Les altres morts de la violència masclista
Durant els últims dies hem vist que hi ha hagut dos assassinats més de dones comesos per la seua parella o exparella a la Comunitat Valenciana (a les localitats d’Elx i de Llíria), fet que eleva a nou el nombre d’assassinades per violència de gènere durant l’any 2015 o, almenys, això reflecteix la macabra estadística oficial.
Es tracta dels casos de: Teresa Fernández (70 anys) al gener a Elx; Gisela S. R. (69 anys), també al gener a Orba, Alacant; Susana Carrasquer (38 anys), al febrer a València; Hanane O. B. (43 anys), al març a Dénia; Gema Ruiz (48 anys), al maig també a Dénia; Dolores Moya (41 anys), al juliol a Serra, València; Fuensanta López (42 anys), al setembre a València; Constantina J. (34 anys) al novembre a Elx; i l’última, aquesta mateixa setmana, Elvira M. T. (42 anys), a Llíria.
Aquest recompte, però, no està complet. Als nou noms que computen les xifres oficials, caldria afegir-hi nou casos més que no estan registrats com a víctimes de violència de gènere, malgrat que les seues morts estan directament relacionades amb aquest tipus de casos.
Així, hi ha tres menors que han estat assassinats en els últims mesos —una xiqueta de 14 anys a Alacant el mes de juny passat pel seu padrastre, un cas que encara s’investiga; un xiquet de 10 anys assassinat per la parella de sa mare al maig a Torrevella; i un altre xiquet de 6 anys a la Vila Joiosa al juny, l’assassinat del qual, comés per son pare, també es continua investigant.
També trobem una dona de 77 anys morta a l’abril a Xaló (Alacant); el cas de Natividad Fernández (64 anys), que va morir a les mans del seu excunyat al gener a Elx; Magdalena T. (65 anys), assassinada diumenge passat a Llíria pel seu exgendre; Ana María M. (45 anys), a qui va matar el seu fill al juny a Vinaròs; així com una altra dona de 66 anys a qui també va assassinar el seu fill al juny a la Vila Joiosa; o un assassinat transfòbic que es va produir el mes de juliol passat a Alacant.
En la pàgina web feminicidio.net es pot consultar la relació completa de casos registrats a Espanya (un total de 89 morts l’any 2015), tant els reconeguts com a oficials com els que no ho estan.
Des de la Coordinadora Feminista de València, Ángela Escribano considera que això és un error de la Llei integral contra la violència de gènere, que a més necessita implantar-se i que es dote de recursos, alhora que carrega contra la “pèssima” llei valenciana del 2012, que “només es va traure per a desprestigiar l’estatal”.
Escribano considera que aquestes morts també haurien d’estar recollides en l’estadística oficial com a víctimes de violència masclista, així com també recordava que en alguns casos, l’assetjament i les situacions de violència de gènere desemboquen en el suïcidi de les víctimes, tal com alerta l’Organització Mundial de la Salut (OMS), defuncions que tampoc computen en els recomptes oficials, “trobem dones en situacions desesperades, que se senten avergonyides, en què no hi ha testimonis, que són marginades... per la qual cosa evidentment es produeixen casos en què hi ha relació directa”.
