Alacant, quatre anys tirats al fem i el que li espera
Quan tots els partits estan d’acord, el diagnòstic sembla evident. Uns, com el PP, diran que han imprés un ritme alternatiu l’any que han detingut el poder, uns altres, com l’esquerra de PSPV-PSOE, Guanyar (Esquerra Unida i Podem) i Compromís, al·legaran que alguna cosa es podrà salvar del tripartit, mentre que Ciutadans, com a mer observador dels bous des de la barrera, resumirà el mandat com a fatídic. Però al final, salvant els matisos, els quatre anys de corporació han sigut insalvables, i ho saben.
20 anys va tardar l’esquerra a aconseguir el poder i només tres a perdre’l. Era el 2015 i la ciutat es disposava a enterrar els mandats corruptes de Luis Díaz Alperi i Sonia Castedo. Socialistes, Guanyar i Compromís ho tenien tot de cara, fins i tot van aconseguir en el ple d’investidura el suport de Ciutadans, però prompte van començar les desavinences entre l’alcalde Gabriel Echávarri i els seus socis Miguel Ángel Pavón i Natxo Bellido. Massa galls en el mateix galliner. El candidat d’Unides Podem, Xavier López, ho ha reconegut aquesta setmana en el debat de Ràdio Alacant: “No hem estat a l’altura de les expectatives”.
Al capítol dels desacords calgué sumar el judicial. El doble processament del primer edil per presumpte fraccionament de contractes i per l’acomiadament de la cunyada de qui era llavors portaveu del PP, Luís Barcala, en represàlia per haver denunciat la primera causa, va suposar la fi del tripartit en primer lloc i la dimissió d’Echávarri temps després. Contra tot pronòstic, la socialista Eva Montesinos no va ser elegida alcaldessa en el ple d’investidura del 19 d’abril de 2018; els dos regidors trànsfugues havien permés, amb el vot en blanc de l’ex de Guanyar, Nerea Belmonte i el nul de l’ex de Cs, Fernando Sepulcre, que el PP de Barcala tornara al poder únicament amb els seus huit vots del grup municipal d’una corporació de 29 seients.
Nous rostres
Amb aquest panorama, quasi tots els partits han optat per renovar els seus caps de cartell per a les municipals. El socialisme alacantí –i valencià– ha apostat per Paco Sanguino, exdirector del Teatre Principal i candidat que insisteix sempre que pot a recordar que és independent. Les incògnites que desperta només es dissiparien si accedeix al govern local. En les nacionals del 28 d’abril, la marca PSOE va quedar com a primera força amb el 28% dels vots, seguit de Ciutadans, que va avançar al PP.
La possibilitat que PSPV-PSOE i Cs governen la ciutat està damunt la taula. Així ho ha indicat la candidata del partit taronja Mari Carmen Sánchez, exsíndica en les Corts, la qual cosa li ha suposat una estirada d’orelles dels seus, que encara tenen interioritzada la línia roja imposada a Pedro Sánchez i Ximo Puig. Però el partit d’Albert Rivera també pot ser clau d’un govern de dretes i d’extrema dreta. Les tres formacions van sumar majoria, el 53% de l’electorat, en els comicis d’abril.
Per a arribar amb opcions a aquest escenari, Barcala ha optat per amagar les sigles del PP i ressaltar que sota el seu curt mandat ha aconseguit cancel·lar el pla d’ajust vigent des del 2012 i aprovar el pressupost municipal amb un paquet d’inversions de 50 milions. Però haurà de convéncer uns votants que sospesen decantar-se per Vox, formació que fa un mes va recollir tres punts més que en el conjunt nacional (10%). Al capdavant del qual hi ha un desconegut Mario Ortolá, parella de la presidenta de la gestora que regeix la província i diputada autonòmica electa Ana Vega.
Per l’altre costat, tant Unides Podem –anterior Guanyar– com Compromís han sigut clars. Volen repetir el tripartit d’esquerres. Els primers hauran de llimar asprors entre les seues diferents faccions internes que quasi malbaraten l’aliança. El 28 d’abril van aconseguir ser quarta força amb quasi 14 punts, mentre que el partit de Natxo Bellido prefereix ressaltar el 9% dels vots que van aconseguir en les autonòmiques, encara que, això sí, van ser dos punts menys que fa 4 anys i set menys que en les generals del mateix dia.
Deures antics
Els nous rostres hauran de fer front a deures antics que té Alacant. I és que aquests quatre anys han suposat de nou una oportunitat perduda per a tasques pendents com un nou pla general d’ordenació urbana (PGOU). L’actual continua vigent des del 1987 i ni el tripartit ni el PP han fet res per renovar-lo. Bé, l’anterior PP ho va intentar i els seus responsables, Alperi i Castedo, han acabat processats per haver falsejat pretesament el PGOU per a benefici d’Enrique Ortiz.
El controvertit empresari –que va confessar haver finançat il·legalment el Partit Popular– és, al seu torn, part activa de l’UTE que regeix la neteja de la ciutat, qüestionada per estudis com el de l’OCU, que han tornat a situar Alacant com el segon municipi més brut d’Espanya. Davant les evidències, els principals alcaldables han tornat a posar-se d’acord. Com van dir en el debat de Ràdio Alacant, tots es comprometen a redactar un nou PGOU i no prorrogar la contracta de neteja, per la qual cosa hauran de formular un nou contracte que substituïsca el que venç el 2021.
0