La cogovernança durant la primera fase de la pandèmia, a examen

L’Institut Geogràfic Nacional, dependent del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, ha publicat un monogràfic de l’Atles Nacional d’Espanya en què analitza la primera onada de la pandèmia de la COVID-19, “dels primers casos a finals de juny del 2020”. En aquest document, dividit en tres seccions (que analitzen el context global, la pandèmia a Espanya i els efectes socials, econòmics i ambientals), el catedràtic de geografia humana de la Universitat de València (UV) Joan Romero analitza la governança territorial i la cogovernança.

Tal com relata Romero, la pandèmia ha provocat que l’estat autonòmic es veiera sotmés a un test d’estrés “tan profund i estructural com desconegut”, al mateix temps que s’han hagut d’impulsar dispositius institucionals de coordinació com la Conferència de Presidents o les conferències sectorials que, si bé ja existien, “pràcticament romanien en letargia des que es van crear”.

Així doncs, es constata que en uns pocs mesos es van produir més conferències de presidents que des de la creació d’aquesta figura a l’octubre del 2004, cosa que “evidencia que durant dècades no ha tingut el protagonisme degut per a garantir una bona governança: el seu funcionament està lluny del que seria l’adequat, els seus resultats han sigut discrets i els efectes de la polarització de la política, tan acusada a Espanya, dificulten la possibilitat de teixir acords que són urgents”. 

Com a exemple, apunta el catedràtic de la UV que el conclave de presidents va deixar de convocar-se a l’octubre del 2020, “tot i que hauria d’haver continuat funcionant amb la regularitat a què obliga la situació excepcional”. La que sí que ha mantingut l’activitat és la conferència sectorial de sanitat, a més de la de serveis socials i altres que “han demostrat bons resultats en matèria de coordinació entre governs central i autonòmic”.

No obstant això, ressenya que, a vegades, “s’han evidenciat mancances, imprevisions, contradiccions, desacords i fins i tot episodis de judicialització entre els responsables dels diferents governs”, una circumstància explicada “en bona part” per la situació d’emergència.

No obstant això, també s’han desplegat mesures “molt importants” exemple de bona governança tant des de la Unió Europea, com per part del Govern central, de les comunitats autònomes o els governs locals en àrees com la salut, l’educació, els serveis socials, l’economia, hisenda o l’ocupació amb l’objectiu de “salvar vides, reactivar l’economia mitjançant plans de reconstrucció i recuperació, garantir liquiditat a empreses i famílies amb ajudes directes i atendre les urgències dels grups de població més vulnerables afectats per la pandèmia”.

La pandèmia ens permet extraure alguns ensenyaments, com per exemple que l’estat autonòmic “ha eixit enfortit perquè s’han utilitzat com mai abans els instruments de governança existents” i destaca Romero també que s’ha afermat en l’imaginari col·lectiu una Espanya “més policèntrica, més horitzontal”; s’han evidenciat els dèficits de governança multinivell i les mancances en pilars fonamentals de l’estat del benestar que són responsabilitat fonamental de les autonomies; s’ha afermat entre la ciutadania, “que ha demostrat una actitud exemplar”, la importància dels serveis públics; s’ha obert una nova etapa de construcció d’acords i aliances estratègiques entre diferents comunitats autònomes per a abordar problemes i reptes comuns de “gran simbolisme polític, perquè s’impulsen pensant en el conjunt de l’Estat”.

Diferents recursos per a afrontar la crisi

Finalment, considera que ha quedat palés que Espanya “ha de millorar substancialment la manca de dades que la pandèmia ha evidenciat”, ha de revisar-se el sistema de finançament per garantir l’equitat territorial i equiparar-lo a la mitjana de països de la UE, s’ha d’institucionalitzar el funcionament regular de les conferències de presidents i sectorials, així com també “seria molt convenient” la creació d’un Centre Estatal de Salut Pública.

Precisament sobre els recursos de què disposen les comunitats autònomes, Joan Romero explica que la gestió sociosanitària de la pandèmia “ha evidenciat, entre moltes altres coses, desequilibris i dificultats per a abordar els mateixos problemes amb pressupostos molt diferents”. Per això insisteix en la necessitat urgent d’acordar un nou sistema de finançament per a donar resposta als problemes socials i econòmics que, “probablement, s’agreujaran i es prolongaran en el temps”.

El catedràtic apunta el tensionament “fins a límits desconeguts” del sistema sanitari, l’actual model de residències, el sistema educatiu i la xarxa de serveis socials i destaca la “contribució significativa” de l’Estat a pal·liar en part aquesta situació per mitjà de la posada en marxa dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) –a l’abril del 2020 més de 3,5 milions de treballadors estaven protegits per aquest mecanisme– i de l’aprovació d’un fons COVID-19 dotat amb 16.000 milions d’euros per a les comunitats autònomes destinats a despesa sanitària (9.000 milions), en educació (2.000 milions) i a compensar la   minva d’ingressos de les administracions autonòmiques (5.000 milions).

Sobre la posada en marxa de l’ingrés mínim vital per part de l’executiu, un mecanisme concebut per a afavorir la integració social, el catedràtic de la Universitat de València lamenta que els problemes de coordinació entre administracions “n’han dificultat el desplegament de manera molt significativa”. El nombre de beneficiats “a penes arribava a un terç de les llars previstes”, 700.000 persones d’un total de 2,3 milions a qui es pretenia arribar. Aquesta mesura mostrava “mancances” i “algunes llacunes molt importants”: “Insuficiència, absència de condicionalitat, rigidesa burocràtica i dèficit de governança multinivell”.

Així doncs, sentència que aquest cas, amb clars “desajustaments i absència de coordinació” entre els tres nivells de govern, a més de ser “un dels millors exemples del nostre dèficit de coordinació i cooperació, porten a qualificar de fracàs la gestió duta a terme”.

Atlas de La Pandemia. Gobernanza Territorial. Final on Scribd