Ximo Puig opta per un avançament en clau socialista, inexplicable per al seu soci, nociu per al Pacte del Botànic
La campanya electoral ha començat de la pitjor manera en el mateix moment en què el president de la Generalitat Valenciana ha citat aquest dilluns en el seu despatx a la vicepresidenta i no li ha comunicat, malgrat que era un secret a veus, que anava a avançar les eleccions. S'ha limitat a preguntar-li què opina i a emplaçar-la a una reunió del Consell de la Generalitat a la vesprada.
Ximo Puig ha pres la decisió d'avançar les eleccions autonòmiques per a fer-les coincidir amb les generals el 28 d'abril sense consultar prèviament al seu soci de govern, Compromís, ni a la seua vicepresidenta, Mónica Oltra. Ha citat in extremis a aquesta última perquè opinara sobre una decisió que, no solament ja havia pres, sinó que ha estat orquestrada en els mitjans de comunicació durant setmanes fins a desembocar en un suspens una miqueta absurd, just l'últim dia en què la dissolució de les Corts Valencianes era possible.
Puig, per tant, ha considerat inexplicable a la vicepresidenta, a la qual ha citat només per a demanar-li opinió, l'avançament electoral que ja tenia decidit en una litúrgia o posada en escena que només pot qualificar-se de lamentable.
És de lamentar, en efecte, que un govern com el del Pacte del Botànic acabe la legislatura amb tanta desconfiança entre els seus líders. El president socialista ha obviat a Compromís i a Oltra per a donar un tancament al mandat que ha consultat amb dirigents del seu partit, assessors demoscópics més o menys qualificats, periodistes de capçalera i, també, dirigents de l'altra pota parlamentària del pacte, Podemos.
Sabia el president valencià que Compromís estava en contra de desconnectar les autonòmiques de les municipals perquè ho havia reiterat Oltra en públic i li ho havia dit a ell quan això només era una hipòtesi. Als valencianistes els convé aprofitar la seua forta implantació comarcal i local per a incentivar els seus resultats en les eleccions a la Generalitat. La coalició estava en contra de l'avançament malgrat que, en teoria, aqueixa maniobra havia de complir una de les velles aspiracions del valencianisme polític: eleccions autonòmiques pròpies i diferenciades, com correspon a una nacionalitat històrica. I ho està molt més quan l'avançament es produeix per a lligar les autonòmiques a les generals amb intenció d'aprofitar una eventual ona de suport al PSOE, mobilitzada davant l'aprensió que genera en l'opinió pública l'adveniment d'un Govern amb el suport de l'extrema dreta a Espanya.
Per descomptat, no és una discrepància menor, la d'avançar eleccions o no, en un Govern com el del Botànic que ha fet de l'estabilitat, la normalitat institucional i la gestió raonable de les diferències l'eix del seu relat des que en 2015 va arrabassar al PP quasi tot el seu poder institucional a la Comunitat Valenciana.
És tan inexplicable com arriscat, comentava de l'avançament electoral un bon coneixedor de la política valenciana. I no ho deia tant per la decisió en si, que es basa en un càlcul electoral dels socialistes, ara pujats a un pic d'expectatives optimistes en la seua ciclotímica trajectòria d'aquests últims anys, com pel mal que la maniobra infligeix al relat del Pacte del Botànic.
Explicada cruament, la maniobra de Puig és bona per al PSPV-PSOE, si es compleixen les expectatives demoscópiques, però dolenta per al seu soci de govern, que es veu en inferioritat, donada la seua implantació autonòmica, en un debat centrat en l'agenda estatal, amb el conflicte de Catalunya en lloc destacat. I la realitat és que, com ensenya allò que va passar a Andalusia, si al final no ixen els comptes i les dretes es fan amb la majoria en el Parlament valencià, donarà absolutament igual el nombre de diputats que hagen aconseguit els socialistes: l'esquerra haurà caigut i a Puig se l'emportarà la tempesta.
Tot depén ara, paradoxalment, que Compromís mantinga les seues opcions -les de Podem també són incertes- de sumar per a la construcció d'una majoria de progrés, amb una mobilització del seu electorat en un escenari inèdit. I que no opte pel sectarisme ni per trencar la baralla que comparteix amb els socialistes i Podem. Mentre la dreta aplaudia l'espectacle, Puig ha posat contra les cordes a Oltra i a Compromís, els consellers del qual s'han pronunciat en contra de l'avançament en el ple del Govern que presideix, convençuts que es veuen abocats a combatre pel seu espai davant una OPA hostil dels seus socis socialistes, que han volgut convertir-los en víctima propiciatòria, o han fet tot els possible perquè ho semblara.
