA.

De la seua banda, de les màscares bàsiques FFP2 de les quals la Generalitat en va comprar 800.000 unitats en huit comandes des del 9 de març al 14 d’abril –un espai superior a les dues setmanes crítiques– el preu no va variar i el proveïdor tampoc. Es tracta de Tanuki 2010, d’Agullent, que per les transaccions ha ingressat 2,8 milions. A 2,89 euros la unitat.

Altres productes que la Generalitat va comprar a un únic proveïdor durant aquells durs dies en el mercat sanitari van ser 60.000 lots de protecció bus amb calcetins i màscara per 28 euros cada unitat. El proveïdor va ser la valenciana Sosmi SA per 2.032.800 euros, amb l’IVA inclòs.

Totes aquestes compres, que habitualment es regeixen per la llei de contractes públics i es trauen a concurs, segons fonts de la Generalitat, estan fent-se pel procediment d’emergència que empara l’estat d’alarma. Sense procediment públic i amb un poder total de l’oferta sobre la demanda, en aquest cas la demanda de la Generalitat Valenciana.