eldiario.es

Menú

'Aldeanismo' de Ciudadanos amb Raimon

- PUBLICIDAD -

Amb l’homenatge a Raimon que s’impulsa des de l’Ajuntament de Xàtiva,  Ciudadanos ha deixat escapar una oportunitat per a mostrar-se com un partit regenerador, com es ven a tot Espanya, i desmarcar-se d’una de les estratègies més antigues i venenoses que ha usat la dreta valenciana (i especialment el PP) per a fer política: l’anticatalanisme.

I a més a més ho ha fet contradient la que passa per ser el cap de la formació al País Valencià, Carolina Punset, que reclamava  no tornar “a la aldea” en referència la política del nou govern valencià de PSPV-Compromís de potenciar l’ús del valencià a les escoles. Així no s’entén que argumenten per no donar suport a fer fill predilecte a la figura viva més internacional de Xàtiva amb l’afirmació que “Raimon és un artista que ha fet tota la seua carrera lluny de la nostra terra i és allí on ha deixat tot el seu legat”.

No compartiré les crítiques de Ciudadanos al suport de l’ús del valencià a les escoles, no compartiré ni aquest fons ni la forma que va usar Carolina Punset aquell dia a les Corts Valencianes. Però sí que li donaré un vot de confiança en la vocació de la universalització i el cosmopolitisme, uns valors que no pertanyen en exclusiva a altres cultures o llengües com l’anglés. I precisament Raimon és un dels exemples més grans que s’han pogut veure en els últims 50 anys, ja que, usant el valencià, se li han obert les portes d’escenaris des de París al Japó, passant per Londres i els Estats Units, i també a Madrid, no sols a València (potser on lamentablement menys se l’ha considerat) o a Catalunya (el que més se li recrimina des d’ací). Potser precisament per aquest cosmopolitisme la mateixa Carolina Punset en una entrevista recent en el programa ‘Halcones y palomas’ va dir que li agradava Raimon (en una fugida cap endavant pel seu desconeixement quan li van preguntar si sabia qui és l’expilotari Paco Cabanes ‘Genovés’).

Podran criticar les formes, el cost o tot el que vulguen de l’organització de l’homenatge que s’està fent des de l’equip de govern Xàtiva, però posar una mínima pega al fons, al fet de retre homenatge a l’artista, no té cap sentit.

I si creuen que altres artistes locals també mereixen reconeixement, doncs, endavant, treballen per a posar en valor la seua figura. Però una figura com Raimon, Premi Nacional de Música (1993); la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts (1995); la Medalla d’Or de Generalitat de Catalunya; Premi Ondas (1997); Premi d’Honor de l’Academia de las Artes y las Ciencias de la Música (2007); Medalla de la Universitat de València (2009); Doctor Honoris Causa per la Universitat d’Alacant (2011); Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (2012); Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2014); i la Medalla de Oro del Circulo de Bellas Artes de Madrid (2014), no necessita cap suport polític perquè se li reconeguen més mèrits.

Deixen ja els prejudicis enrere i no eternitzen l’error que el PP vol allargar més enllà dels 20 anys d’oblit de l’era Rus.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha